Aqüeducte de Tarragona: Pont del Diable

Obres arquitectòniques

Aqüeducte de Tarragona: Pont del Diable

Presentació

L'Aqüeducte de Tarragona, conegut popularment com a Pont del Diable, és un exemple excepcionalment ben conservat d'arquitectura civil i utilitària romana. Els romans van ser mestres de l'enginyeria i l'arquitectura, i aquest aqüeducte és un testimoni del seu talent. Aquest aqüeducte és un dels exemples més ben conservats de Catalunya.

Dades bàsiques

• Autor: Anònim

• Títol: Pont del Diable, Pont de les Ferreres, Aqüeducte de Tarragona

• Estil: Arquitectura romana, enginyeria civil

• Cronologia: Període alt imperial. 24-22 aC

• Tipus de construcció: Pont de 26m d'alçada x 249 de llargada.

• Ubicació: A 4km al nord de Tarragona.

Breu biografia

Descripció formal

• Descripció construcció:

  L'aqüeducte formava part d'un llarg canal que portava aigua del riu Francolí a Tarragona. El canal tenia 18km de llargada. L'aqüeducte serveix per salvar el desnivell d'un barranc. Es basa en dues fileres d'arcades de mig punt. Totes les arcades tenen la mateixa amplada: 5,9m (20 peus romans). A la filera superior hi ha 35 arcs i a la inferior n'hi ha 11. La distància entre els arcs és de 26 peus. Els pilars tenen una estructura graonada. Cada filera de carreus té un retrocés de 15cm. El specus, el canal superior per on passa l'aigua, té 80cm d'amplada, però la seva alçada original és desconeguda, ja que va ser reconstruït.

• Materials constructius: Pedra calcària (saldó) tallada en carreus isòdoms i recoberts d'estuc.

• Sistema constructiu: Voltat

• Elements de suport: Arcs de mig punt.

• Elements suportats: Specus.

• Il·luminació: Està a l'aire lliure

• Elements decoratius: La unió entre els pilars i l'arc podria recordar a un capitell.

Significat de la construcció

• Elements propis de l'estil: Funcional. Arquitectura voltada. S'utilitza per carreteres i transport de l'aigua. Els romans no van inventar els aqüeductes, però van perfeccionar la seva construcció, de manera que encara es poden utilitzar avui en dia.

• Relació forma i funció: L'aqüeducte està dissenyat específicament per salvar un desnivell. Serveix per abastir d'aigua les principals ciutats de l'imperi. A Roma, l'augment de la població va generar una necessitat d'aigua. Es van construir 11 aqüeductes per buscar rius amb aigua potable. Alguns d'aquests aqüeductes encara s'utilitzen. Tarragona era una ciutat més petita que Roma, però també es va voler fer arribar l'aigua a través de canals i aqüeductes a la ciutat. Actualment, encara es fan servir alguns canals.

• Iconologia: Els aqüeductes no tenien un valor simbòlic. No obstant això, la dificultat de construcció d'un aqüeducte era tan gran que només les ciutats importants i estratègiques disposaven dels recursos per construir un canal amb els corresponents aqüeductes. Tenir un aqüeducte era una qüestió de prestigi.

• Relació època i obra: L'imperi romà es va estendre per tot el Mediterrani. La forma de mantenir l'imperi era romanitzar les ciutats del territori. Necessitaven aigua per sobreviure i carreteres. Les carreteres, camins i vies tenien un valor comercial, però sobretot estratègic. Juli Cèsar va donar a Tarragona el títol de Colònia i a partir d'aquell moment la ciutat va créixer fins que va arribar Octavi August, que va viure dos anys a la ciutat i durant la seva estada es va construir l'aqüeducte.

Influència i transcendència de l'obra

L'estructura i el model dels aqüeductes es van estendre per tot l'imperi. A Provença, a Segòvia (on es troba l'aqüeducte més representatiu) i a Roma, es van construir aqüeductes similars. Molts d'aquests aqüeductes van seguir funcionant a l'Edat Mitjana fins a l'actualitat. La forma de construir-los va arribar fins al segle XIX.