Apunts Essencials: Empresa, Geografia i Població

Dimensions de les Empreses

• Microempreses: 0-9 treballadors, Facturació Anual <= 2 milions €, Actius Totals <= 2 milions €
• Petites: 10-49 treballadors, Facturació Anual <= 10 milions €, Actius Totals <= 10 milions €
• Mitjanes: 50-249 treballadors, Facturació Anual <= 50 milions €, Actius Totals <= 43 milions €
• Grans: >250 treballadors, Facturació Anual > 50 milions €, Actius Totals > 43 milions €

Sectors d'Activitat Empresarial

• Sector Primari: Explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca…)
• Sector Secundari: Activitats transformadores/industrials (manufactures)
• Sector Terciari: Activitats comercials i de serveis
• Sector Quaternari: Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves tecnologies

Destinació dels Beneficis

• Amb ànim de lucre: Els beneficis es destinen als propietaris.
• Sense ànim de lucre: Els beneficis es destinen a finalitats socials.

Zona Geogràfica d'Activitat

• Locals: Activitat en una localitat específica.
• Regionals: Activitat en diverses localitats o en una regió.
• Nacionals: Activitat en un país.
• Internacionals: Operen en un país però exporten a altres països.
• Multinacionals: Tenen filials o sucursals en altres països.

Propietat del Capital

• Privades: Propietat de persones particulars.
• Públiques: Propietat de l’Estat.
• Mixtes: Compartides per l’Estat i persones particulars.

Forma Jurídica

• Individual: Persones individuals sense personalitat jurídica pròpia.
• Societats: Amb personalitat jurídica pròpia, diferents de les persones que les formen.

Aspectes Legals de l'Empresa

La forma jurídica de les empreses es regeix pel dret mercantil, que regula les activitats econòmiques de les empreses. El Codi de Comerç conté les lleis principals del comerç. La constitució d’una empresa implica els tràmits per crear una empresa legalment.

Característiques de la Persona Emprenedora

• Creativitat, enginy, visió i innovació: Per emprendre cal tenir una idea, un projecte nou que no existeixi. Cal tenir aptitud innovadora i buscar oportunitats.
• Responsabilitat: Prendre's seriosament el negoci. Assumir riscos i compromisos.
• Passió i motivació: Les persones emprenedores motivades creuen en el negoci i hi dediquen esforç.
• Lideratge i confiança en elles mateixes: Els emprenedors han de liderar equips. Transmeten entusiasme, confiança i ganes de treballar.
• Perseverança: Els èxits no arribaran de seguida. Cal esquivar obstacles.

Perfils d'Emprenedors

• Innovadora: Impulsada per innovar i crear alguna cosa nova. Habilitats per identificar oportunitats de mercat i per desenvolupar solucions a problemes.
• Visionària: Gran visió per al futur de l’empresa. Capaces d'inspirar a seguir la seva visió. Habilitats per crear plans estratègics i aconseguir objectius.
• Accidental: Es converteix en emprenedor/empresari de manera inesperada, per exemple, heretant un negoci familiar.
• Social: Motivat pel desig de tenir un impacte positiu a la societat. Treballa en projectes amb problemàtiques socials i ambientals.
• D’estil de vida: Busca independència financera i flexibilitat per treballar en els seus propis termes. El seu negoci està dissenyat per adaptar-se al seu estil de vida.
• D’alt creixement: Habilitats per identificar oportunitats de treball i desenvolupar plans de negoci que permetin un creixement ràpid i sostingut.
• De franquícia: Compra els drets d'una marca i un model de negoci existents per obrir el seu negoci.

Dificultats de l'Emprenedoria

• Incertesa financera: Assumir riscos financers. L'èxit no està garantit, poden passar anys sense obtenir guanys. Possibles persones emprenedores inverteixen els seus diners per augmentar el negoci.
• Poca estabilitat: Els imprevistos de l'empresa generen inestabilitat i estrès emocional. Les persones emprenedores experimenten alts i baixos en el negoci.
• Sobrecàrrega de feina: Treballen moltes hores i fan moltes tasques alhora, amb efectes negatius en la qualitat de vida i l'equilibri entre vida laboral i personal.
• Poca experiència en la gestió de l'empresa: Tenen habilitats específiques en la seva àrea de treball, però potser no tenen experiència en altres àrees, amb conseqüents decisions equivocades i errors costosos.
• Poques xarxes de suport: Emprendre pot ser una tasca solitària. Dificultat per trobar alguns recursos.

