Aqüeducte de les Ferreres: Història, Anàlisi i Funció

Aqüeducte Romà de les Ferreres

Fitxa Tècnica:

• Títol: Aqüeducte romà de les Ferreres
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Probablement s. II (època de Trajà)
• Estil: Romà Imperial
• Tipologia: Obra pública
• Localització: Tarragona
• Materials: Pedra
• Dimensions: 813m llargada x 27m alçada cada arc

Context Històric

L’aqüeducte romà de les Ferreres es va construir probablement al s. II dC en època de l’Emperador Trajà, malgrat que alguns historiadors creuen que va ser al s. I dC sota el mandat d’Octavi August, emperador que va donar a Tarraco la categoria de capital de la província romana Tarraconensis. Els emperadors romans van unificar l’Imperi mantenint exèrcits que avortessin qualsevol rebel·lió, però aportant una gran tasca de romanització dels territoris basats en aplicar unes mateixes lleis –el dret romà–, comerç i monedes unificades, la cultura grecoromana (costums, llengua llatina, religió) i un gran ventall d’edificis, vies de comunicació i escultures commemoratives que recordaven la presència de Roma a qualsevol indret.

Estil Arquitectònic

Art eclèctic basat en les construccions mesopotàmiques, assíries i perses de ponts, petits aqüeductes i clavegueres que van ampliar i perfeccionar els romans. És un art racional que utilitza mesures matemàtiques, normes i tècniques cada cop més perfeccionades. És un art pràctic o funcional, pensat per una utilitat: conduir l’aigua fins a la ciutat. També és monumental, ja que poden arribar fins als 1000 m d’alçada, i és un art urbà, pensat per abastir la ciutat i facilitar la vida als seus habitants.

Anàlisi Formal

L’aqüeducte no era només el pont que salva el barranc, sinó tota la conducció des del riu on provenia l’aigua fins al desguàs a la ciutat. Els elements de suport del tram aeri de l’aqüeducte eren els pilars de la base que sostenen els arcs de mig punt inferiors que alhora sostenen una plataforma amb els arcs superiors. L’element suportat és la galeria de conducció d’aigua. El material utilitzat eren carreus rectangulars de pedra. Mesura més de 800 m d’alçada (813 m).

Descripció de l'Alçada

L’aqüeducte està construït a base de carreus rectangulars col·locats en sec, sense argamassa (morter entre les puntes). Els pilars inferiors formen fileres de carreus esglaonats que formen piràmides truncades coronades per cornises des d’on arrenquen els primers arcs de mig punt. Aquests acaben en una plataforma des d’on s’aixequen els pilars superiors que tenen forma de prismes rectangulars, sobre els que s’aixequen els segons conjunts d’arcades de mig punt. Tots els pilars tenen una arrencada comuna de dos arcs que enforteix l’estructura. Damunt de l’arcada superior se situa el canal per on circula l’aigua entre dues parets de pedres arrebossades amb argamassa. El canal es va construir amb morter impermeable fet de calç i ceràmica. Al punt d’origen de l’aqüeducte, l’aigua passava al canal des d’un dipòsit de capçalera creat amb les aigües del riu (Francolí). Aquest canal impermeabilitzat s’adaptava al terreny, bé soterrat excavant turons i muntanyes que es ventilava mitjançant la construcció de pous cada 20 o 30 m, que servien també pel manteniment. Bé a cel obert, canals construïts a nivell de terra, per sota es construïen clavegueres pel drenatge de les aigües de pluja. O en forma de ponts amb arcades quan calia travessar un barranc. Sempre calia mantenir una inclinació perquè el cabal de l’aigua circulés. Quan l’aigua arribava a la ciutat era recollida i depurada amb un gran dipòsit i després es distribuïa per la ciutat amb una xarxa de canonades de plom.

Interpretació

Significat o Contingut

L’Imperi romà, per tal d’unificar totes les províncies, va procedir a la romanització del territori que havien conquerit. En aquest sentit, es van construir tota una xarxa de vies de comunicació, entre les quals es troben els aqüeductes, els ponts o les vies, així com edificis similars als de Roma: teatres, amfiteatres, circs, termes, basíliques, presents a totes les ciutats importants com Tarraco. Molts d’aquests ponts i aqüeductes romans estan envoltats de llegendes d’origen medieval relacionades amb la seva construcció que tenen en comú un pacte amb el diable i la pèrdua d’una ànima. Per això popularment s’anomenen Ponts del Diable.

La llegenda del Pont del Diable de Tarragona explica que quan el seu constructor havia aixecat mig pont, un fort temporal el va fer caure i davant el desastre va invocar l’ajut del diable per reconstruir-lo i que no tornés a passar. Satanàs li va proposar reconstruir-lo a canvi de l’ànima de la primera persona que begués l’aigua que portava l’aqüeducte. Un cop aixecat de nou, el constructor va fer beure aigua a un ase que va ser lliurat al dimoni.

Funcions

La funció útil és la d’abastir d’aigua a les ciutats. En aquest sentit, es van aixecar molts aqüeductes tant a les grans ciutats com a les petites.