L'Argumentació i l'Obra Literària: Elements Clau i Estructura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,82 KB
L'Argumentació: Claus i Estructura
Tota argumentació requereix conèixer el tema del qual hom vol parlar; tenir present el tipus de receptor; disposar els continguts en paràgrafs seguint una estructura en tres parts: introducció, nus o desenvolupament i conclusió. A la primera part duem a terme una breu exposició en la qual l’emissor presenta la tesi de la qual vol parlar i ha de demostrar. A la segona, aporta els arguments, és a dir, els motius necessaris per confirmar o refutar la tesi. Existeixen diferents tipus d’argumentacions: proves racionals en les quals s’estableixen relacions de causa-conseqüència entre els fets i les idees; exemples que poden generalitzar-se; comparació de dues situacions; cites d’opinions d’autors o de personatges reconeguts en aquell àmbit (arguments d’autoritats); aportació de dades científiques, històriques o numèriques; contraposició d’avantatges i d’inconvenients; arguments que reflecteixin el sentir de la societat i que són compartits per una gran majoria (“a ningú li agrada...”, “molts estem d’acord en el fet que...”). Finalment, a la tercera part, a la conclusió, que deriva de la tesi i de l’argumentació, l’emissor recorda la part més rellevant d’allò que s’ha exposat i insisteix en la posició que ha adoptat.
L'Obra Literària com a Comunicació
L'obra literària és un acte de comunicació lingüística en el qual podem trobar-nos amb els elements bàsics de tot procés comunicatiu.
L'Emissor: L'Autor
En primer lloc, val a dir que l’emissor en la comunicació literària és el mateix autor: un home amb una inusual capacitat de creació, és a dir, un artista amb qualitats especials (de sensibilitat, d’observació, d’introspecció, d’imaginació...) i, especialment, amb una singular desimboltura per a utilitzar el llenguatge. Aquest, a més, està animat per una intenció estètica, en el seu sentit més general.
El Receptor: El Públic
El receptor, en canvi, no és un destinatari precís com en el cas d’una comunicació ordinària, sinó que és imprecís i molt variat; és el públic en general, o els lectors, que accepten aquesta comunicació, bé sigui per entreteniment, per plaer estètic, o bé per enriquiment personal o cultural...
El Missatge: L'Obra Literària
El missatge que emet, l’obra literària, la podríem definir com un discurs lingüístic d’extensió variable (des d’un breu poema de pocs versos fins a una llarga i extensa novel·la), desinteressat (sense una intenció pràctica directa), destinat a la perdurabilitat (l’autor pretén de ser llegit sempre), de naturalesa bàsicament estètica (orientada al plaer espiritual per la seva bellesa formal, tot i que també pot tenir altres finalitats com la didàctica, la moral, etc.) i unidireccional, ja que el receptor no pot respondre i es converteix, així, també en emissor.
El Codi: El Llenguatge
El codi que utilitza és, lògicament, una llengua comuna a l’autor i al lector. Però l’autor l’empra de manera “diferent”, allunyada del seu ús habitual i normal: escull uns mots i els combina de manera inusual, explotant amb una major freqüència i intensitat les seves possibilitats expressives, perquè allò que es persegueix és la creació d’una obra artística, i no solament la transmissió interessada d’una informació. En aquest sentit, la llengua ha estat manipulada d’una manera especial, treballada atentament per l’autor amb una voluntat de forma, és a dir, per produir un missatge especialment elaborat.