Aristòtil: Metafísica, Antropologia, Ètica i Teologia

Aristòtil aspira a una filosofia o ciència primera capaç de resoldre les preguntes fonamentals de l’ésser humà, és a dir, el problema del SER. La pregunta platònica era “en què consisteix ésser això o allò?”, Aristòtil dirà “en què consisteix el ser en tant que és”. Aquest problema, que és present al llenguatge, es pot abordar en totes les seves dimensions amb el suport de tres teories.

Per Aristòtil la veritat són substàncies, que són subjectes. N'hi ha de naturals i artificials. La seva pregunta metafísica és la raó per la qual existeixen les COSES: per ell, substàncies. Perquè hi hagi una substància hi ha d'haver:

1. Matèria: (material hylé)
2. Forma: morphé
3. Fi (telos)
4. Agent: el que ho fa

AIXÒ SÓN CAUSES DE LES SUBSTÀNCIES! Substàncies n'hi ha de dos tipus:

• Substàncies primeres: els éssers individuals
• Substàncies segones: les espècies o tipus d’éssers, és a dir, els col·lectius.

Per als éssers naturals (hilemorfisme) només hi ha dues causes, matèria i forma, que són inseparables (monisme). En Plató la forma és al món intel·ligible. Aristòtil (naturalesa (physis)) parla de canvi, diversitat, però Plató no explica el canvi. Hi ha dos tipus de canvis:

Canvi accidental: no és essencial, desapareix un accident (deixa de ser acte i passa a potència), apareix un altre accident (deixa de ser potència i passa a ser acte), la substància roman suportant el canvi. Canvi substancial: essencial (forma) neix o mort: substància (apareix), substància (desapareix). Quan hi ha un canvi passen 3 coses: apareix algo, desapareix algo i suport (ROMAN) substàncies, coses, subjecte del canvi. En el canvi hi ha un pas de ser i no ser.

SER:

• Acte: ser que es dóna al moment, l'efectiu (complement de la potència)
• Potència: arribar a ser

NO SER:

• Absolut: mai podràs arribar a ser
• Relatiu: pots arribar a ser (relació amb la potència del ser).

Antropologia

L’hilemorfisme es manté a nivell antropològic. Hilemorfisme:

• Formal: (essència: ànima, psiqué ppi vital, és a dir, causes de les funcions vitals)
• Material: cos (relació amb l'ànima: unió substancial). L'ànima és fonament, però no està tancada dins el cos (presó) segons Plató, i per Aristòtil el cos també és molt important i Plató no li donava quasi importància. Sense l'ànima el cos és un cadàver, el cos no podria fer les seves funcions vitals. La causa final és molt important per Aristòtil, tot té un fi. Causa final: Teologisme.

Les funcions vitals:

• Nutrició (respirar, menjar)
• Sentir (sensació)
• Moure's (moviment)
• Raonar (comunicar-nos, pensament)

Tot el que estigui viu té ànima, és el principi de la vida. Quines coses estan vives? Vegetals, animals i éssers humans. La raó és el que ens distingeix el ser humà. Plató - tres tipus d'ànima humana i Aristòtil 3 tipus d'ànima.

Ètica

És una ètica teològica (telos-fi). Tots els éssers tendeixen a actualitzar-se (millorar) amb l'objectiu de complir els seus fins. Per aconseguir quelcom s'uneixen uns mitjans. El fi posa el límit, per Aristòtil l'últim fi és la felicitat, no hi ha més després. FELICITAT: està darrere de totes les accions humanes. Relació amb el saber: s'ha de saber per trobar la felicitat, tots sabem alguna cosa. Bé: és actualitzar-se, complir les teves potències, completar-te.

Teoria etico-política

Tota l'acció té el seu fi, si hi ha una jerarquia de fins, el fi últim és l'únic que es busca per ell mateix. El fi últim és l'eudaimonia (felicitat, bon esperit).

Teologia

Ha de coincidir amb l’aspiració natural de l’ésser humà, amb el seu fi substancial (en actualitzar-se). Per al ganivet tallar, per a l’arbre donar fruits, per a l’ésser humà actualitzar la seva potència de saber. Desenvolupar el saber de causes i principis.

Felicitat

La felicitat és el fi de tot ésser humà, desitjable per ell mateix, i per tant universal i suprem. L’eudaimonia és l’objectiu de l’ètica i la política.

Virtuts

Per arribar a l’eudaimonia hem d’exercitar les virtuts, que són eines. Entenem per virtut l’excel·lència, la millor manera de fer quelcom. Les accions bones són les accions virtuoses. L’acció humana és deliberació i voluntat.

Substàncies n'hi ha de dos tipus:

• Substàncies primeres: els éssers individuals
• Substàncies segones: les espècies o tipus d’éssers, és a dir, els col·lectius.