Aqüeducte de les Ferreres: història i característiques

Aqüeducte de les Ferreres

Context històric i cultural

Data: segle I aC, durant el regnat de l'emperador August (63 aC–14 dC).

Època que coincideix amb el creixement de Tàrraco, part alta del Concilium Provinciae d'Hispània Citerior.

Aquest aqüeducte va estar funcionant fins a l'Edat Mitjana; fou restaurat al segle X sota el Califat d'Abd al-Rahman I de Còrdova i, posteriorment, també al segle XVIII, al segle XIX i al segle XX; en alguns moments només se'n van conservar trams a causa del deteriorament.

Emperador August

August és una figura destacada de la història de l'Imperi romà. Nascut a Roma el 23 de setembre del 63 aC, fou nebot i hereu de Juli Cèsar. Va entrar als cercles de poder arran de la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, tot i que no va rebre el títol de prínceps de la República fins al 27 aC, atorgat pel Senat.

Hispània Citerior

Entre els anys 206 aC i 197 aC la situació política a les províncies es gestionava amb governs provincials, al cap dels quals hi havia procònsols sovint elegits amb certa rapidesa, a causa de la presència encara precària de Roma a la península. Un altre problema era l'exigència de pagament d'impostos, poc ben acceptada pels habitants d'Hispània, que es resistien a assumir costums i obligacions romanes, especialment quant a proveir tropes a l'exèrcit romà.

Roma en aquesta època va desenvolupar un programa d'obres públiques:

• Xarxa de carreteres.
• Construccions per a l'oci.
• Aqüeductes.
• Fonts públiques.
• Termes i jardins amb petits estanys.

L'aigua era desviada del riu o de les fonts de muntanya, amb una canalització que arribava a les ciutats on hi havia les fonts, ja que no hi havia aigua a les cases.

• Canalització: galeria coberta i impermeable, revestida amb morter.

Topògrafs estudiaven els terrenys per a fer que l'aqüeducte s'inclinés suaument, de manera que l'aigua corri i arribi des de la font de la muntanya fins a la ciutat. L'aigua era repartida entre:

• Fonts públiques.
• Banys públics.
• Emperadors i rics, que pagaven per tenir aigua potable a casa seva.

La presència dels romans al Camp de Tarragona va ser conseqüència de la Segona Guerra Púnica: per contrarestar l'ofensiva d'Anníbal, Roma decidí intervenir a Ibèria i, sota el comandament de Gneu Escipió, desembarcà a Empúries.

Els romans necessitaven una base més al sud que fos fàcil d'ocupar, mantenir i defensar, i que, alhora, fos un punt terminal de camins i lloc de refugi i descans; per això escolliren el poblat on estava Tàrakon.

• Aqüeducte de les Ferreres: situat a Tàrraco, possiblement construït durant el govern de l'emperador August (63 aC–14 dC).
• Aqüeducte de Segòvia: construït probablement entre la segona meitat del s. I aC i principis del s. II dC, durant els regnats de Vespasià i Trajà.
• Pont du Gard: al sud de França, probablement realitzat per Agripa al s. I dC.

Estil i característiques generals

• Autor: Anònim.
• Estil: Romà, període republicà tardà.
• Tipologia de l'obra: Arquitectura civil romana.
• Funció: Conducció de l'aigua i distribució.
• Cronologia: segle I dC.
• Localització geogràfica: Tarragona, antiga Tàrraco, capital d'Hispània Citerior.
• Material: Pedra calcària, originàriament cobert d'estuc.
• Sistema constructiu: Volta.