Knowmads

Persones qualificades (25-35 anys), generadores i gestores del coneixement, amb habilitat per treballar en entorns digitals i tecnològics. Tenen alt grau d'autonomia laboral. Facilitat per moure's fluidament d'una feina a l'altra. Capaces de treballar en diferents projectes i entorns de treball.

Teoria del Sostre de Vidre

Descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones.

• Paper de mare i mestressa de casa.
• Polítiques sexistes a la feina (discriminació per embaràs).
• Disparitats salarials per ser dona.
• No creure que les dones poden assumir llocs de direcció.

Codi de Conducta Empresarial

El Codi de Conducta Empresarial és un document amb les normes de comportament de l'organització. Ajuda a prendre decisions i reduir riscos. El codi afecta les persones d'aquesta organització. L'empresa ha d'elaborar el document detalladament i de forma clara. Cal transmetre el codi als treballadors eficaçment.

Actua sobre 6 àmbits:

• Medi Ambient: Reducció d’emissions, gestió de residus…
• Relacions amb la Comunitat: Donacions.
• Drets humans i treball: Bones condicions laborals.
• Educació i Innovació: Beques i programes educatius.
• Salut i Benestar: Programes de salut mental.
• Transparència i Ètica: Informes anuals de sostenibilitat.

L'Entorn Empresarial

Entorn Específic (Microentorn)

Comprèn els factors que influeixen directament en el negoci de l'empresa:

• Clients: Consumidors dels béns/serveis de l'empresa.
• Competidors: És important saber quants competidors té l'empresa, ja que les decisions poden ser afectades per les actuacions de la competència.
• Entitats financeres: Tenen poder sobre les empreses, les quals s'han d'adaptar a les seves condicions.
• Mercat laboral: És important que l'empresa tingui la capacitat de triar el capital humà més adequat per a l'organització.
• Proveïdors: Aporten matèries primeres i recursos necessaris per als productes. El seu poder és important, ja que poden imposar preus més elevats o menys favorables, afectant l'empresa.
• Intermediaris/Distribuïdors: Encarregats de fer arribar els productes dels fabricants als detallistes. Són importants, ja que una mala gestió de la seva feina pot fer perdre clients.

Entorn General (Macroentorn)

PESTEL:

• Polític
• Econòmic
• Social
• Tecnològic
• Ecològic
• Legal

Les 5 Forces de Porter

• Negociació amb els clients.
• Negociació amb els proveïdors.
• Nous competidors.
• Productes substitutius.
• Rivalitat entre competidors.

Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

Integració voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals.

Gestió Empresarial

Funcions Internes de l'Empresa

• Àrea comercial/màrqueting:
  • Anàlisi de mercat: Estudi per detectar canvis en les preferències dels consumidors i en l’entorn.
  • Estratègia de màrqueting: Encarregada d'establir una nova estratègia per augmentar les vendes del producte i satisfer les necessitats del consumidor.
• Àrea de producció:
  • Seleccionar i obtenir materials per produir.
  • Gestió de la producció: Conjunt de processos per obtenir béns/serveis.
• Àrea de recursos humans:
  • Selecció de personal: Selecció de les persones més adequades per a cada lloc de treball.
  • Gestió de les persones: Relacions amb les persones que formen l’empresa (formació, motivació).
• Àrea de finançament i inversió:
  • Selecciona la font de finançament més adequada.
  • Decideix quines inversions permetran tenir millor rendiment.

Gestió i Control Empresarial

Funció de Gestió: Estils de Lideratge

• Autoritari (Teoria X): Estil dominant del líder, que pren decisions sense consultar ni justificar.
• Democràtic (Teoria Y): La persona que lidera és una més al grup/equip. Prenen decisions col·lectivament. Escolta els membres de l’empresa, participa tota la plantilla.
• Liberal (Teoria Z): Participació mínima del líder, que permet prendre decisions amb llibertat. Participa poc en decisions, dona idees del que cal fer, no intervé si no li demanen.

