Apunts d'Empresa: Ratios, Màrqueting, Estratègies i Models de Negoci
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 910,05 KB
FM=AC-PC>0
FM=(PN+PnC)-AnC>0
Dóna marge operatiu a l'empresa. Amb l'actiu corrent, pot liquidar l'exigible a curt termini (passiu corrent).
FM=AC-PC
FM=(PN+PnC)-AnC
Part de les inversions a llarg termini (actiu no corrent) està finançada amb exigible a curt termini. L'empresa tindria problemes per pagar els deutes.
VARIETAT PERCENTUALS = Valor Final / Valor Inicial Valor Inicia
Ratios
Disponible | Disponible / Passiu corrent | Capacitat de cobrir deutes amb els saldos més líquids. Mostra la proporció dels deutes a curt termini que es podrien liquidar amb els comptes de tresoreria. | El valor orientatiu és 0,3. Un valor més petit pot indicar problemes per afrontar pagaments i més alt pot manifestar pèrdua de rendibilitat dels actius. | (0,3 - 0,4 ) |
Tresoreria | Realitzable + Disponible Passiu corrent | Liquiditat immediata. Mostra la capacitat per a liquidar els deutes a curt termini sense risc de suspensió de pagaments. | El valor ha de ser prop d'1. Si és més petit voldria dir que amb els recursos a curt termini no pot pagar els deutes a curt termini. Si és més gran, té un excés de liquiditat, pot estar perdent rendibilitat dels actius | (1-1,2) |
Liquiditat | Actiu corrent Passiu corrent | Solvència a curt termini. Mostra la situació de liquiditat de la tresoreria. | El valor orientatiu hauria de ser entre 1 i 2. També es coneix com a ràtio de fons de maniobra o de solvència a curt termini. | (1,5-1,8) |
Garantia o solvència | Actiu Passiu | Solvència a llarg termini. Mostra la capacitat per a afrontar els deutes | El valor orientatiu ha de ser superior a 1 i pròxim a 2. A mesura que s'aproximi a 1, augmenta el risc de fallida. Per sota de 1 està en situació de fallida. | (1,7-2) |
Endeutament | Passiu Patrimoni net i passiu | Grau de dependència respecte del finançament aliè (endeutament) Mostra la proporció de l'estructura financera que és endeutament. | El valor orientatiu hauria de ser entre 0,2 i 0,6. Com més alt sigui, més dependència de finançament. | (0,2-0,6) |
Estructura del deute | Passiu corrent Passiu | Percentatge del passiu corrent Mostra la proporció dels deutes que són exigibles a curt termini | El valor orientatiu hauria d'estar molt proper a zero. Quant més petit sigui, millor per l'empresa. Si supera el 0.5, el deute és de mala qualitat. | (0,2-0,5) |
La rendibilitat econòmica (Re) és el rendiment de l'actiu, és a dir, de les inversions totals.
Re= BAII / Actiu
Si s'introdueixen les vendes a l'expressió de la rendibilitat:
Re = BAII / Actiu • Vendes / Vendes → Re = BAII / Vendes • Vendes / Actiu
BAII / Vendes = marge
Vendes / Actiu = rotació
Permet determinar com millorar la rendibilitat
Incrementar el marge: Augmentar el preu i mantenir els costos o mantenir el preu i disminuir els costos.
Incrementant la rotació: Fer més vendes amb el mateix actiu (millorar la capacitat productiva) o mantenir les vendes però disminuir l'actiu (reduir existències o saldos de clients)
La rendibilitat financera (Rf) és la relació entre el benefici net (interessos i els impostos descomptats) i els recursos propis (capital i reserves) de l'empresa. També s'anomena rendibilitat del capital.
