Apunts Essencials: Exposició Oral, Gramàtica i Modernisme

Comunicació Oral

L'Exposició Oral

L'exposició oral és un acte en què desenvolupem un tema, de paraula i davant d'un auditori que generalment no pot intervenir fins al final de l'explicació de l'emissor.

Vocabulari Relacionat

• avar - gasiu
• eloqüent - xerraire
• irònic - sarcàstic
• beneit - pusil·lànime
• escèptic - incrèdul
• entremaliat - trapella
• abúlic - passiu
• tímid - toix
• foll - alienat

Gramàtica Catalana

La Subordinació

En la subordinació, les proposicions s'encaixen l'una dins de l'altra. La proposició dependent s'anomena subordinada i aquella en què està inclosa rep el nom de principal. Les proposicions s'enllacen mitjançant connectors.

Tipus de Proposicions Subordinades

• Substantives: L’àrbitre va reconèixer que s’havia equivocat.
• Adjectives: Treu unes notes que sobresurten.
• Adverbials: Ens aturem quan trobem una àrea de servei.

Connectors de Subordinació

Les proposicions subordinades poden ser introduïdes per:

• Les conjuncions "que" i "si".
• Els interrogatius "què", "qui", "quin", "com", "quan", "quant" i "on".
• Els pronoms relatius "que" i "qui", generalment precedits d'un article, d'un demostratiu o del pronom "tothom".

Proposicions d'Infinitiu

Es tracta de proposicions que, aparentment, no encaixen en la definició de proposició subordinada, perquè no van introduïdes per cap connector explícit.

Canvis en el Complement de Règim (CR)

• Davant d'infinitiu

  Es canvia la preposició pròpia del CR per "a" o "de".

• Davant de la conjunció "que"

  S'elimina la preposició pròpia del CR.

Ús de "Tant" i "Tan"

Tant:

• Quan és determinant, és a dir, va davant d'un nom. Té formes femenines i plurals (tanta, tants, tantes).
• Quan és adverbi que expressa quantitat i complementa un verb.
• En certes expressions, com ara "de tant en tant", "tant de bo"...

Tan:

• Quan és un adverbi que expressa grau i complementa un adjectiu, un altre adverbi o una locució adverbial.

Literatura Catalana: El Modernisme

Definició i Context

El Modernisme és el moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911, i que pretengué modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, superant l'orientació arcaïtzant de la Renaixença.

Corrents del Modernisme

L'Esteticisme

Engloba les obres dels autors partidaris del caràcter sublim de l'art i d'un estil ple de símbols decadents.

El Regeneracionisme

Reflecteix la preocupació pel paper de l'individu, i sobretot de l'artista, en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial i que cal transformar.

Autors Destacats per Gènere

• Poesia

  El poeta més destacat és Joan Maragall (1860-1911). La seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions, un important epistolari i, sobretot, poesia. Aquest gènere li serví per expressar els seus sentiments més íntims sobre la vida i la condició humana, la mort i la transcendència, la història i l'actualitat de Catalunya, el paisatge i la natura.

• Narrativa

  Entre els autors destaquen Raimon Casellas, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès. La veu més destacada és la de Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. La seva obra cabdal és la novel·la Solitud, en la qual Mila, la protagonista, lluita contra les forces d'un món hostil, simbolitzat per l'alta muntanya i, sobretot, per la brutalitat masculina.

• Teatre

  Santiago Rusiñol (1861-1931) va oscil·lar entre aquests dos plantejaments (Esteticisme i Regeneracionisme). Una de les seves obres més conegudes és la novel·la L'auca del senyor Esteve, que ell mateix va adaptar per a l'escena. S'hi planteja el conflicte de l'individu que, en el si d'una família burgesa, fa explícita la seva vocació artística.