Funció de Control

Fases del Control

• Establir estàndards: Fixar resultats previstos.
• Verificar dades reals: Comprovar si s'han complert els estàndards.
• Comparar resultats: Veure si coincideixen els estàndards amb els resultats. Comparar resultats de vendes.
• Corregir resultats: Buscar solucions/alternatives per corregir errors.

Tècniques de Control

• Pressupostos: A l'inici de l’any l’empresa fa un pressupost, es mesuren ingressos i es posen despeses.
• Auditoria interna i operativa: Persona de l’empresa que verifica si es compleixen les formes de treball que s'havien planificat.
• Estadística: Comparar dades històriques de l'empresa.

Procés Administratiu

Fases del Procés Administratiu

• Fase mecànica:
  • Planificació: Fixar objectius, marcar estratègies per aconseguir-los…
  • Organització: Dissenyar l'estructura on quedin definides les tasques que fa cada persona de l’empresa.
• Fase dinàmica:
  • Gestió: Prendre decisions, fer que les persones de l’empresa facin les tasques.
  • Control: Correcció, mesurament, establiment d'estàndards.

Funció de Planificació

• 1) Anàlisi de la situació (on estic):
  • Anàlisi extern: Oportunitats i amenaces que rodegen l’empresa.
  • Anàlisi intern: Fortaleses i debilitats.
• 2) Fixació dels objectius (on vull arribar): Missió, visió i objectius.
• 3) Disseny d'estratègies (com arribar als objectius):
  • Lideratge en costos.
  • Diferenciació.
• 4) Implantació de l’estratègia (quines accions portarem a terme).
• 5) Establiment d’un pressupost (de quins recursos disposem).
• 6) Control (ho estem aconseguint).

Funció d'Organització

Distribució de Departaments

• Per funcions: El personal s'organitza segons l'especialització. Estan en cada departament per la seva especialització.
• Per productes, servei/dimensions: Empreses que fabriquen més d’un producte (Yamaha: pianos i motos).
• Per zones geogràfiques: Empreses on una àrea ven a una zona i una altra àrea diferent ven a una altra. La plantilla s'organitza per tal que conegui la zona del producte destinat i els clients estiguin ben atesos.
• Per projectes: Empreses que fan diferents projectes, actuen segons les característiques d’un projecte i segons les necessitats.

Estructura Organitzativa

Organigrama: Dibuix que mostra com està organitzada una empresa. Representa qui mana a qui i com es divideix el treball (radial, vertical, horitzontal).

• Organigrama lineal: El més comú, estructura jeràrquica, cada treballador depèn d’un superior.
• Organigrama funcional: Estructura de l’empresa dividida per àrees de treball segons la seva funció (vendes, producció o recursos humans).
• Organigrama staff: Estructura jeràrquica amb suport especialitzat.
• Organigrama TEAL: No hi ha jerarquies, col·laboren tots en prendre decisions.
  • Autogestió: No hi ha estructura jeràrquica, ningú mana, les decisions es prenen a través de discussions.
  • Plenitud: Són importants les emocions dels treballadors perquè se sentin millor.
  • Evolució: Els treballadors coneixen l'organització i la finalitat, tots participen.

Trets Fonamentals del Relleu Espanyol

• Forma massissa: Amplada i llargària de les costes. Forma rectilínia. Menys el litoral gallec, amb forma irregular per les ries.
• Elevada altitud mitjana: Gran altiplà central. Moltes serralades. Altes pendents (ens afecta perquè hi ha poc sòl agrícola, dificulta les comunicacions, fortes condicions climàtiques).
• Disposició perifèrica: Difícil accés a la Meseta, ja que està envoltada de muntanyes que dificulten l’accés (hiverns freds, estius calorosos).
• Diversitat en el relleu: Unitats geològiques, paisatgístiques diferenciades (a Canàries hi ha zones desèrtiques, semidesèrtiques i de clima atlàntic).

