L'Aqüeducte Romà: Enginyeria, Funció i Recorregut de l'Aigua

L'Aqüeducte Romà: Enginyeria i Vitalitat de l'Aigua

Per a qualsevol civilització al llarg de la història, l’aigua sempre ha estat un element imprescindible per poder fer-hi vida, i pels romans no va ser una excepció. Per exemple, pel bon funcionament de les termes, o dels amfiteatres per omplir l’arena d’aigua per a les naumàquies, l’aigua era vital.

Un aqüeducte era un canal artificial (specus) fet de pedra, que servia per a proporcionar aigua en grans quantitats des de la seva font de captació fins a les ciutats a través de recs de superfície, galeries subterrànies i ponts d’arcs aeris. L’aqüeducte podia estar soterrat o no en funció dels elements topogràfics.

Recorregut de l'Aqüeducte Romà

L’aqüeducte solia partir d’una cisterna que recollia directament l’aigua de la font de captació. L’aigua es desviava dels rius o de les fonts de la muntanya i anava a parar a una canalització (specus), que consistia en una galeria coberta de morter impermeabilitzat, que arribava fins als nuclis urbans, superant tot tipus d’obstacles. L’aqüeducte anava baixant fins a la ciutat superant tot tipus d’obstacles topogràfics, ja fos excavant les roques i muntanyes, com salvant els desnivells del terreny mitjançant ponts i arcades. També era molt freqüent la construcció de túnels per evitar incrementar el recorregut i així fer-lo més curt. L’objectiu de les arcades —fetes de formigó— era mantenir el canal elevat salvant l’obstacle natural i mantenir el pendent.

L’aigua, en arribar a la ciutat, anava a parar a una torre d’aigua (castellum aquae) on l’aigua es netejava, filtrava i es distribuïa a tres llocs diferents: a les domus (cases privades), a les fonts públiques i a les termes.

Funció Essencial dels Aqüeductes

La funció d’un aqüeducte era la de subministrar aigua a les ciutats de forma abundant i regular, cosa que els sistemes d'obtenció d’aigua tradicionals, com els pous o les cisternes, no garantien. Per aconseguir-la, l'aigua es desviava dels rius o de les fonts de captació i s’enviava a una canalització (specus) feta de morter impermeabilitzat, aixecada en arcades que arribava a la ciutat superant tot tipus d’obstacles topogràfics, ja fossin valls, muntanyes o fossats.

Estructura i Parts Clau de l'Aqüeducte

• Capta aquae: És la font de captació. És un dels elements més importants de l’aqüeducte perquè és aquí on es capta l’aigua que després era enviada a la canalització.
• Specus: És el canal o conducte per on circulava l’aigua obtinguda de la font de captació. El canal majoritàriament estava soterrat sota terra, però quan arribava a les ciutats, podia ser aeri.
• Pilars: Elements de suport que sobresurten del terra i que servien per sustentar tota l’estructura. A partir d’aquests s’aixecaven els diferents nivells i es recolzaven sobre arcades.
• Filera d’arcades: Era un element estructural que, igual que els pilars, servia de suport i s’aixecava sobre ells.
• Castellum aquae: És una torre d’aigua on anava a parar finalment l’aigua que provenia de la canalització. Allà es filtrava d’impureses i es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades (domus).