Aqüeducte de Segòvia i Maison Carrée: Enginyeria i Art Romà

Aqüeducte de Segòvia (Segle I dC)

Context Històric

Autor: Desconegut. Estil: Romà. Material: Granit. Ubicació: Segòvia, Espanya.

No es coneix el nom del constructor, però es creu que el seu nom constava en la inscripció, avui desapareguda, situada sobre les tres arcades més altes. A partir dels orificis de les grapes de les lletres, s'ha pogut determinar la llegenda: "IM [ERATOR] NERVA CAESAR". Això permet datar-lo durant el breu mandat de l'emperador Nerva (any 97). Tot i això, altres estudis avancen la data fins a Domicià, o l'endarrereixen fins a principis del segle II, amb l'emperador Trajà.

Descripció Formal

Comença a 16 km als afores de la ciutat (serra de Guadarrama). D'aquí surt un canal que es dirigeix, seguint el pendent, fins a una torre construïda a Segòvia, on s'eliminava la brutícia de l'aigua. L'aqüeducte es divideix en dos trams: un format per 78 arcs de mig punt, d'alçada gradual, fins a una plaça; i un segon tram que, a partir de la plaça, té 44 arcades dobles sobreposades (en època romana desguassava a un estany). En total, són 728 m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i màxima de 29 m. Està construït amb grans carreus de pedra, units sense cap tipus d'argamassa, llevat de l'opus caementicium* a l'àtic (canalització d'aigua). On se suposava que hi havia la inscripció commemorativa, hi ha una fornícula que, en època romana, guardava imatges de déus o de l'emperador.

*Opus caementicium: Argamassa formada per calç i sorra, molt resistent.

L'aqüeducte és la imatge principal del paisatge urbà segovià, i travessa una part principal del centre. És l'obra d'enginyeria romana més important de la península Ibèrica, una mostra de la cultura, l'art i la tècnica assolida per la civilització romana.

Funció i Significat

Va ser construït per proveir d'aigua la part alta de la ciutat (on hi havia un enclavament militar romà). Avui dia continua en funcionament. També existeix la llegenda medieval que diu que és una construcció del diable: una noia, cansada de pujar a buscar aigua, va fer un pacte amb Llucifer; si construïa en una nit un pont per portar aigua, ella li lliuraria la seva ànima. Per sort, el gall va cantar abans de col·locar l'última pedra.

Només és comparable amb l'impressionant Pont du Gard (França).

Maison Carrée (Nimes, França)

Context Històric

Autor: Desconegut. Cronologia: 16 aC. Tipologia: Temple. Material: Pedra calcària. Estil: Romà imperial. Localització: Nimes (França).

Edificada en temps d'Octavi August, és un dels temples més ben conservats de l'Imperi Romà. Demostra l'alt procés de romanització de tot el Mediterrani.

Descripció Formal

Elevat sobre un podi d'influència etrusca, dóna accés a l'entrada a través d'una àmplia escalinata. El pòrtic és hexàstil, amb columnes corínties. L'arquitrau té tres platabandes, el fris amb la decoració perduda, la cornisa, i un frontó triangular sense ornamentació. Als murs laterals hi ha columnes corínties. El fris lateral té decoració floral. El sostre del temple té una coberta de dos aiguavessos. És un temple pseudoperípter de planta rectangular. El pòrtic hexàstil té, a més, quatre columnes exemptes. A l'interior de la cel·la, voltada per 20 columnes adossades, hi ha la cel·la.

Entorn i Integració Urbanística

Ubicat actualment al centre de Nimes, ocupava un lloc de l'antic fòrum romà. És una obra pensada per ser contemplada frontalment.

Funció, Contingut i Significat

Va ser construït per ordre de Marc Vipsani Agripa, en honor de l'emperador Octavi August i la seva família. Estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar (nets de Juli Cèsar). Durant l'època d'Octavi August es van construir molts monuments, fet que demostra l'alt nivell de romanització.