RF = benefici net / recursos propis = benefici net / patrimoni net
Si s'introdueixen les vendes i l'actiu a l'expressió de la rendibilitat:
RF = benefici net / vendes • vendes / actiu • actiu / recursos propis
Benefici net/vendes = marge
Vendes/actiu = rotació
Actius/ recursos propis= palanquejament
Permet determinar com millorar la rendibilitat
Incrementant el marge: Pujar els preus i/o reduint costos
Incrementant la rotació: Reduir l'actiu i/o incrementar les vendes
Incrementant el palanquejament: Incrementar l'endeutament
Rendibilitat de les vendes (Rv) O marge indica quina ha estat l’aportació relativa de les vendes a nivell de benefici Rv = BAII/import net de la xifra de vendes
EL PUNT MORT O LLINDAR DE RENDIBILITAT
El punt mort, o llindar de rendibilitat, determina el nombre d’unitats que s’han de produir i vendre a l’empresa perquè els ingressos i els costos s’igualin i, per tant, representa la quantitat a partir de la qual es comencen a obtenir beneficis o pèrdues.
Càlcul del punt mort i del benefici que obté l’empresa amb la venda:
Àrees comercials:
Comercial, producció, finançament i inversió, recursos humans
Procés administratiu
Planificació, organització, gestió, control
Estructures
Lineal / jeràrquica, funcional / departamental, lineal i d’assessorament, matricial
1. El Màrqueting
El màrqueting és qualsevol activitat o pràctica rellevant que té com a objectiu la creació, la comunicació o l’intercanvi d’una proposta de valor
La proposta de valor és l’element que diferencia una empresa (o marca) de la competència i que és valorat pels usuaris com un avantatge (comoditat, preu, confiança, estètica, reconeixement, prestigi, valors ètics, …)
Estratègies de marca
Marca única:
Marques múltiples:
Marques de distribuïdor:
Estratègies relacionades amb el preu
El preu és la variable que influeix més directament en els ingressos i, per tant, en el benefici final de l’empresa. Abans de parlar d’estratègies de preus, hi ha dos aspectes que l’empresa ha de tenir en compte:
El cost de cada unitat de producte: per calcular-lo, cal saber tots els costos que l’afecten, els de fabricació, els comercials i els financers. L’empresa ha de posar un preu per sobre del cost si no vol tenir pèrdues.
El preu i les característiques del producte de la competència: el consumidor sap quines marques hi ha en el mercat i només pagarà més per una en concret si li aporta un valor diferencial.
Posicionament de marca és la imatge que l’empresa vol transmetre en la ment de consumidors i consumidores, que associen la marca amb un estil i uns valors concrets que la diferencien de la imatge dels seus competidors.
Per posicionar la marca basant-nos en el preu, podem distingir les estratègies següents:
Estratègia de preus baixos (low cost): consisteix a posar un preu més baix que el de la competència amb la intenció de destacar en lideratge en costos.
Estratègia de preus alts, o preu de prestigi: L’empresa posiciona la seva marca com a selecta, especial, de més qualitat... Es dirigeix a un segment de mercat reduït que valora el fet diferencial del producte i no li importa pagar més
Estratègies de preus en funció de la fase del cicle del producte
Fase d’introducció i creixement:
Estratègia de preus descremats, o skimming: consisteix a posar un preu molt alt coincidint amb el llançament del producte i, després, anar-lo abaixant gradualment en la fase de creixement per atraure consumidors més sensibles al preu.
Estratègia de preus de penetració: consisteix a començar amb un preu baix per anar aconseguint clients. Després, de mica en mica, quan la marca comença a ser coneguda, es poden anar augmentant els preus en la fase de creixement.
Fase de maduració: els preus se solen mantenir estables, es poden aplicar descomptes a clients habituals amb la intenció de fidelitzar-los.
Fase de declivi: quan les vendes comencen a disminuir, les empreses han d’aplicar una rebaixa de preus per incentivar-les
7.2 Les 4P del màrqueting digital
Personalització, Peer-to-peer Communities (persona a persona), Participació, Predicció o predictive modelling
8.2 Perfil emprenedor, RSC i ODS
Les habilitats que demana el mercat de treball
Hi ha una sèrie de característiques que defineixen la persona emprenedora:
Creativitat, enginy, visió i innovació: per emprendre, cal tenir una idea i, si és possible, un projecte nou que no existeix. S’ha de tenir actitud innovadora i s’han de buscar oportunitats.