Tipus de Sòls a Espanya

• Sòls zonals: Depenen del clima i la vegetació.
  • Oceànic: Terra Bruna, Rànker, Podzol.
  • Mediterrani: Sòl Roig, Terra Bruna.
  • Zones àrides: Sòls desèrtics que es tornen fèrtils si s’hi afegeix aigua (Almeria).
• Sòls azonals: Han mantingut el seu estat original.
  • Vertisols: Trobats als camps d'Andalusia.
  • Rendziniformes: Es troben en zones amb terrasses fluvials (planes/valls per on passen rius) o zones planes associades a cursos d’aigua.
    • Bruns calcaris: A la Conca del Duero, La Manxa... (S’hi conrea vinya, olivera i aprofitament forestal).

Vores Muntanyoses de la Meseta

• Massís Galaic: 200 quilòmetres de relleu muntanyós. Altitud mitjana de 500m. Relleu més antic de la Península Ibèrica. Territori erosionat i cobert de vegetals i xarxes fluvials.
• Serralada Cantàbrica: Desnivells a la zona central. Asimetria de la part oest (alta) i l’Est (zona muntanyosa alta però més baixa).
  • Part occidental: Jaciments de carbó i gran altitud, dificultat de comunicacions.
  • Part oriental: Presència de calcàries (terres emergides). Moltes crestes i pics.
• Sistema Ibèric: Formada per materials hercinians. Sector nord: massissos de 2000m. Separen la Meseta i la Depressió de l’Ebre. Sector sud: Serres i depressions. Aïlla la Meseta de la costa.
• Sierra Morena: Esglaó que separa la Meseta del riu Guadalquivir. Gran desnivell acumulat (perquè passem d’una altitud mitjana a nivell 0 de cop i volta). Sòcol de les terres emergides (és de color negre). Jaciments miners (Río Tinto).

Serralades Exteriors

• Pirineus: 440km de muntanyes (del Golf de Biscaia al Cap de Creus). Límit de la Península amb la costa d’Europa. Alineacions paral·leles que formen moltes muntanyes amb ondulacions. Alternen muntanyes i zones planes (Prepirineu). Algunes alineacions són interrompudes per valls/passos a altres zones.
  • Pirineu axial: Altituds altes (Aneto, Pica d’Estats). Pocs ports de muntanya, difícil accés i comunicació. Restes de glaceres. Clima d'alta muntanya.
  • Prepirineu: Menys altitud i formes més suaus. Serres Interiors (Guara, Peña). Serres Exteriors (Cadí, Montsec). Entre el Pirineu Axial i el Prepirineu es troba la Depressió Mitjana.
• Serralada Litoral: Separades dels Pirineus per falles i terreny volcànic (la Garrotxa). Prelitoral (Montseny). Litoral (Montnegre-Corredor / Marina). Enmig d’aquestes, la Depressió Prelitoral. La part nord de l'Illa de Menorca és una part d'aquest massís que emergeix i arriba fins a Menorca.
• Serralada Bètica: Depressions i foies (o Badlands: terres àrides).
  • Serralada Penibètica (sud): Sierra Nevada, Mulhacén…
  • Serralada Subbètica (nord): Arc des de Gibraltar fins a la costa de Mallorca.

Relleu del Litoral Peninsular

• Costes atlàntiques:
  • Cantàbrica: Formes rectilínies i altes (perquè tenim la serralada Cantàbrica, s’enfonsa al mar). Provoca poques platges i planes (hi ha penya-segats).
  • Gallega: Hi ha molts penya-segats ja que el Massís Galaic arriba fins a les ries/línia de costa. Muntanyes més desgastades. Tenim ries estretes i llargues. Ria: vall d’un riu antic inundada per l’aigua marina.
    • Ries altes: Menys profunda, forma més arrodonida.
    • Ries baixes: 35 km de profunditat.
  • Andalusa: Platges sorrenques, dunes i cordons litorals (quan es desenvolupa una barrera més o menys tancada davant d'una badia): cala.
• Costes Mediterrànies:
  • Costes baixes i rectilínies: Formen arcs.
  • Platges, cales, tómbols (petita part de costa unida per una petita llengua de sorra), penyals (roc enganxat a la costa en forma de punxa), albuferes (zona inundada d’aigua dolça/salada que fa que les terres siguin fèrtils).
  • Andalusa: Costa tallada per influència de la Serralada Bètica. Hi ha albuferes, dunes i cordons litorals.
  • Golf de València: Plana litoral de 400 km (des del Delta de l’Ebre fins al Cap de la Nau). Platges, tómbols…
  • Litoral català: Relleus diferenciats (Deltes, Caps i aiguamolls, costes abruptes: complicat per accedir (Cap de Creus)).

