L'aprenentatge i els seus processos

L’aprenentatge

L’aprenentatge és el procés que permet als éssers humans i als animals adaptar-se a l’ambient per poder sobreviure a través d’un canvi en la seva conducta; és per tant, un mecanisme de supervivència. En els éssers humans aquest és un procés molt més important i complex, ja que respon també a factors socials i de preferències personals o racionals.

Característiques:

• Implica un canvi de comportament donat per l’adquisició de coneixements adquirits per l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica.
• Procés continu, que varia la seva intensitat i en les seves formes al llarg de la vida, segons les exigències de l’entorn, però que no s’interromp gairebé mai.
• Aquests canvis de comportament poden ser mesurats.
• Associem l’aprenentatge a l’adquisició d’una conducta nova (tocar el piano, ballar, parlar un altre idioma, etc.), però també pot significar la disminució o pèrdua d’una conducta (no fer soroll quan anem a un museu).
• Els canvis en la conducta produïts per l’aprenentatge no són sempre permanents (exemple: tocar els anteriors. Però i aprendre a anar en bicicleta?)

Adaptabilitat:

Capacitat per aprendre noves formes de comportament que ens permeten afrontar les circumstàncies sempre canviants. El que s’aprèn també es pot ensenyar. El que s’aprèn també es pot modificar.

Procediments de condicionament operant:

1. El reforç positiu. Són les conseqüències positives d’una resposta. És el mecanisme més efectiu perquè els humans i els animals aprenguin. El reforç positiu augmenta la repetició de la resposta davant de l’estímul. L’efectivitat del reforç positiu depèn de:
   • la quantitat de la recompensa o reforç positiu
   • la proximitat temporal entre la conducta i el reforç
   • la motivació del subjecte.
2. Patrons innats de conducta: els reflexos (resposta innata (automàtica) o involuntària (RI), que es produeix com a reacció a un estímul específic i incondicionat), pautes fixes d’acció (són comportaments complexos i innats que tenen les següents característiques:
   • són específics de cada espècie
   • generalment no són apresos
   • es desencadenen per un estímul específic)
   • Habituació i sensibilització (són resultat de l’adaptació a l’entorn però no són conductes adquirides
     • L’habituació: és el fenomen pel qual ens acostumem a un estímul de forma repetitiva i això produeix una disminució de la resposta. (Exemple: davant un soroll ens sobresaltem menys quan es va repetint)
     • La sensibilització: és el procés contrari, és l’augment de la resposta davant d’un estímul. (Exemple: resposta de les persones cegues davant d’estímuls sonors)