Aristòtil i Freud sobre l'ésser humà: ànima, inconscient i raonament
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,45 KB
Aristòtil: l'ésser humà, unitat de cos i ànima
Aristòtil va ser deixeble de Plató, però no acceptà la seva teoria de les idees ni que existís una realitat superior a la que ens mostren els sentits. Per a Aristòtil no hi havia un altre món que el món sensible i, dins d'aquest, tot allò que existeix són éssers individuals compostos per matèria i forma (teoria hilemòrfica).
Què és l'ésser humà?
Igual que tot ésser natural, està compost de matèria i forma. El cos és la matèria i l'ànima (psique), que és immaterial, és la forma amb què s'organitza aquesta matèria. L'ànima també constitueix l'essència de l'ésser humà —allò que fa que cada ésser sigui el que és i no una altra cosa.
Cos i ànima formen una unitat substancial, una unitat indissoluble, de manera que no poden existir per separat. El cos és corruptible i, amb la seva mort, també mor l'ànima; per tant, segons aquesta interpretació, l'ànima no és immortal.
El cos i l'ànima no són dues entitats separades, sinó que formen un conjunt orgànic en el qual les operacions no són exclusives d'un o de l'altre, sinó de tots dos. La ira, el valor, l'alegria, l'amor i l'odi, així com tots els altres sentiments o passions, necessiten el cos per poder ser expressats. En Aristòtil, l'ànima és el principi vital. Allò que és viu es diferencia d'allò que és inert perquè posseeix la capacitat de moviment propi, i és per això que diem que està animat (que posseeix ànima).
Per tant, tots els éssers vius tenen ànima. Però no tots posseeixen el mateix tipus de vida, de manera que no totes les ànimes presenten les mateixes capacitats o funcions. Segons Aristòtil hi ha tres tipus d'ànima:
- L'ànima vegetativa. Propia de les plantes: les dota de la capacitat per a la nutrició, el creixement i la reproducció.
- L'ànima sensitiva. Propia dels animals: afegeix a les capacitats anteriors la percepció, el desig i el moviment local.
- L'ànima racional. Propia i específica de l'ésser humà: a més, ens dota de la capacitat de pensar, reflexionar i tenir una conducta conscient, voluntària i lliure.
Sigmund Freud: la cara oculta de l'ésser humà
Mitjançant la psicoanàlisi, Sigmund Freud va replantejar per complet moltes de les idees que fins aleshores es tenien sobre la naturalesa humana. Les malalties mentals no sempre es devien a lesions; en moltes ocasions eren degudes a experiències de caràcter traumàtic que les persones havien tingut en la seva infantesa. Aquestes experiències, encara que semblessin oblidades, continuaven incidint sobre les persones i podien provocar trastorns en la conducta. D'aquí va sorgir la idea de l'inconscient.
Què és l'ésser humà?
En l'inconscient, juntament amb aquelles experiències traumàtiques de la infància que semblaven oblidades però seguien actives —i que provoquen els conflictes psíquics— hi ha forces biològiques de caràcter pulsional que condicionen constantment els nostres actes. Això implica que en l'ésser humà no tot és conscient i que no només mana la raó.
L'ésser humà es concep, per damunt de tot, com un ésser biològic en el qual les pulsions busquen satisfacció contínua. Si aquesta no es produeix, augmenta la tensió i el dolor, apareix la frustració i es genera agressivitat. Si aquestes pulsions es descarreguen, es produeix distensió i plaer. La més determinant és la libido. Freud sosté que, amb el concepte de sexualitat, s'entén qualsevol part del cos que s'utilitza per a la recerca de plaer i la satisfacció emocional; basant-nos en això té sentit parlar d'una sexualitat infantil.
El raonament
El raonament és un procés mental (com ho són la imaginació i la memòria) que es caracteritza perquè s'hi produeix un pas d'un o més enunciats (les premisses) a un altre posterior (la conclusió) que en deriva necessàriament.
1. Forma
Forma: reflecteix l'estructura lògica del raonament: quines relacions lògiques existeixen entre les proposicions de les premisses i la conclusió.
2. Contingut
Contingut: és l'assumpte de què es tracta; el conjunt d'afirmacions que conformen les premisses i la conclusió (el conjunt de successos que descriuen).