Aprenentatge: Retenció, Transferència i Tècniques de Pràctica

La Retenció en l'Aprenentatge

La retenció és el procés contrari a l'oblit. Sense retenció, no hi ha aprenentatge. La retenció pot ser temporal o permanent i necessita un manteniment constant. Depèn de diversos factors:

• El grau d'aprenentatge assolit.
• La motivació de l'individu.
• La freqüència i qualitat de la pràctica.

La Transferència de l'Aprenentatge

La transferència es refereix a la influència que exerceixen aprenentatges previs sobre l'aprenentatge actual. Per a una transferència efectiva, és crucial consolidar els aprenentatges més bàsics i fomentar una àmplia varietat d'experiències d'aprenentatge que facilitin la comprensió de conceptes futurs més complexos.

Transferència Positiva

La transferència positiva es produeix quan un aprenentatge previ facilita un nou aprenentatge, aportant un benefici ja sigui motor, perceptiu o decisional. Un exemple clar és quan aprendre una tasca facilita l'adquisició d'una nova habilitat relacionada.

Transferència Negativa

La transferència negativa ocorre quan l'aprenentatge d'una tasca interfereix negativament en l'aprenentatge d'una altra. Els anomenats "vicis" o aprenentatges no consolidats poden actuar com a barreres per a futurs aprenentatges. Sovint, costa més reeducar una persona amb hàbits incorrectes que ensenyar des de zero.

Aspectes Metodològics de la Programació Didàctica

Tipus de Pràctica

Existeixen dos tipus principals de pràctica:

1. Pràctica Global

Aquest tipus de pràctica implica presentar, ensenyar i realitzar el gest o moviment en la seva totalitat.

• Pràctica Global Pura: Execució completa del moviment des del principi fins al final. Ex: Realitzar un salt de llargada complet.
• Pràctica Global Polaritzada: Es centra en un aspecte específic del moviment global. Ex: Demanar atenció al peu de batuda en el salt de llargada.
• Pràctica Global amb Modificació de Material: Utilitza material addicional per facilitar la pràctica. Ex: Usar un trampolí per ajudar en la fase de batuda.

2. Pràctica Analítica

Consisteix a dividir el gest o moviment en parts o passos per a la seva presentació i ensenyament.

• Pràctica Analítica i Progressiva: S'aborden les parts de manera seqüencial i acumulativa (1, 1+2, 1+2+3, etc., o de forma inversa: 4, 3+4, 2+3+4, etc.).
• Pràctica Analítica Seqüencial: S'ensenyen les parts individualment i després es combinen totes. Ex: 1, 2, 3, 4, 1+2+3+4.
• Pràctica Analítica Mixta: Combina la pràctica de parts individuals amb la combinació progressiva d'aquestes. Ex: 1, 2, 1+2, 3, 1+2+3, 4, 1+2+3+4.

Selecció del Tipus de Pràctica

La tria del tipus de pràctica depèn de diversos factors:

• Segons la Tasca: Per a tasques simples com la carrera, s'opta per la pràctica global. Per a tasques complexes com la virada en natació, s'utilitza la pràctica analítica per perfeccionar primer les parts.
• Segons l'Organització: Totes amb baixa organització (com els jocs) afavoreixen la pràctica global. Totes amb alta organització (com situacions tàctiques en esports col·lectius) s'associen a la pràctica analítica.
• Segons l'Edat: En nens, la pràctica global sol ser més adequada. En adults, la pràctica analítica pot ser més eficient.
• Segons l'Objectiu: Per a objectius recreatius, la pràctica global és ideal. Per a objectius de rendiment o competició, la pràctica analítica és més recomanable.