Aqüeducte Ferreres: Història, Llegenda i Patrimoni de Tarragona

L'Aqüeducte Ferreres: Significat i Funció

L'Aqüeducte Ferreres, conegut popularment com el Pont del Diable, és un impressionant pont romà aixecat entre els costats d'un barranc, el dels Arcs, al terme municipal de Tarragona. Aquesta monumental obra d'enginyeria hidràulica tenia els seus inicis a Pont d'Armentera, des d'on conduïa les aigües dels rius Francolí i Gaià a l'antiga ciutat de Tàrraco. És considerat un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana, i el més important de Catalunya.

La Llegenda del Pont del Diable

Tot i que l'aqüeducte no té un significat concret més enllà de la seva funció pràctica, al voltant dels aqüeductes i ponts circulen diverses llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: la presència d'un pacte amb el diable i una ànima en joc.

La llegenda del Pont del Diable de Tarragona narra que, quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades, un fort temporal va fer caure el viaducte. El constructor, en veure aquell desastre, va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer, li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'ànima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte. L'endemà, el pont estava construït, però el constructor, astutament, va fer beure a un ase la primera aigua del pont, i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.

Una Altra Versió de la Llegenda

«En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i, quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor, en veure l'enderroc del pont, va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació, se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Però ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i, l'endemà, el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris, des de l'altra part del pont, li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»

Reconeixement i Patrimoni

L'any 2000, l'Aqüeducte Ferreres va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb el conjunt arqueològic de Tarragona, reconeixent així el seu valor històric i cultural incalculable. Posteriorment, l'any 2005, va començar a formar part del Parc Ecohistòric del Pont del Diable, un espai que combina la conservació del patrimoni amb la promoció de la natura i la història local.