Aproximació ecològica i educació inclusiva: Bronfenbrenner i tutoria

Aproximació ecològica

Teoria de sistemes (Bertalanffy)

El grup no es pot estudiar per separat, sinó com a conjunt (abans es creia que sí).

• Analitzar les parts aïlladament no permet entendre el funcionament global.
• La teoria proposa estudiar els conjunts a partir de les interrelacions entre els elements.

Teoria ecològica del desenvolupament humà (Bronfenbrenner)

L’individu es veu influenciat pels entorns amb els quals interacciona. Els ambients influeixen en el desenvolupament cognitiu, moral i relacional de la persona. Es distingeixen: individu, microsistema, mesosistema, exosistema, macrosistema i cronosistema.

Individu

Individu: en el nostre cas, l'infant de 6 a 12 anys, o l'adult responsable de l’infant.

Microsistema

Microsistema: nivell de participació més proper a l’individu (família o entorn de cura, amics i escola).

Mesosistema

Mesosistema: inclou la interrelació de dos o més entorns en què una persona participa, o el vincle entre microsistemes (família—amics; amics—escola; família—escola).

Exosistema

Exosistema: espais on l’individu no participa activament, però que exerceixen influència sobre ell (claustre, família extensa, serveis comunitaris, serveis de salut, amics de la família, lloc de treball, etc.).

Macrosistema

Macrosistema: el context social i cultural que acull l’individu (valors, normes i creences, desenvolupament tecnològic, situació socioeconòmica). En la definició més àmplia inclou lleis, mitjans de comunicació, cultura d’acollida, etc.

Cronosistema

Cronosistema: fa referència al caràcter temporal (canvis al llarg del temps que afecten l’individu i els seus entorns).

Educació inclusiva

Inclusió: garanteix la participació plena i en igualtat de totes les persones (ex.: rampa per a un nen en cadira de rodes).

• Diversitat: reconeix la varietat de característiques humanes que existeixen.
• Integració: encaixar sense aprofundir en la seva situació.

Dimensió orientadora

• Acompanyar, fer el seguiment i avaluar el procés d’aprenentatge i de desenvolupament.
• Crear un entorn segur.
• Identificar necessitats socioemocionals i educatives (visió holística i retorns).
• Col·laborar amb les famílies.
• Coordinar-se amb altres agents educatius i socials.

Tutor

Tutor: persona de referència de l’alumne.

• Acompanya el creixement personal.
• Orienta l’alumne i el grup classe.
• Dinamitza la participació dels agents educatius.
• Té dimensió educativa i orientadora.

Tutoria

Funcions: orientació acadèmica, coneixement de l’alumnat, inclusió i participació, relació família–escola, coordinació docent, planificació i avaluació de l’acció tutorial.

Accions: acollida i integració; organització i funcionament del grup classe; adquisició i millora dels hàbits de treball (del tutor/a als infants); adaptació escolar; participació de la família; procés d’avaluació (tutor/tutora).

Importància de la relació família–escola

Relació fonamental per al desenvolupament de l’alumne.

• Família i escola → objectiu compartit: desenvolupament integral i potenciació de l’alumne.
• Relació bidireccional, basada en la confiança i el sentiment d’acompanyament.
• En l’etapa d’educació infantil hi ha expectatives; el més important és compartir-les des de l’inici. No és obligatòria: si la família s’hi implica, acostuma a haver-hi més participació.
• Avantatges: millora l’atenció a les necessitats de l’alumnat, augmenta la motivació, redueix conflictes i fomenta la comunicació i la responsabilitat compartida.