Aqüeducte Romà de Tarraco: Història, Estil i Funció

Aqüeducte Romà de Tarraco: Context Històric

Cronologia i Època Imperial

L'Aqüeducte de Tarraco data del segle I aC, probablement construït entre el 24 i el 22 aC. Aquesta obra s'emmarca en l'Època Imperial, un nou sistema polític liderat per l'emperador, que va dividir el territori en províncies. La societat romana d'aquest període presentava una sòlida estructura jurídica, política i comercial. En aquest context, Octavi August, hereu de Juli Cèsar, va jugar un paper fonamental.

Tarraco i la Romanització

La Península Ibèrica esdevingué un territori romà des del final de les Guerres Púniques (s.III aC). Va ser Juli Cèsar qui va elevar Tarraco a la dignitat de Colònia, un estatus que implicava l'ús d'importants recursos hidràulics. La baixa cota de les deus naturals deixava sense aigua les zones altes de la ciutat. Aquest procés es va accelerar amb l'estada de dos anys d'Octavi August a Tarraco per a la completa pacificació d'Hispània.

Importància de l'Aqüeducte

La romanització va implicar l'extensió de la cultura i la tecnologia romanes arreu de l'Imperi. L'aqüeducte és el seu element més emblemàtic i el que més clarament posa de manifest l'intervencionisme romà sobre els territoris que dominava, garantint el subministrament d'aigua essencial per a la vida urbana i el desenvolupament.

Estil Artístic: Romà Imperial

L'obra pertany a l'estil Romà Imperial, caracteritzat per:

• Art al servei de l'ostentació del poder.
• Construcció de grans edificis públics i privats.
• Art hereu de la civilització grega.
• Ús de l'arc de mig punt, la volta de canó i la volta d'aresta romana.
• Incorporació de dos ordres arquitectònics nous: el toscà i el compost.
• Funcionalitat tècnica per damunt dels aspectes estètics.
• Decoració de les cases amb pintures i mosaics.
• Noves tipologies arquitectòniques: basílica, amfiteatre, termes.
• Arquitectura de serveis: ponts, aqüeductes, vies, cloaques.
• Escultura: Realisme en els retrats.

Tipologia i Estructura dels Aqüeductes de Tarraco

Els Tres Aqüeductes de Tarraco

Tarraco va estar abastida per tres aqüeductes principals:

• Primer aqüeducte: Procedent del riu Gaià, és gairebé subterrani. Subministrava aigua a la part alta de la ciutat, on es trobaven els principals espais de representació.
• Segon aqüeducte: L'anomenat “Pont del Diable”, pertanyia al Francolí, d'on captava l'aigua per a la part central de la població.
• Tercer aqüeducte: Nodria la zona portuària i subministrava aigua a unes grans termes públiques excavades.

Detalls del "Pont del Diable" (Aqüeducte del Francolí)

El “Pont del Diable” presenta les següents característiques:

• Itinerari: Salva la vall d'un petit barranc, connectant des del riu Francolí fins la ciutat (18 km).
• Arqueria: És un pont de 249 m de llargada amb dues fileres d'arcades de mig punt.
• Carreus: El pont està realitzat amb carreus isòdoms. La seva cara externa és llisa a nivell dels arcs i presenta un encoixinat rústic als pilars i les impostes.
• Pilars: L'estructura graonada dels pilars presenta un retrocés de mig peu romà. És una solució poc comuna que es troba també a l'aqüeducte de Mediomatricum (Metz, França).
• Canal: Amb un pendent molt suau.
• Decoració: Destaca per la seva qualitat estètica, regularitat, aspecte majestuós i elegant, i alhora serè i auster.

Significat i Funció de l'Aqüeducte

Funció Principal

L'aqüeducte va ser construït pels enginyers romans per proveir d'aigua la ciutat de Tarraco, incorporant tecnologia hidràulica del Pròxim Orient i del món hel·lenístic, juntament amb la seva pròpia experiència.

Significat Simbòlic en l'Època d'August

L'art oficial en l'època d'August complia una funció simbòlica de reforç del seu programa polític. Aquest consistia en dotar el món romà d'una nova i sòlida estructura política que fos respectuosa amb determinats valors tradicionals. L'aqüeducte reflecteix aquesta bellesa serena, grandesa sense ostentació, equilibri i ordre combinats amb un sentit d'harmonia.

Models i Influències

Exemples d'altres grans aqüeductes romans que podrien haver servit de model o influència inclouen l'Aqüeducte de Segòvia o el Pont du Gard.