Apuntes de Lingüística: Fonètica, Sintaxi, Sociolingüística i Anàlisi Textual

Conceptes Clau de Lingüística

A continuació, es presenten conceptes i característiques fonamentals de diversos temes lingüístics:

Fonètica i Sintaxi

• Característiques fonètiques: sonora, tancada, sorda, oberta
• Descripcions: característiques, aproximadament, unides per igual
• Funcions sintàctiques: Adjectiva de relatiu amb funció de complement del nom, Substantiva de complement directe, Adverbial de finalitat, Substantiva de complement directe

Sociolingüística i Planificació

• Característiques fonètiques: sorda, oberta, oberta, sorda
• Afirmacions sobre la llengua: la recuperació i la dignificació d’una llengua amenaçada en depèn, caldrà avaluar-lo, ho serà, els lingüistes també s’hi poden decidir
• Conceptes clau: treball, modalitat territorial, escollir, afectar

Oracions Subordinades i Expressions

• Característiques fonètiques: Sorda, oberta, sonora, oberta
• Tipus d'oracions subordinades: subordinada adverbial temporal (complement circumstancial de temps), subordinada adverbial causal (complement circumstancial de causa), subordinada substantiva (complement directe), subordinada substantiva (complement directe)
• Expressions idiomàtiques: Costa un renyó, Que no me’n passi, A cabassades, Caram!

Connectors i Semàntica

• Característiques fonètiques: oberta, tancada, tancada, sonora
• Tipus de connectors: connector d'ordenació, connector additiu, connector consecutiu, connector de recapitulació
• Definicions: un fet, és evident, fer més ample, conjunt de coses reunides confusament

Fonètica i Connectors

• Característiques fonètiques: oberta, tancada, s'elideix, sonora
• Connectors: doncs, per tant, no obstant, aleshores
• Conceptes: no religiós, zona, origen, indica

Anàlisi 1: Estandardització del Noruec

Parts Bàsiques del Text

• Primer paràgraf (l. 1-3): Breu presentació sobre el noruec i sobre els estudis sociolingüístics que se n'han ocupat.
• Segon paràgraf (l. 4-15): Exposa la situació del noruec des del segle XVI fins al XIX (ocupació danesa entre el s. XVI i l’any 1814 i divisió de classes).
• Tercer paràgraf (l. 16-21): Es refereix als intents d’estandardització durant el s. XX i inclou una mostra de les diferències que hi ha entre els dos models de noruec.
• Darrer paràgraf (l. 22-29): Descriu amb dades el grau d’implantació actual dels dos models de noruec.

Context Històric i Sociolingüístic

El noruec és un cas molt peculiar de sociolingüística que ja ha estat estudiat per personatges com Lluís V. Aracil, Lluís B. Polanco i Bernat Joan. Històricament, des del segle XVI, Noruega va estar unida a Dinamarca, i després ho va estar a Suècia, fins a la independència. La llengua de la burgesia va ser el danès, i cada vegada més norueguitzat, fins a anomenar-se bokmål (“llengua del llibre”). Però amb el desenvolupament dels nacionalismes al segle XIX, el nynorsk (“neonoruec”) anà adquirint una gran força, i un gran defensor d'aquest va ser el poeta Henrik Wergeland, com Verdaguer ho va ser per a nosaltres.

Aquesta divisió lingüística en el territori noruec va crear unes fortes tensions polítiques que gairebé van dividir el país. Davant aquest conflicte lingüístic, es va intentar establir un estàndard únic al llarg del segle XX, però no va resultar, ja que, encara que són similars i comprensibles tots dos, els separen importants factors psicològics, culturals i ideològics. Finalment, la solució ha estat que s’accepten els dos estàndards oficialment.

Convencions Tipogràfiques

• Cursiva: Per a marcar mots d’una altra llengua citats dins un text en català (bokmål, nynorsk); per a marcar el nom d’un periòdic (AVUI).
• Cometes dobles (« »): Per a marcar una certa ironia o un ús aproximat dels mots (“clàssic”); per a reproduir una citació dins un text («Fader [...]»).
• Cometes simples (‘ ’): Per a introduir el significat o la definició d’un mot.

Tipologia Textual

Text fonamentalment expositiu. Tot i que pertany al gènere de les columnes d’opinió, observem que hi ha pocs elements de modalització i hi predominen els trets i l’estructura més aviat expositius.

Anàlisi 2: Planificació i Política Lingüística

Parts Bàsiques del Text

• Paràgraf primer (línies 1-6): Introducció del text. Es presenten ací els aspectes que s'han de tenir en compte per encetar un procés de normalització lingüística que es desplegaran al llarg del text.
• Paràgraf segon (línies 7-15): Es defineix en què consisteix la planificació lingüística, fonamentalment, quant a l'elaboració de l'estàndard.
• Paràgraf tercer (línies 16-22): Es concreten els àmbits d'actuació de la planificació lingüística.
• Paràgraf quart (línies 23-29): Es descriu el paper de la política lingüística.

Procés de Recuperació Lingüística

Per a la recuperació d’una llengua amenaçada és vital el treball d’experts que puguin avaluar l’estat d’aquesta i el grau d'utilització als diferents àmbits d’ús. Per a començar, l’elaboració d’un corpus planning és indispensable, ja que aquest permetrà l’enfocament de la tasca a realitzar. Per al disseny de la varietat estàndard és necessari tenir en compte diferents factors com ara la parla més prestigiosa o la més majoritària. Una altra solució és la composicional, la qual consisteix en l’elaboració d’un estàndard a partir de diferents dialectes. Aquesta tasca tindrà diferents inconvenients, però, finalment, el resultat serà una gramàtica i un diccionari normatius els quals necessitaran el suport d’altres instàncies lingüístiques amb autoritat. Però tota aquesta tasca no podrà culminar llevat que les institucions polítiques facilitin el procés ajudant a que la llengua arribe a tots els àmbits d’ús.

Nota de l'autora: Laura Hernández López, 2n BAC Valencià

Anàlisi del Gènere Textual

El text és principalment explicatiu o expositiu. A més, podem afegir que hi ha pocs elements de modalització i predomina una estructura expositiva. Així mateix, podem identificar com l'autor intenta informar sobre com recuperar la llengua.

Registre i Estil Lingüístic

S'hi fa servir un registre formal. Aquest registre és propi de textos de situacions de comunicació especialitzada i acadèmica com aquesta. Quant al lèxic, destaca la presència de terminologia específica del camp de la lingüística i de la sociolingüística, així com de mots del llenguatge general de caràcter culte o formal. Quant a la sintaxi, s'observa l'ús d'oracions d'una certa complexitat. S'hi fa servir la modalitat estàndard i, per tant, són escassos els marcadors geolectals.