Aprenentatge Motor: Variabilitat, Affordances i Teoria Ecològica

Introducció a la Teoria Ecològica de l'Aprenentatge

Creem un patró motor, i aquest funciona o no, fins que en creem un de nou o ampliem l’anterior. Aquesta variabilitat d’error ens pot ajudar a aprendre noves coses i adaptar-nos.

Aprenentatge No Lineal i Variabilitat

• Els canvis d’aprenentatge no són lineals. Schmid defensava que si es practica es modifica el programa i es millora, suggerint un aprenentatge més o menys lineal. No obstant això, la teoria ecològica proposa que l'aprenentatge no és sempre lineal: l'acció no implica necessàriament millora, podent haver-hi estancament o retrocés.
• Les interaccions de sistemes (System interactions) són dinàmiques.
• Variabilitat: Quan es fan les coses, s’entén que es poden fer de maneres diferents. Per tant, l’error que es veia abans no sempre és un error, sinó que a vegades és producte de la pròpia variabilitat, a diferència de Schmid, que ho justificava estrictament com un error.

Patrons Motors i Estabilitat

Quan s’estudia l’aprenentatge, el que es fa és mirar si el comportament és o no estable. Interessa saber com es produeix el canvi de comportament. El procés d’aprenentatge es produeix en el procés de canvi de comportament.

No tenim programes motors, sinó que tenim patrons motors. Aquests patrons deriven de la interacció dels sistemes determinats pels constrenyiments. Quan s’aprèn, el que succeeix és que es fixa aquest patró motor. Com més repeticions, més consolidat estarà aquest patró.

Paràmetre d’Ordre

El paràmetre d’ordre indica quina és la variable que, si es troba, pot trencar aquest patró. Trencar aquests patrons es pot fer en situacions estressants.

Conceptes Clau de la Teoria Ecològica

La teoria ecològica ens aporta tres conceptes fonamentals:

1. Limitador d’Aprenentatge (Constrenyiments)

   Primer es necessita aprendre les condicions necessàries per realitzar l’habilitat i potenciar aquelles en què es vagi més endarrerit (els constrenyiments).

2. Affordances (Possibilitats d'Acció)

   Indica les relacions entre l'entorn, l'individu i la tasca, i assenyala la possibilitat d’acció que té la persona en relació a l’entorn i la tasca. Aquesta relació s’aprèn (per exemple, la relació amb la pilota i la raqueta).

   El que es fa és adaptar la mida dels objectes (raquetes més petites, altura de les cistelles, etc.). Això serveix per mantenir els affordances. Si pico la pilota amb una raqueta petita, quan canviï a una de més gran realitzaré el mateix moviment.

3. Variabilitat Exploratòria

   En la teoria anterior, tot allò que no s’ajustava al model era considerat error. En aquest cas, cada intent que facis serà diferent i, en definitiva, aquesta variabilitat ajuda a adaptar-te a les situacions (variabilitat exploratòria). La variabilitat que no t’ajuda és la que considerem error.

Evolució de la Variabilitat en l'Aprenentatge

Al llarg de l'aprenentatge es modifica la variabilitat. Al principi, quan intentem executar una habilitat, ens equivoquem molt i som molt variables. A mesura que anem aprenent, no variem tant i anem aconseguint més el nostre objectiu.