Aqüicultura i Pesca a Espanya: Crisi i Política Europea

Aqüicultura: Origen, Expansió i Impacte Global

L'aqüicultura, la cria de peixos i altres organismes aquàtics, va aparèixer fa uns 4.000 anys a la Xina i al sud-est asiàtic, inicialment centrada en la cria de peixos d'aigua dolça. Aquesta pràctica implicava la captura d'espècies en paranys per després utilitzar-les com a vivers. Actualment, el sector continua dominat pels països del sud-est asiàtic.

A Europa, l'aqüicultura se centra en la producció d'espècies de gran valor comercial, com ara:

• Salmó
• Ostres
• Truites
• Musclos (especialment a Espanya)

Objectius i Expansió de la Piscicultura

La piscicultura, una branca de l'aqüicultura, té un doble objectiu:

1. La cria d'espècies preuades per a la repoblació dels caladors.
2. La cria de peixos i crustacis per a la venda i el consum.

A Espanya, la regió del nord-oest (Galícia) aporta la majoria de parcs i vivers, destacant-hi la cria del musclo.

L'aqüicultura és un sector en clara expansió. Segons el Banc Mundial, el 1993 ja subministrava el 22% de les captures pesqueres mundials. S'ha avançat molt en la cria d'espècies com el salmó i les gambes, consolidant-se com una alternativa vital a la pesca extractiva.

La Pesca a Espanya: Potència en Crisi i Evolució

Espanya és considerada una potència pesquera mundial, només superada pel Japó, Rússia i els Estats Units. Tot i que la pesca aporta només l'1% al PIB espanyol, genera un gran valor afegit gràcies a la seva vinculació amb altres sectors clau:

• Drassanes
• Equipaments pesquers
• Proveïments
• Indústries conserveres
• Xarxes de distribució

El sector pesquer espanyol es caracteritza per una flota nombrosa i competitiva, mà d'obra qualificada i una gran capacitat empresarial. Destaca més pel valor comercial de les captures que per la quantitat total de pesca desembarcada.

Importància Històrica i Modernització del Sector

La importància de la pesca a Espanya s'explica per ser una activitat tradicional, practicada des de fa molt temps al nostre territori. Els pescadors espanyols anaven a llocs allunyats de les seves costes, freqüentant les pesqueries del Mar del Nord i arribant fins a les aigües de Terranova per pescar el bacallà. Aquesta activitat representava una aportació important de proteïnes a la dieta espanyola, tradicionalment pobra en carn.

El 1961 va començar la modernització i gran expansió del sector pesquer, a conseqüència de la Llei de Renovació i Protecció de la Flota Pesquera. Aquesta llei va aportar recursos i crèdits a baix interès per renovar una flota que es caracteritzava pel seu envelliment, l'endarreriment tècnic i el reduït radi d'acció. L'objectiu del govern era construir molts vaixells per millorar l'alimentació, desenvolupar la indústria conservera i generar ocupació a les noves drassanes. Gràcies a aquest impuls, la flota espanyola va poder ampliar considerablement el radi de les seves actuacions, multiplicant les captures.

La Crisi del Sector Pesquer Espanyol

Des de 1973, any en què, amb un milió i mig de tones, s'assolí el màxim històric de captures, la pesca espanyola s'enfronta a una crisi de difícil solució, que l'ha enfrontat a la Unió Europea.

Regions Pesqueres d'Espanya

Per regions, la situació pesquera a Espanya és la següent:

• Regió del Nord-oest (Galícia)

  Costes gallegues. És la regió amb més volum i valor de pesca desembarcada. Destaca Vigo, el primer port pesquer d'Espanya, base de bona part de la flota congeladora i bacallanera.

• Regió Cantàbrica

  La segona en tonatge de pesca desembarcada. Els ports de Bermeo, Sant Sebastià, Gijón, etc., són la base de molts dels vaixells que treballen en aigües comunitàries.

• Regions Pesqueres Mediterrànies

  Es caracteritzen per tenir pocs pesquers i poc actius.

• Regió Sud-atlàntica

  Destaquen els ports de Cadis, Huelva i Algesires. S'hi desembarquen espècies de gran valor: escamarlans, llagostins, gambes, etc. Sovint procedeixen de les costes africanes.

• Regió Canària

  Ports de Las Palmas i Lanzarote. Els vaixells practiquen la pesca d'altura i de gran altura a les costes africanes.

Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea

Espanya és el principal país pesquer de la Unió Europea. La rellevància i el potencial d'Espanya en el sector pesquer expliquen l'actitud proteccionista i defensiva que van adoptar els negociadors comunitaris a l'hora de definir els termes d'entrada del país a les comunitats europees.

Es va decidir que, durant un període, els vaixells espanyols no tindrien garantit el lliure accés a les aigües comunitàries i es regirien per un sistema de llicències i quotes. Inicialment, només 300 vaixells podrien pescar en aigües comunitàries i es limitaven les captures de determinades espècies. A més, la Comunitat Europea negociaria els convenis pesquers d'Espanya amb altres països.

Els negociadors comunitaris han aconseguit resultats poc favorables en el seu diàleg amb altres països. Espanya s'ha vist perjudicada perquè la capacitat de captura dels vaixells comunitaris és excessiva en relació al total de recursos disponibles, generant una pressió insostenible sobre els caladors.