Mecanismes que Influeixen sobre el Clima

Modifiquen el comportament de les masses d’aire:

• Circulació atmosfèrica en altitud: Jet Stream (2 corrents d’aire segons l’hemisferi: Subtropical i Polar).
• Circulació en superfície:
  • Anticiclons: Representats en isòbares, es mesuren en hectopascals.
  • Depressions.
• Factors geogràfics.

Elements que Modifiquen el Temps a Espanya

• Anticiclons tropicals: A les Açores plou, però menys del que hauria. Massa d’aire tropical marítima càlida i humida. Vents alisis que van d’est cap a oest. També hi ha masses d’aire continental (provoca fred) i sahariana (plou fang).
• Depressions atlàntiques: Aquestes zones de baixa pressió generen temps inestable i pluges, al nord-oest de la península. Els vents de l'oest provoquen temps variable amb temperatures suaus.
• Reajustaments entre latituds polars i tropicals: Quan masses d'aire de diferents latituds es desplacen, produeixen canvis bruscos en el temps. Massa d’aire polar marítim: origen àrtic, fa caure la temperatura i generar nevades i calamarsa. Massa d’aire polar continental, molt freda i seca, origen Sibèria: pot causar temperatures extremes a l'hivern i tempestes a l'estiu.

Clima a la Península Ibèrica i Catalunya

Influència de la Forma i el Relleu

Les terres interiors de la Península Ibèrica tenen un clima extrem, refredant molt a l'hivern i escalfant molt a l'estiu. Motius: la gran amplada i disposició del relleu, que fa que les masses d'aire afectin més intensament aquestes zones, provocant major sequedat ambiental.

Dominis Climàtics de Catalunya

Catalunya forma gran part del domini climàtic mediterrani. Els dominis són:

• A) Mediterrani: Ocupa la franja litoral, prelitoral i la Depressió Central, amb influència també al Pirineu. Té hiverns suaus i estius calorosos i secs.
  • Mediterrani litoral: Pluviositat irregular, amb pluges sobretot a la tardor i estius calorosos.
  • Mediterrani prelitoral: Similar al primer, però amb major amplitud tèrmica (diferència de temperatura entre dia i nit).
  • Mediterrani continental: Estius calorosos i secs, hiverns freds, amb episodis d’inversió tèrmica.
  • Mediterrani prepirinenc: Té un període sec més curt, a l'hivern temperatures més baixes, a l'estiu més precipitacions que la resta del domini.
• B) Subalpí: Alt Pirineu. Hiverns molt freds, fort contrast de temperatura entre estiu i hivern, i pluviositat i nevades moderades.
• C) Alpí: Vall d'Aran. Pluges regulars tot l'any i temperatures mitjanes baixes.