Passió i motivació: les persones emprenedores han d’estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s’hi plenament.
Lideratge i confiança en elles mateixes: els emprenedors saben que hauran de liderar equips i els hauran de transmetre entusiasme, confiança en el projecte i ganes de treballar.
Responsabilitat: cal prendre’s seriosament el negoci i assumir de manera responsable els riscos i compromisos adquirits.
Perseverança: s’ha de tenir clar que els èxits no arribaran de seguida i que, segurament, s’hauran d’esquivar molts obstacles.
El nou mercat laboral: Knowmads
Els knowmads són, principalment, persones qualificades, d’entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement amb gran habilitat per moure’s i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten un alt grau d’autonomia laboral, tenen la capacitat de moure’s de manera fluida d’una feina a una altra
Dona, emprenedoria i inclusió: dificultats de les dones per emprendre
Les dificultats principals amb què es poden trobar les dones per emprendre són les següents:
Falta de referents, Estereotips de gènere, Conciliació de la vida professional i la familiar, Discriminació de gènere, Accés a finançament
Classificació empreses:
Dimensions
Micro: 0-9 treballadors -/= 2M€ facturats -/= 2M€ d’actiu
Petita: 10-49 treballadors -/= 10M€ facturats -/= 10M€ d’actiu
Mitjanes: 50-249 treballadors -/= 50M€ facturats -/= 43M€ d’actiu
Gran: +250 treballadors +50M€ facturats +43M€ d’actiu
Matriu d’Ansoff
Estratègies de creixement empresarial
Concentració:
Fusió | Unió de dues empreses o més empreses per crear-ne una de nova. Les societats fusionades desapareixen i la nova societat assumeix el patrimoni net, actius i passius de les fusionades. Aconsegueixen ampliar la quota de mercat i la capacitat productiva. Es poden generar monopolis que poden afectar el mercat |
Absorció | Una empresa adquireix tot el patrimoni d’una altra més potent adquireix una altra. Desapareix la forma jurídica absorbida. La societat absorbent assumeix tot el patrimoni de l'absorbida |
Participació | Una empresa compra part del capital social d'una altra, convertint-se en propietària parcial d'aquesta última. Depenen del % del capital adquirit el control canvia. |
Cooperació | Joint-venture | Són acords entre dues o més empreses que aporten capital, actius, o experiència (know-how) per desenvolupar algun tipus d'inversió a llarg termini, compartint els riscos i els beneficis. Se sol utilitzar quan una empresa vol entrar a competir a un altre país. |
Holding | Una empresa (matriu) adquireix el 50% o més del capital de diverses empreses (filials), amb la intenció de dirigir i prendre el control de les decisions preses. Cap de les dues empreses perd la forma jurídica. En alguns països les lleis antimonopoli poden restringir aquest tipus de concentració empresarial. |
Les cinc forces de Porter
Eina d'anàlisi que permet a les empreses comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu negoci de manera directa. Inclou els aspectes següents:
El poder de negociació dels clients: capacitat que tenen els clients per imposar condicions en les variables fonamentals de l’operació de compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament.
El poder de negociació dels proveïdors: capacitat que tenen els proveïdors per imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda, com ara el preu i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament.
L’amenaça de nous competidors: una indústria no és atractiva si les seves barreres d’entrada i de sortida no són prou accessibles. Tanmateix, quan s’accedeix al mercat, l’amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i nous recursos, i puguin dominar aquesta quota de mercat.
a. Barreres d’entrada: factors diversos que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat i que fan que la inversió sigui poc atractiva. (Ex: necessitat d’una inversió inicial elevada).
b. Barreres de sortida: factors que, quan un nou competidor entra al mercat, dificulten que en pugui sortir.
L’amenaça de nous productes substitutius: l’existència de productes substitutius farà que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, sinó també amb empreses d’altres sectors.
Rivalitat entre competidors: Resultat dels factors anteriors. Dona la informació necessària per crear una estratègia de posicionament en el mercat (diversitat dels competidors; barreres; ritme de creixement de la indústria, diferenciació del producte...)
