Aristòtil: Cosmologia, Coneixement, Antropologia i Ètica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,42 KB
Cosmologia Aristotèlica: El Cosmos Esfèric i Dualista
La cosmologia aristotèlica és dualista, propugna un cosmos esfèric i etern dividit en dues regions amb característiques oposades:
El Món Sublunar (Sota la Lluna)
Situat sota la Lluna (la Terra), és el centre de l'univers (geocentrisme).
- Està en constant canvi substancial i accidental.
- Els moviments són rectilinis i finits.
- Els objectes estan fets dels quatre elements.
- Cada element té un lloc natural cap al qual es mou.
El Món Supralunar (Per sobre de la Lluna)
Inclou la Lluna i tot el que hi ha per sobre: els planetes, el Sol i les estrelles fixes.
- Cada astre està situat dins una esfera concèntrica (no hi ha buit). Model basat en Eudox.
- És perfecte, etern i regular.
- Els moviments són circulars.
- Està fet d'èter.
- El Primer Motor Immòbil mou la darrera esfera d'estrelles fixes, i aquesta mou les altres.
La Teoria del Coneixement Aristotèlica
A diferència de Plató, Aristòtil considera que la physis és totalment real i és objecte de coneixement científic. Per tant, la percepció és imprescindible. El seu plantejament és empirista: nega l'existència d'idees innates; la ment, en néixer, és una tabula rasa. La ciència, però, només s'ocupa d'allò universal, no d'allò particular. Com passar del coneixement sensible d'individus al coneixement de formes universals?
Sensació, Imaginació i Pensament
- La Sensació
- Té per objecte allò particular (les substàncies primeres). Els òrgans sensorials són en potència les qualitats; els objectes posen en acte aquesta potencialitat. L'òrgan capta la forma sensible de l'objecte sense matèria.
- La Imaginació
- Reprodueix la sensació sense la presència de l'objecte. La ment necessita de les imatges per pensar.
- El Pensament
- És la facultat que permet captar les formes universals sense la matèria. Això implica un procés d'abstracció (aphairesis = eliminació de qualitats) per passar d'allò particular a allò universal (inducció).
- Hi ha dues classes d'enteniment (nôus):
- Pacient: Té la potencialitat de rebre les formes universals (és individual).
- Agent: Produeix els conceptes universals (és immortal).
La Lògica: Inducció i Deducció
Aristòtil és considerat el creador de la lògica.
- Distingeix entre dues formes de raonament:
- Deductiu: D'allò universal a allò particular.
- Inductiu: D'allò particular a allò universal.
- El sil·logisme és el model de deducció estudiat per Aristòtil (tot i que no és l'única forma de raonament deductiu).
- La ciència és deductiva, ja que parteix de definicions, primers principis i axiomes.
Antropologia Aristotèlica
Hilemorfisme i la Mortalitat de l'Ànima
Els éssers vius són substàncies compostes de matèria i forma:
- El cos és la matèria i l'ànima és la forma del cos.
- Ànima i cos són inseparables, per tant, l'ànima és mortal.
- L'ànima és l'estructura i les funcions del cos (com la visió és a l'ull).
- L'ànima no té parts, no hi ha diverses ànimes, ni està localitzada en una part específica del cos.
- L'home és la unió de cos i ànima, no només una ànima.
Les Tres Funcions de l'Ànima
- Nutritiva: Present en vegetals, animals i humans.
- Sensitiva i Motriu: Present en animals i humans.
- Pensant (Racional): Exclusiva dels humans.
Ètica i Política: La Filosofia Pràctica
L'ètica i la política formen part de la filosofia pràctica, on el coneixement no pot ser mai exacte com en les ciències teòriques.
- L'ètica tracta de la bona vida a nivell individual.
- La política tracta de la bona vida a nivell col·lectiu.
Les dues disciplines estan molt vinculades: la bona vida individual només es pot assolir en una comunitat ben organitzada.