Aristarc de Samos, Claudi Ptolomeu, Apol·loni de Perga i Hiparc de Nicea: Astronomia antiga

Aristarc de Samos

S'apropa a l'astronomia mitjançant les mates. S'ocupa d'averiguar els tamanys o mides dels planetes (terra, sol..) A partir d'aquests càlculs va arribar a un seguit d'hipòtesis lògiques astronòmiques. Conclusions:

• La terra és més gran que la lluna
• El sol és més gran que la terra
• El sol és el centre de l'univers
• Terra gira al voltant del sol i té dos moviments: rotació i translació

No té cap continuïtat, no l'admeten. Prevalgué la concepció geocèntrica de Ptolemeu. La teoria heliocèntrica no tornà a ésser plantejada fins al Renaixement. Copèrnic afirmà haver tingut coneixença del sistema d'Aristarc.

Claudi Ptolomeu

La gran síntesi matemàtica: exposa tot el que se sabia sobre l'astronomia. (recopilació i grans aportacions). 13 llibres. Teoria geocèntrica: univers aristotèlic, és a dir, l'univers és infinit. Teoria d'epicles i deferents: explica el moviment de 7 planetes amb 4 cercles. Distinció entre dos mons.

Va elaborar de manera completa el sistema astronòmic geocèntric que va estar vigent fins a Copèrnic. Aquest model ja havia estat elaborat (Hiparc) però ell va organitzar de forma acabada. La feina que fa és construir un model d'epicles i deferents per a cada planeta, calcula el tamany i explica els moviments.

El problema que sorgeix és que per sota del caos sempre ha d'existir l'ordre.

Apol·loni de Perga

Generació de corbes: Epicicles (cercles al voltant d'un cercle) i Deferents (cercle que gira sobre si mateix).

Hiparc de Nicea

Aplica el model d'epicles deferents en l'astronomia. L'epicle es desplaça al voltant del deferent i al mateix temps gira el deferent. Aquesta teoria permet explicar el fet que els planetes s'apropen i s'allunyen de la Terra, donant així la raó a Aristòtil, ja que compleix el que diu les lleis. Dades utilitzades per Ptolemeu, que el seu Almagest va constituir la base del model geocèntric del món. Primer a trencar amb aquesta teoria és Kepler.