Anàlisi PASTEL
Pla de negoci
Presentació, pla de màrqueting, pla de producció, pla d’inversió i finançament, forma jurídica i aspectes legals
Presentació d’una empresa
Idea, descripció de l’activitat, (missió, visió + valors), persones nom
Missió: raó de ser de l'empresa
Qui som? , Perquè, per a què i per a qui existeix l’empresa?, Que ens diferencia?
Visió: Metes que la empresa persegueix i aspiracions estratègiques
Que volem ser?, Que volem aconseguir? , A on volem arribar a un futur?, Per a qui ho fem?
Valors: compromís i principis que l'empresa adquireix
Com som?, En que creiem?, Quins son els nostres principis?
DAFO
Anàlisi de la competència
La matriu ERIC és un quadrant de quatre espais l’objectiu dels quals és qüestionar el model de negoci i plantejar accions que permetin a l’empresa diferenciar-se de la competència i crear valor
El mapa d'empatia
El buyer persona és una representació fictícia d’un perfil de client basat en estudis de mercat sobre els actuals consumidors. No és una representació real dels clients sinó un esbós ideal que ajuda a dirigir-se al públic.
Els oceans blaus
Matriu que ajuda a prendre decisions per construir una oferta de valor que sigui diferencial. S’utilitza de manera conjunta amb la matriu ERIC per a què l’empresa trobi un oceà blau que permeti a l’empresa diferenciar-se de la competència. L’estratègia de l’oceà blau és la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai, o veta de mercat, que no ha estat explorat pel comerç. Permet crear una nova demanda sense competència.
Com es creen els oceans blaus?
Creant un negoci completament nou que no existia fins al moment. La majoria de les grans empreses que existeixen avui van començar com a oceans blaus: per exemple, automòbils Ford va crear el primer automòbil i va passar del carruatge al cotxe.
Afegint una cosa innovadora en una indústria que ja existeix. Per esmentar algun exemple, Uber va transformar la manera de desplaçar-se en una ciutat diferent del taxi i Airbnb permet allotjar-se en molts llocs del món sense haver invertit en immobles.
10. 1. Model de negoci
El model de negoci és l’eina que recull els elements bàsics que mostren el funcionament d’una empresa, en funció del tipus de resposta que dona a les necessitats del mercat.
Elements bàsics
A qui i com es vendrà
Quina proposta de valor es posarà en pràctica per satisfer les necessitats del consumidor.
Quins recursos es necessiten
Quin benefici s’espera aconseguir.
Comparació entre diferents models de negoci
Model de negoci basat en la gratuïtat o freemium
Bona part dels serveis s’ofereix sense cap cost, tot i que hi ha un petit paquet de serveis de pagament (prèmium) per a alguns clients que volen gaudir de condicions més beneficioses. Ex: ChatGPT.
On és el negoci si el servei s’ofereix majoritàriament de manera gratuïta?
Els ingressos s’obtenen de les quotes de subscripció dels clients prèmium (que acostumen a ser menys d’un 10 %), del cobrament a empreses que hi difonen anuncis i a través de la recollida de les dades dels clients (gustos, hàbits, etc.), que es poden vendre a agències de publicitat.
La versió gratuïta té limitacions:
Limitacions de capacitat: restringir el nombre de vegades que el pots utilitzar.
Temps: oferir un període de prova.
Serveis bàsics: accés només al servei bàsic.
Publicitat: gaudir del servei amb talls publicitaris.
Model de negoci Long Tall o llarga cua (vendre menys quantitat de més varietat de productes): Model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents per satisfer les necessitats de consumidors més exigents. Ex: llibreria. Es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada.
MODEL DE NEGOCI MULTIPLATAFORMA: Els models de negoci multiplataforma, o multilateral, tenen com a finalitat reunir com a mínim dos grups de clients interdependents. Aquestes plataformes tenen valor per a un grup o segment de mercat només si l’altre també hi és present. Generalment, els gestors de la plataforma obtenen ingressos a partir del cobrament d’una comissió per cada interacció o intercanvi que es produeix. Les plataformes es fan més fortes quan s’hi van incorporant més usuaris. És el que s’anomena efecte xarxa.
