Aristòtil: Ànima, Política i Formes de Govern

Antropologia segons Aristòtil

Per Aristòtil, la psicologia és una part de la física que estudia l'ésser viu. Aquest ésser és una unitat substancial composta de dos components: el cos i l'ànima, distingibles, però inseparables. El cos és la matèria corporal i l'ànima és la forma psíquica. El cos té vida en potència i, quan el cos és viu, posa la vida en acte. Una cosa organitzada de la vida en potència (la plena realització). En canvi, l'ànima és el fi i el cos és el mitjà. Així, en l'ésser vivent, l'ànima és la causa agent formal i final, i el cos, la causa material.

Segons Aristòtil, hi ha diversos tipus d'ànima que dirigeixen les activitats vegetatives, les sensitives i les intel·lectives:

• a) La forma inferior és l'ànima nutritiva o vegetativa, que exerceix les funcions d'assimilació i reproducció. És pròpia de les plantes.
• b) Els animals posseeixen ànima sensitiva, que els permet tenir percepció sensible, desig i moviment local.
• c) El grau superior de l'escala és l'ànima intel·lectiva o intel·lecte. Aquesta ànima fa possible el pensament científic o coneixement teòric i el pensament pràctic.

D'aquí que l'activitat específica de l'ésser humà sigui l'activitat racional i que només pugui assolir la felicitat mitjançant una vida dedicada a l'assimilació de la raó.

Política: La Polis i el Bé Comú

Si la felicitat és el fi o el bé per a l'ésser humà, la polis és l'únic àmbit en el qual és possible aconseguir aquesta felicitat, ja que l'humà és un ésser social que només pot desenvolupar-se plenament en la convivència amb els altres. L'ésser humà és, per naturalesa, un ésser social, un animal polític. Per això té la necessitat de viure plegats a la polis, i la naturalesa els ha dotat de la capacitat de la paraula, el llenguatge i el logos per fer-ho.

La finalitat del llenguatge és la comunicació del pensament a través de les paraules. El logos permet formar una ciutat. La funció de la polis és assegurar una vida plenament humana, ja que és una comunitat autosuficient. Però, el ciutadà només és aquell que participa en l'administració de la justícia i el govern de la ciutat. Aquesta participació està encaminada a assolir el fi propi de la ciutat, que no és altre que el bé comú dels ciutadans.

Formes de Govern segons Aristòtil

Aristòtil suposa que hi ha diverses maneres d'organitzar la ciutat amb l'objectiu d'aconseguir el bé comú. Per això, segons Aristòtil, un règim polític que no és ètic és aquell que no exerceix el poder en funció del bé comú.

Segons Aristòtil, hi ha diversos règims polítics: sis tipus en funció de si governa un sol individu, uns quants o molts:

• Monarquia: govern d'un sol home.
• Aristocràcia: govern d'uns quants, els millors.
• Democràcia: el govern de tots els ciutadans sotmesos a la legislació.

Aquestes formes bones de govern, ja que busquen l'interès de la ciutat, poden degenerar en unes altres de corruptes:

• Tirania: el govern d'un sol individu que s'ha fet amb el poder de forma no legítima i per la força.
• Oligarquia: el govern d'uns pocs, els més rics.
• Demagògia: el govern de tots, però sense cap respecte per les lleis vigents.

La República com a Forma Ideal

La forma de govern ideal segons Aristòtil és la república, ja que mescla l'aristocràcia i la democràcia i evita els extrems. És considerada com una democràcia de classes mitjanes.