Els 4 Climes Principals d'Espanya

• Clima oceànic/atlàntic: Ubicació: Façana nord d'Espanya (Galícia, Astúries, Navarra, Vall d'Aran). Característiques: Alta humitat, temperatures suaus, i pluviositat freqüent (1000-2500 mm l'any). Poca oscil·lació tèrmica i més de 150 dies de pluja anuals. Varietats:
  • Muntanya oceànica: A les muntanyes del nord (Massís Galaic i Serralada Cantàbrica). L’altitud fa que les temperatures siguin més altes o més baixes segons l’altura.
  • Oceànica de transició: En terres baixes de l’interior (Ourense, nord de Castella i Lleó, Navarra, …). Té característiques de l'oceànic, però amb menys influència atlàntica, la qual cosa provoca menys pluja, més sequedat i major amplitud tèrmica.
• Clima mediterrani: Ubicació: Costa mediterrània peninsular, Ceuta, Melilla, Balears, Huelva, Cadis, i part d'Extremadura i Andalusia. Característiques: Estius secs i calorosos per l'anticicló de les Açores, la resta de l’any té precipitacions moderades i irregulars. Les pluges poden ser torrencials i hi ha estiatges (rius secs a l'estiu). Vegetació principal: màquia, garriga i estepa (arbustos, boscos secs). Varietats:
  • Muntanya mediterrània: Hiverns frescos i estius secs i calorosos (Montseny).
  • Zones àrides: Amb molta aridesa i manca de precipitacions (Almería).
  • Influència atlàntica: Més pluja, però estius calorosos (Cáceres).
• Clima interior/continental: Ubicació: A l'interior de la península (Madrid, Castella-La Manxa). Característiques: Forta oscil·lació tèrmica (hiverns freds, estius calorosos). A l'hivern moltes hores de boira, a l'estiu aire saharià. Precipitacions escasses i sequedat extrema a l'estiu. Varietats:
  • Hiverns freds i estius secs: Hiverns freds, més de 100 dies per sota de 2 °C, estius secs i curts (Meseta Nord).
  • Muntanya interior: Zones muntanyoses (Sistema Ibèric i el Sistema Central), hiverns freds (glaçades) i estius frescos i secs. Precipitacions atlàntiques i mediterrànies.
  • Precipitació escassa: (Depressió de l'Ebre i parts de Lleida i Tarragona), poca pluja i clima més sec. Predomini del vent cerç (vent fred i reescalfat a l’estiu).
• Clima tropical: Característiques: Clima càlid tot l'any, no varia la temperatura. Clima ideal per al turisme, amb molta llum solar. El clima tropical de les Canàries varia segons l'altitud:
  • Costa (0-600 m): Clima subdesèrtic, temperatures suaus (18-21 °C), pluges escasses (<350 mm).
  • Muntanyes mitjanes (600-1500 m): Afectades pel mar de núvols, pluges (500-1000 mm), temperatures fresques (13-16 °C) i poca insolació.
  • Cims (1500-3700 m): Temperatures <12 °C, a l'hivern glaçades i molta insolació.

  Vents alisis: Causats per l'anticicló de les Açores, refreden el nord (mar de núvols i pluja horitzontal) i assequen el sud. Lanzarote i Fuerteventura són més àrides per la falta de relleus.

Carreteres Principals a Catalunya

• Carreteres més transitades: Autopistes principals:
  • A2: Barcelona – Saragossa (França – Madrid).
  • AP7: La Jonquera – L’Hospitalet de l’Infant.
• Carreteres metropolitanes:
  • B23: Papiol – Barcelona (bypass).
  • C32: Barcelona – Blanes.
  • C33: La Llagosta/Mollet – Barcelona (enllaç amb l’AP7).
  • C58: Terrassa – Barcelona.
• Carreteres de connexió regional:
  • C16: Túnel del Cadí/Cerdanya – Barcelona (Manresa – Barcelona, zona molt transitada).
  • C17: Ripoll – Barcelona (paral·lela a la C16, segueix el riu Llobregat i el Congost).
  • C25: Cervera – Girona (Eix Transversal, s’ajunta amb l’A2).
  • C60: Granollers – Mataró.
  • N260: Eix dels Pirineus.

Climes i Vegetació de Catalunya

Clima general: Mediterrani, amb estius secs i hiverns suaus. Varia segons latitud, altitud, orientació del relleu i distància al mar.

Temperatures

• Litoral: Hiverns suaus, estius càlids gràcies al mar.
• Interior i Pirineus: Fred intens i grans oscil·lacions tèrmiques per l’efecte continental.

Precipitacions

• Més pluges a zones muntanyoses (Vall d’Aran, Garrotxa).
• Tempestes freqüents al litoral i Pirineus.
• L'interior és més sec per l'efecte continental.

Tipus de Climes

• Atlàntic: Vall d’Aran.
• Alpí: Pirineus alts.
• Mediterrani de muntanya: Prepirineu i serres prelitorals.
• Continental: Interior, fred amb poca pluja.
• Litoral: Costa, hiverns suaus i estius càlids.

Vegetació

Varia segons l'altitud i el clima:

• Mediterrània: Alzines, oliveres i garrics (fulla perenne). Present a zones litorals, prelitorals i part de la Depressió Central.
• Muntanya mitjana: Roures i faigs (fulla caduca). A l'estiu boscos frondosos, a l'hivern ocres.
• Alta muntanya: Vegetació escassa (herba rasa, avets i pins). Adaptada a temperatures extremes i cicles curts.

