Aprenentatge Motor en l'Esport: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,32 KB

Aprenentatge Motor: Conceptes Clau

L'aprenentatge motor és el procés pel qual s'adquireixen i perfeccionen les habilitats o destreses motores i esportives mitjançant la pràctica. Inclou la transferència, que és l'aplicació d'habilitats apreses a noves situacions. Hi ha dos tipus de transferència:

  • Transferència positiva: Els coneixements previs faciliten l'aprenentatge de noves habilitats (exemple: gimnàstica artística i trampolí).
  • Transferència negativa: Els coneixements previs interfereixen en l'aprenentatge (exemple: gimnàstica artística i tennis).

Fases de l'Aprenentatge Motor

  1. Fase cognitiva: Iniciació en una nova tasca. S'aprèn i s'interioritza el moviment. El control tècnic millora, però encara hi ha errors. L'educador és clau per identificar i corregir errors.
  2. Fase associativa: Augmenta la consciència del moviment, la concentració i la qualitat de l'execució (més fluïdesa i coordinació). Els errors són més específics, i les correccions, més concretes.
  3. Fase automàtica: Perfeccionament i execució autònoma i inconscient. Es requereix menys concentració, permetent atendre altres estímuls. L'educador se centra en el perfeccionament i en oferir ajudes efectives.

Destreses Esportives i Ensenyament Tècnic

Les destreses esportives (tècnica) són destreses motores més complexes i específiques. És crucial practicar esport des de petits i no descuidar aquest aspecte en categories superiors.

Ensenyament de la Tècnica: Passos Clau

  1. Anàlisi de la destresa: Analitzar els moviments i la relació entre estímul i resposta.
  2. Valoració de les capacitats de l'esportista: Considerar les capacitats físiques, el desenvolupament evolutiu i el nivell d'experiència.
  3. Preparació de les destreses a ensenyar: Dissenyar exercicis per enllaçar els moviments necessaris.
  4. Descripció i demostració de la destresa: Explicació verbal, modelatge o guia física.
  5. Pràctica i assimilació: Proporcionar feedback, reforç positiu o negatiu, i fomentar la pràctica.

Tàctica en l'Esport

La tàctica és l'acció conscient orientada a solucionar problemes en situacions de joc. Els esportistes han de decidir entre diverses alternatives per adaptar-se a l'oposició.

Mecanismes de l'Aprenentatge Motor

  • Mecanisme perceptiu: Quina és la situació? Recull informació sobre l'entorn i l'individu. Processos clau:
    • Detecció d'estímuls: A través dels receptors interns.
    • Atenció selectiva: Filtrar la informació rellevant.
    • Comparació: Amb experiències prèvies (memòria a llarg i curt termini).
    • Anticipació: Interpretació correcta dels estímuls.
  • Mecanisme de decisió: Què farem? Escollir la resposta més adequada d'entre les possibles. Gestió de la presa de decisions:
    1. Velocitat de reacció simple: Un estímul i una resposta (exemple: rebre una pilota).
    2. Velocitat de reacció electiva: Un estímul i múltiples respostes (exemple: blocar, rebutjar o dirigir un xut).
    3. Encadenament de presa de decisions: Múltiples estímuls i respostes (exemple: tirar, aguantar la pilota o esperar un company).
    4. Model de joc (tàctic): Múltiples decisions entrenades prèviament (jugades assajades).
  • Mecanisme d'execució: Com ho farem? Resposta motora i realització de la tasca. Variables clau:
    • Qualitats físiques (resistència, força, flexibilitat, velocitat).
    • Capacitats coordinatives (orientació, diferenciació, equilibri, ritme, reacció, anticipació).
    • Correcció tècnica (valorant eficàcia i eficiència).
    • Graduació del treball (equilibri entre variabilitat i especificitat).

Metodologies d'Aprenentatge: Pràctica

Pràctica Global

  1. Global pura: Executar l'activitat en la seva totalitat (exemple: judo, clau amb oponent; bàsquet, 3x3 a mitja pista).
  2. Global polaritzant l'atenció: Activitat completa amb atenció a un aspecte específic (exemple: judo, clau amb atenció al desequilibri; bàsquet, 3x3 movent la pilota ràpidament i resolent l'atac en 3-4 passades).
  3. Global modificant la situació real: Modificar la situació per facilitar l'execució (exemple: judo, el receptor canvia el recolzament; bàsquet, 3x3 sense botar).

Pràctica Mixta

  1. Distribuïda: Alternar l'activitat amb descans o una activitat diferent.
  2. Concentrada: Tasques contínues i seguides amb descans al final.

Pràctica Analítica

  1. Analítica pura: Tasques per separat per assimilar la complexitat (exemple: futbol, driblatge per millorar la finta; tennis, cop de drive aïllat).
  2. Analítica seqüencial: Tasques per separat, seguint un ordre, i després, tot seguit (exemple: tennis, A-bot de pilota, B-elevar pilota i servei, C-cop buscant el quadre de recepció, D-pujar a la xarxa, E-volea a la xarxa, A+B+C+D+E; voleibol).
  3. Analítica progressiva: Descompondre l'activitat en parts i afegir tasques fins al domini (exemple: beisbol, A-recepcions a dues mans, A+B-recepcions i passada, A+B+C-desplaçament, recepció i passada, A+B+C+D-desplaçament, recepció i passada a la base; futbol).

Criteris per a la Seqüenciació de Tasques

Complexitat, organització de la tasca, edat, objectius d'ensenyament i aprenentatge, i formació professional.

Elements de l'Activitat a Modificar

  • Objectiu del joc: Modificar l'objectiu per reforçar comportaments.
  • Entorn del jugador: Variar l'espai per provocar noves respostes.
  • Grau de llibertat del jugador: Limitar la llibertat per centrar-se en aspectes concrets.

Teoria de l'Esquema Motor

Emmagatzemem programes motors generalitzats que guien l'execució d'habilitats motrius. Hi ha dues instàncies clau:

  • Programes motors generalitzats: Coordinen moviments de la mateixa tipologia.
  • Esquemes motors de resposta: Posen en marxa els programes motors generalitzats.

Com més desenvolupats siguin els esquemes motors de resposta, més s'ampliaran els programes motors, fent-los més polivalents i capaços de respondre a més situacions motrius, fins i tot aquelles que no s'han practicat prèviament.

Consells sobre el Feedback

  • Prioritzar les correccions grupals.
  • Utilitzar feedback positiu i afectiu.
  • Per a esportistes experts, oferir feedback específic, tècnic i tàctic.
  • Amb persones grans, evitar el reforç individual excessiu.
  • No limitar-se a aprovacions; proporcionar també informació explicativa.

Entradas relacionadas: