L'aprenentatge psicologia site:

FREUD → estableix una distinció entre: delinqüents per sentiment de culpa i delinqüents sense sentiments de culpa. En el cas de culpa, aquests criminals presenten un sentiment de culpabilitat que és anterior al delicte de manera que la consumació de l'acte delictiu representa per al delinqüent un alleujament psíquic enllaçat amb la necessitat de contrarestar el seu sentiment de culpa. 

En cometre el delicte el subjecte satisfà una necessitat d'autocastic, provinent del sentiment de culpabilitat que està situat en el seu inconscient.
Aquest delinqüent té la necessitat de ser castigat (delinqüent retorçat). Els delinqüents sense sentiment de culpa són subjectes que no han desenvolupat inhibicions morals o creuen justificada la seva conducta perquè la interpreten com la seva lluita contra la societat. En aquest cas el delinqüent es caracteritza per ser molt egocèntric, té una forta tendència destructora i disposició natural a l'agressivitat.

ADLER → Segons Adler, el que caracteritza el delinqüent, és el sentiment d'inferioritat i els seus impulsos de poder. Fa èmfasis en aquest aspecte i en l'aspiració del delinqüent per tenir superioritat personal que va acompanyat d'un deficient sentiment de comunitat que es detecta en la fase precedent de la desviació de la seva conducta .És fonamentalment egocèntric.

FROMM → Afirma que la destructivitat acompanyada d'un desig d'eliminació, és conseqüència de l'aïllament i de la impotència, de manera que la destructivitat d'aquest tipus de delinqüent és en realitat conseqüència de la seva angoixa existencial.

HOWARD GARDNER (intel·
Ligències múltiples)

La intel·ligència la considera múltiple, no només lligada a temes intel·lectuals i d’aprenentatge o matemàtiques, sinó, basada en les diferents facetes, capacitat de resoldre problemes, la creativitat com un punt per poder crear noves possibles respostes. Hi ha diferents tipus d’intel·ligències i les persones poden destacar en una o varies a l’hora. La intel·ligència abraça tota la realitat i no només la realitat acadèmica. 

El clar exemple d’aquest tipus d’intel·ligència és el Messi, no sabem acadèmicament quin nivell d’intel·ligència tindrà, però si sabem que a l’hora d’organitzar un espai i trobar la millor solució davant un problema. → Intel·ligència visual, espacial, cinéTicó-corporal

→ Tipus d'intel·ligències:

-Intel·ligència musical: composició, poder imaginar noves melodies. 

-Intel·ligència lingüística: crear poemes, etc.

-Intel·ligència logicomatemàtica

-Intel·ligència naturalista

-Intel·ligència visual, espacial, cinéTicó-corporal, interpersonal i intrapersonal.

MARTIN SELIGMAN (psicologia positiva)

Va introduir aquest concepte com l’estudi de que és la fortalesa i la virtut. No es tracta d'arreglar una cosa que està trencada, sinó també, d’alimentar les fortaleces que un té.

En realitat el que pretén és conèixer quins recursos i fortaleses té una persona, per poder incrementar-ho. Per Martin Seligman, la psicologia necessitava

Aprofundeix en l’estudi de le smecions positives des d’un punt científic i rigorós, esbrinant quins processos, dinàmiques i situacions poden impactar més en la nostra salut, el rendiment i la satisfacció general amb la vida.

MARTIN SELIGMAN

Vol veure com determinades emocions impacten contra la salut i quines impacte de manera favorable a la salut de les persones. A més depenent quin impacte sobre la salut, el rendiment de le spersones, també influeixen en la felicitat. L’estudi de quines son aquestes emocions i l’impacte que generen.

ATENCIÓ

2 tipus:

-Atenció focalitzada: realment està focalitzada i decidim fer, centrem la nostra atenció en un estímul concret.

    - Atenció sostinguda: capacitat d’atendre un estímul o activitat durant un llarg període de temps. 

    - Atenció selectiva: capacitat d’atendre a un estímul o activitat en concret en presència d’altres estímuls distractors

    - Atenció alternant: capacitat de canviar el focus atencional entre 2 o més estímuls (ex: porter futbol, ha de tenir l’atenció focalitzada en la pilota quan està venint, però quan s’allunya es pot relaxar).

-Atenció dividida: el cervell atent a diferents estímuls al mateix temps

MEMÒRIA → gran procés cognitiu que implica atenció i percepció.

És la capacitat d'adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació.

3 funcions:

- Recull nova informació: pes predominant→ atenció

- Organitzar informació perquè tingui un significat: pes predominant→ percepció

- Recupera aquesta informació quan la necessita: pes predominant → purament memòria

Es fan 3 etapes

-

Codificació

Transformació dels estímuls en una representació mental o percepte.

-

L'emmagatzemament

Recuperem aquesta informació

-

Recuperació

Mecanisme a través del qual fem conscients aquests records emmagatzemats. (ex: quan ens cordem les sabates)

TIPUS DE MEMÒRIA

• Memòria sensorial

  
  Molt breu (1 segon) --> Registra les coses que ens passes visualment durant un període molt curt de temps. (ex: si veus una taula reconeixes el que és i ja està) → ve relacionat sobretot pels sentits.

• Memòria a curt termini

  
  Té un curt espai de temps --> Part inicial de la memòria i s’encarrega d’organitzar i analitzar la informació. S’encarrega d’interpretar les nostres experiències. (ex: quan tinc una sensació de gana em recorda que he de menjar). Està limitada normalment a 7 ítems com a màxim. 

• Memòria a llarg termini

  
  És il·limitada i permanent si no es debilita per alguna patologia o si no es fa servir.

- És pròpiament el que entenem per memòria; són els nostres coneixements del món físic, els records d’esdeveniments…

- Fonamenta els nostres coneixements del món físic, els records d’esdeveniments, etc.

- Tot i que la memòria a llarg termini es pot oblidar, si es torna a exercitar, es torna a recordar.

CONDUCTISME (Behaviorisme) A.Bandura, E. L.Thorndike John B. Watson (1878-1958): la conducta com a unitat física d'observació i quantificació (mètode experimental). E-R

Condicionament clàssic: processos d'aprenentatge des de l'esquema estímul- resposta (reflex condicionat)

F. Skinner

 Condicionament operant: tècniques de modificació del comportament a través de reforços gratificants o aversius. Anàlisi de models de conducta

Jean Piaget es pot considerar com un dels iniciadors del constructivisme a través del seu estudi del desenvolupament de les capacitats cognitives per part dels infants.

PSICOLOGIA ESTRUCTURALISTA

Corrent psicològic nascut al principi del S.XX té com a objectiu principal descriure l’estructura de la ment.
Per fer-ho, es va proposar la cerca d'una taula d'elements que conformen la ment, tal com van fer els químics amb els elements períòdics. Amb aquesta taula, es pretenia determinar les lleis que explicaven que, mitjançant la combinació dels elements mentals, aquests podien convergir en experiències més complexes.

Pretén determinar 3 punts de la vida mental:

-

Què

Són trobar quins són els elements mentals necessaris per a qualsevol experiència conscient a través de la introspecció. Utilitza el mètode de la introspecció, cada subjecte analitza allò que passa per la seva ment. No hi ha cap mena d'estimulació per desenvolupar aquest tipus de continguts. 

- Com: Com els combinen aquests elements mentals

- Perquè:

recerca de les correlacions neurològiques que succeeixen en aquests processos mentals.

Com analitza els processos psicològics-
->Estudia els continguts mentals (reflexos, sensacions, sentiments i imatges). A través del mètode instructiu i experimentació. L’estudi de la psicofisiologia de la sensació, les relacions psicofísiques entre els estímuls extrems (...)

PSICOLOGIA FUNCIONALISTA (contrari a l'estructuralisme)

William James, John Dewey

La consciència de les persones és un corrent que està en un canvi i moviment, depèn de les característiques personals, reflecteix les experiències personals de cadascú. 

PSICOLOGIA FUNCIONALISTA-
-> A més, al final el que té un pes important en el comportament és la motivació, reconeixen que els processos mentals comencen a través d'una motivació, que és allò que ens impulsa a moure'ns i satisfer les seves necessitats. La consciència de les persones no es pot dividir.

Punts d’interès

1. Considerava inútil fer recerca dels elements de la consciència

2. El que volen és saber la funció de la ment en lloc de proporcionar-ne una descripció estàtica. No podem tenir un coneixement de la ment a partir dels seus elements estàtics. Els seus processos mentals ajuden a l’organisme a adaptar-se a l’entorn. ( és contrari a l’estructuralisme).

3. Consideren la psicologia una ciència pràctica, el que busquen és aplicar els seus descobriments per millorar la vida. 

4. Vol saber per què passen els processos mentals per què un mateix organisme actua de diferent manera en un diferent entorn de mesura que canvien les seves necessitats.

5. Considerem que era una eina vàlida de recerca. Es basen en les diferències individuals, s'interessa allò que fa diferents dels organismes d’allò que tenen en comú.

PSICOLOGIA DE LA GESTALT

M. Wertheimer, W. Kohler, K. Koffka, K. Lewin

Igual que el funcionalisme, consideren que el psiquisme no es pot descompondre en elements aïllats perquè la ment funciona com a totalitat (Gestalt = forma o configuració) complexa i organitzada. Es basava en l’estudi de la percepció, com un conjunt d’estímuls que s’integren gràcies a les estructures psíquiques del sistema nerviós.
Aquestes estructures psíquiques del sistema nerviós preval (és més important) en tot respecte les parts.

CONDUCTISME (Behaviorisme)

La conducta és una unitat física d'observació i la quantificació.

Conductisme

Modificar una conducta.

- 

Condicionament clàssic

Processos d’aprenentatge des de l’esquena estímul-resposta (reflex condicionat). Modificar una conducta que consideres que no és adequada.

-

Condicionament operant

Tècniques de modificació del comportament a través de reforços gratificants o aversius. Anàlisi de models de conducta.

Va d’un reforç i un càstig.

Reforç

Augmentar una conducta que considerem adequada.

Arribem a un estímul agradable després d'una conducta que considerem correcte.

Càstig

Eliminar una conducta que no és adequada. Eliminar una conducta. Proporciona un estímul negatiu després de la conducta.

PSICOANÀLISI

Freud és el creador, tenia un interès per tot el que feia referència a les neurosis i volia buscar els orígens psicològics. Per ell la ment no era només allò racional, hi havia una realitat inconscient.
Creia que la personalitat venia determinada pels instints psicològics. Les dades conscients no són suficients per explicar el comportament humà. --> Manifestacions de l'inconscient: L'inconscient el coneixem a través de les seves manifestacions, els lapsus, els actes fallits (guardar una cosa on no toca, anar a un lloc sense saber a què has anat) i els continguts dels somnis i les fantasies.
Tenen un sentit, la psicoanàlisi pretén saber quin és el sentit. Per ell l'inconscient actua per 3 elements per on es manifesten de l’inconscient.

Segons la PSICOLOGIA HUMANISTA l’home és un ésser autònom que és responsable de les seves pròpies decisions, aquestes decisions integren tot el que fa els pensaments, els sentiments i les seves pròpies accions i tot forma un conjunt integrat. 

L'anàlisi de tots aquests elements, tot va encaminat a buscar un sentit a l’existència relacionada amb els valors humans.  

COGNITIVISME

- Estudi del comportament dels processos i estructures mentals que fan possible aquest comportament (dinàmiques adaptatives).

- L’home no és un executor passiu de conductes sinó un processador actiu de la informació. L’home no executa unes conductes de manera passiva, el resultat d'aquestes conductes són fruit de com han processat aquesta informació. 

Metàfora de l’ordinador

CONSTRUCTIVISME

Més que un corrent purament psicològic, es tracta d’un sistema de pensament psicològic i pedagògic.
Estudia com el subjecte construeix la realitat.
S’encarrega de veure com l’individu configura la realitat a partir de la construcció d’uns models psicològics que es basen en la intel·ligència i la personalitat. L'individu configura la seva realitat d’una manera pròpia. Segons el constructivisme, el desenvolupament de la intel·ligència depèn de la pròpia experiència, i de com aquesta experiència intervé en la construcció de la realitat. El coneixement és el resultat entre les activitats mentals del subjecte i les propietats objectives de la realitat.