POBLACIÓ ESPANYA

Indicadors Demogràfics d'Espanya

Ocupació del territori

Densitat de població: (Número d'habitants / Superfície del territori) = (hab/km²)

Natalitat i fecunditat

Taxa natalitat: (Naixements / Població total) · 1000

Taxa fecunditat: (Naixements / Dones entre 15-49) · 1000

Índex sintètic de fecunditat: Número de fills per dona

Mortalitat

Taxa mortalitat: (Defuncions / Població total) · 1000

Taxa mortalitat infantil: (Morts (- 1 any de vida) / Nascuts vius) · 1000

Esperança de vida en néixer: Mitjana del país

Moviment migratori

Migració bruta (estranger): (Immigrants + emigrants) / Població total · 1000

Migració interautonòmica: (Immigrants + emigrants) / Població total de la Comunitat · 1000

Creixement i Estructura de la Població

Taxa de Creixement Natural: Taxa de Natalitat - Taxa de Mortalitat

Índex d'Envelliment: (Població de més de 64 / Població de menys de 16) · 100

Fases de la Transició Demogràfica a Espanya

• FASE I: Règim demogràfic Antic

  Del neolític fins al s. XVIII a Regne Unit per la revolució industrial. A Espanya fins ben entrat el s. XX.

  • Natalitat elevada (5 fills per dona de mitjana).
  • Mortalitat elevada, sobretot fins al primer any de vida, però fins a l'any 7 també elevada.
  • Esperança de vida curta (35 anys de mitjana). Per què? Dures condicions de vida, mala higiene (ciutats sense plans de sanejament de residus…), falta de recursos mèdics (medicaments).
  • Alta mortalitat per epidèmies, guerres, catàstrofes naturals (gent moria abans de la fam que de la guerra).
  • Període d’estabilitat demogràfica (molts naixements i moltes morts).
• FASE II: Creixement demogràfic (transició primera)

  A Regne Unit 1780 - 1880 i a Espanya 1920 - 1980.

  • Natalitat alta, però mortalitat baixa. Si la natalitat és alta i la mortalitat baixa, tenim una gran diferència entre la gent que neix i la que mor: creixement demogràfic.
  • La mortalitat es redueix per avenços sanitaris i millores d’alimentació.
  • Avenços tecnològics frenen les epidèmies. Com? Major producció i major comerç internacional (més treballs, guanyen diners, poden tenir més qualitat de productes), sabó, tècniques constructives.

  A Espanya hi ha agents que allarguen aquesta fase (Guerra Civil i Franquisme).

  A Espanya, la pressió demogràfica puja al centre i sud de la Península, provocant èxode rural (intern i extern) cap a les zones industrials (Catalunya, València...).

• FASE III: Ajustament demogràfic (transició segona)

  A Regne Unit 1880 - 1940 i a Espanya a partir del 1980.

  • La mortalitat continua baixant. Factor principal? Vacunes i sobretot la baixada del nombre mitjà de fills per dona.
  • Causes?
    • Econòmiques: Els fills ja no són una ajuda familiar. Educació obligatòria. Pensions per jubilació.
    • Socials: Incorporació de la dona en el mercat laboral. Canvi del model familiar (del model rural amb molts fills al model urbà amb menys fills).
• FASE IV: Nou Règim Demogràfic

  Característiques comunes a la majoria de països desenvolupats (1r món):

  • Taxes de natalitat i mortalitat baixes.
  • Creixement negatiu de la població d'aquests països.
  • Esperança de vida alta (als 83 anys).

  A Espanya hi ha creixement de població per la migració. On hi ha més immigració? Canàries, Costa mediterrània i Madrid.

Distribució de la Població a Espanya

• Espanya és un país poc poblat (91,1 h/km² el 2016).
• Concentració desigual de població. La població està concentrada a la Costa peninsular, Madrid i Balears (Mallorca) i Canàries.
• Zona poc poblada:
  • Falta d’indústria (poc treball).
  • Població envellida (èxode rural).
  • Poca immigració.