MODEL DE NEGOCI BASAT EN APLICACIONS MÒBILS: Una aplicació mòbil, o app, és una aplicació de programari que es pot utilitzar en dispositius mòbils, tauletes o ordinadors després d’instal·lar-la. Hi ha aplicacions per professionals, per usuaris no professionals, d'entreteniment... La creació d’aplicacions mòbils és també per si mateix un model de negoci. Hi ha empreses que s’encarreguen de crear aplicacions que responen a les necessitats d’una empresa. Un cop s’ha venut l’aplicació, es poden aplicar diferents patrons per monetitzar-la:
cobrament d’una subscripció per descarregar-la
model freemium
MODEL DE NEGOCI D'AFILIACIÓ
Tipus d'acord on una empresa paga als seus afiliats una comissió per generar vendes i clients. L'afiliat (generalment creadores de contingut, editorials i bloguers) promociona els productes o serveis de l'empresa a través dels seus propis canals, com ara un lloc web, bloc, xarxes socials, correu electrònic, etc. Quan un client realitza una compra mitjançant l'enllaç d'afiliat, l'afiliat rep una comissió.
MODEL DE NEGOCI DE SUBSCRIPCIÓ
Estratègia en la qual els clients paguen una tarifa periòdica, generalment mensual o anual, per accedir a un producte o servei específic. Aquesta tarifa pot ser fixa o variable segons les característiques del servei o el producte ofert.
LA FRANQUÍCIA
Una empresa, coneguda com a franquiciador, concedeix a altres empreses independents, anomenades franquiciats, l'ús de la seva marca i sistema estandarditzat. A canvi d'una tarifa inicial i pagaments continus, els franquiciats obtenen aquests drets, contribuint a finançar el suport continuat i la formació proporcionats pel franquiciador. A més, la definició de territoris exclusius és un aspecte important per gestionar l'expansió i establir àrees geogràfiques clares per a cada franquiciat.
ECONOMIA CIRCULAR
L’economia circular és un enfocament econòmic que busca minimitzar els residus i utilitzar recursos de manera més eficient al llarg del temps. Promou pràctiques sostenibles com la reutilització, la reparació, el reciclatge i la regeneració dels materials.
ECOMMERCE
L'ecommerce o comerç electrònic és un model de negoci basat en la compravenda de productes i serveis a través d'Internet. També es diu ecommerce a la botiga en línia que es dedica a aquest negoci.
10. 3. PRESENTACIÓ D’UN PROJECTE O IDEA
Elevator pitch (discurs a l’ascensor): exposició per presentar un projecte de forma impactant, àgil i ràpida (45s-1min)
Storytelling (narració d’històries): eina per fer arribar els missatges de forma efectiva utilitzant paraules, imatges, música o sons que creïn històries commovedores i emocionants.
Model CANVA
Socis cla, activitats clau, recursos clau, estructura de costos, fonts d’ingrés, proposta de valor, relació amb els clients, canals de distribució, segment de clients
Criteri | Tipus | Característiques |
VAN negatiu | No s’efectuarà la inversió | La inversió donarà pèrdues, ja que la suma de les sortides de diners es superior a la suma d’entrades. |
VAN igual a 0 | És indiferent fer la inversió | Ni es guanya ni es perd ja que la suma de sortides es la mateixa que la suma de entrades. |
VAN positiu | La inversió es pot fer | La inversió donarà beneficis, ja que la suma de les sortides de diners es inferior a la suma d’entrades. |
Per seleccionar una inversió seguint el criteri de la TIR, cal comparar aquesta taxa de rendibilitat (r) amb el tipus d’actualització o descompte del mercat (i). Seleccionaríem aquell projecte d’inversió per al qual r és més gran que la taxa d’actualització. És a dir:
Si r>i, convé fer la inversió, ja que s’obté una rendibilitat superior a la del mercat.
Si r=i, la inversió és indiferent.
Si r
