Aristòtil: Conceptes Clau de la Filosofia Antiga
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,88 KB
Vida i Obra d'Aristòtil
Neix a Estagira.
Preceptor d’Alexandre el Gran.
Fundador del Liceu.
Interessat en: filosofia, física, biologia, astronomia.
Obres destacades: Física, Metafísica, Ètica a Nicòmac, Política, Poètica.
Physis i Cosmologia Aristotèlica
Physis: naturalesa, estudiada per la Física.
La Metafísica estudia els fonaments de la Physis.
Els Móns en la Cosmologia Aristotèlica
Món Supralunar: astral, fet d'èter, sense corrupció.
Món Sublunar: terrestre, subjecte a canvi i corrupció. Elements: terra, aigua, aire, foc.
Hilemorfisme: Matèria i Forma
Tot ésser és una unió de matèria i forma:
Matèria: de què està fet.
Forma: què és (essència).
Substància primera: l'individu concret.
Substància segona: l'espècie o tipus general.
Accidents: característiques canviables que no alteren l’essència.
Lògica Aristotèlica: El Sil·logisme
Sistema per distingir arguments vàlids.
Exemple de Sil·logisme:
Tots els homes són lliures.
Pere és un home.
Pere és lliure.
Teleologia i les Quatre Causes
Tot ésser té una finalitat.
El canvi és un pas de potència (possibilitat) a acte (realització).
Teoria de les Quatre Causes
Causa Material: de què està fet.
Causa Formal: què és.
Causa Eficient: qui o què el causa.
Causa Final: per què es fa (finalitat).
Metafísica Aristotèlica
Estudia l’ens: allò que és.
Principis universals:
Axiomes: veritats bàsiques.
Categories: lloc, temps, quantitat, etc.
El Motor Immòbil
Ésser perfecte i etern.
Mou tot per atracció.
És acte pur, només pensa en si mateix.
Teoria del Coneixement
Comença pels sentits → imaginació → enteniment → abstracció.
Enteniment agent: universal, intel·lecte pur.
Enteniment pacient: personal, reté coneixement.
Antropologia Aristotèlica
L'ésser humà és cos (matèria) + ànima (forma).
L’ànima és mortal, excepte l'enteniment agent.
Facultats de l'Ànima
Vegetativa: créixer i alimentar-se.
Sensitiva: sentir, pròpia dels animals.
Intel·lectiva: pensar, pròpia dels humans.
Ètica i Felicitat (Eudemonisme)
Fi de l'ésser humà: la felicitat (eudemonisme).
La felicitat consisteix a desenvolupar la pròpia essència: pensar.
La vida contemplativa: l'ideal humà.
Les Virtuts Aristotèliques
Virtuts Dianoètiques: mentals (saviesa, contemplació).
Virtuts Ètiques: hàbits socials (justícia, valentia, etc.).
La virtut és el terme mitjà entre dos extrems.
Requereix hàbit i prudència.
Política Aristotèlica
L'ésser humà és un "zoon politikon" (animal social).
La polis (societat) és natural, no una convenció.
Finalitat de la Polis
Garantir que tots desenvolupin les virtuts pràctiques.
Justícia i Formes de Govern
La justícia social és la política al servei del bé comú.
Formes de Govern Justes i Corruptes
Monarquia → Corrupta: Tirania
Aristocràcia → Corrupta: Oligarquia
Democràcia → Corrupta: Demagògia