Apunts Aristòtil
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,53 KB
ONTOLOGIA D'Aristòtil
EL PROBLEMA DEL CANVI:
-Aristòtil reobre el tema del canvi plantejat per Heràclit i Parmènides, que en principi havia resolt Plató. Aristòtil creu que Plató juxtaposa idees però no les integra.
LA REALITAT SUBSTANCIAL:
-Plantejament d’Aristòtil és realista; parteix de la realitat per entendre allò que l’envolta.-La REALITAT, el que és i existeix, és la SUBSTÀNCIA. Alhora, les substàncies són els individus concrets . -D’aquí es deriva la teoria de l’HILEMORFISME: la substància és formada per MATÈRIA i FORMA . Així, per exemple, la substància TAULA està formada de la matèria FUSTA i la forma de TAULA RECTANGULAR.-De la teoria hilemòrfica es dedueix l’existència de la SUBSTÀNCIA PRIMERA (individus concrets) i la SUBSTÀNCIA SEGON
A (forma que adquireixen aquests individus).
ACTE I POTÈNCIA:
La forma d'una cosa en un moment donat és el seu acte (energia), el qual activa la possibilitat o potència de la matèria de canviar de forma; totes les coses contenen en elles mateixes els principis dels seus propis camins. El canvi implica el moviment i aquest el pas del temps.*-ACTE: la realitat actual*-POTÈNCIA: capacitat que té la matèria d’una substància de rebre forma diferent. Allò que pot ésser l’acte.COSMOLOGIA D'Aristòtil
LES QUATRE CAUSES:
-Què és CAUSA? Tot el que és necessari perquè es produeixi un fenomen.-Aristòtil en distingeix quatre: material, formal, eficient i final.-Així, Aristòtil creu que la natura no fa res en va, de manera que tot té (o ha de tenir) una o altra finalitat. Això és el TELEOLOGISME.
COSMOLOGIA I TEOLOGIA :
-El moviment necessita un motor primer, que Aristòtil creu que ha de ser un primer motor immòbil.A)acte pur. No pot tenir potència, perquè potència és sinònim de moviment.B)forma pura sense matèria, perquè la matèria comporta moviment.C)déu, la causa suprema de l’univers.-D’aquesta manera Aristòtil passa de la cosmologia (cosmos) a la teologia (déu).
EPISTEMOLOGIA I LOGICAD'Aristòtil
CONEIXEMENT I LÒGICA:
-Mentre Plató defensava l’existència de les idees innates (reminiscència), Aristòtil ho nega ja que creu que el coneixement es va adquirint al llarg de la vida (ànima com a tauleta de cera). -Plató i Aristòtil creuen que l’ésser humà pot adquirir coneixement. Plató menysprea el coneixement de les coses sensibles, mentre que Aristòtil no ho fa. Creu, en canvi, que els sentits són bàsics per adquirir coneixement.-la LÒGICA: Instrument de coneixement, no és coneixement en si mateix. La lògica treballa amb sil•logisme (premisses i conclusió).
Lògica com a mètode (Aristòtil):
Arsitòtil és el model de pensador metòdic. Diu que la major part dels problemes filósòfics és l'absència de mètode. Mètode per dessignar cada cosa amb el seu nom i mètode per utilitzar correctament aquests noms en els raonaments. Aristòtil esdevé que hi ha 4 tipus fonamentals de judicis: afirmatius, negatius, universals i particulars. De la combinació dels judicis que tene algun terme en comú (terme mitjà) sovint es pot treure una conclusió que lliga els termes extrems de les premisses. La combinació de 3 judicis encadenats s'anomena sil·logisme
. Només alguns són vàlids: els que els 2 primers enunciats impliquin un tercer. La validesa dels raonamentas queda lligada a la seva forma.
ANTROPOLOGIA I ÈTICA
-L’home és ésser animat, amb ànima i cos. Aristòtil és dualista com Plató, però en canvi no menysté el cos.Ètica
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat , el més gran bé. -ÈTICA: l’ètica aristotèlica té dimensió teleològica, finalística. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser felíços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte. TEORIA DEL TERME MITJÀ: Per actuar correctament cal cercar la moderació. Davant la varietat, la pauta ètica correcta és el terme mitjà.POLÍTICA
-La política organitza el comportament col•lectiu (de la polis) de cara a la felicitat. Aristòtil creu que l’home es realitza en vida en societat, de manera que l’home és un animal polític.-A diferència de Plató, Aristòtil creu que no existeix l’estat perfecte perquè les diferències (climàtiques, culturals, etc) no permeten establir un ordre general.-Distingeix tres tipus de règims:a)monarquia (govern d’un home sol). B)aristocràcia (governs d’uns quants, oligarquia). C)ciutadania (govern de la majoria, democràcia)
-El millor règim és el que cerca l’estabilitat, oblidant els extrems. El millor règim estaria entre l’aristocràcia i la ciutadania.