Aprenentatge: Models, Teories i Conceptes Clau en Psicologia

Què és l'Aprenentatge? Definició i Aptituds Clau

L'aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l'experiència, i que pot incloure l'estudi, la instrucció, l'observació o la pràctica.

Per a l'aprenentatge, cal una sèrie d'aptituds:

• Intel·ligència
• Memòria
• Imaginació
• Observació

També són importants els coneixements previs, l'experiència i la motivació.

Tipus d'Aprenentatge: Models i Teories Essencials

1. Patrons Innats de Conducta: Reflexos i Instints

Aquesta categoria inclou comportaments innats que incrementen l'adaptació al medi.

• Reflexos: Són respostes motrius innates causades per una estimulació sensitiva (involuntaris).
• Instints: Són esquemes de comportament que apareixen amb el desenvolupament de l'individu.

2. Aprenentatge Associatiu: Estímuls i Respostes

L'aprenentatge associatiu estudia com s'associen els estímuls i les respostes. Contempla el coneixement com quelcom passiu, que depèn merament del joc d'estímuls que es rep de l'exterior. Dues orientacions dins l'aprenentatge associatiu són:

• El condicionament clàssic o responent (Pavlov)
• El condicionament operant o instrumental (Skinner)

Condicionament Operant o Instrumental (Skinner)

Skinner, figura clau del behaviorisme, defensava que qualsevol aprenentatge és el resultat de les conseqüències de l’acció per a l’organisme (recompensa o càstig).

El Model ABC de Skinner

El seu model pretenia ser ‘l’ABC de la psicologia’:

• ‘A’ (antecedent)
• ‘B’ (comportament en anglès)
• ‘C’ (conseqüències)

De tal manera que si una conducta té bones conseqüències, es reforça amb la repetició. Si es dóna un reforçador adequat, es pot aconseguir que tant els animals no humans com els humans donin la resposta desitjada. Però cada animal té una capacitat d'aprenentatge limitada.

Crítica de Skinner a l'Educació Tradicional

Per a Skinner, l’escola és un mecanisme antiquat i poc eficient de transmissió de coneixements, perquè bàsicament pretén que l’alumne treballi mitjançant reforços negatius, quan el que fa falta són positius.

3. L'Aprenentatge Social: Observació i Imitació

Aquesta teoria considera que no tot l'aprenentatge és degut a l'experiència directa d'associació d'estímuls, sinó que també es pot aprendre per observació, imitant la conducta d'altres individus. Així, aquest aprenentatge sorgeix quan el subjecte observa la conducta d'un model.

4. L'Aprenentatge Cognitiu: Construcció del Coneixement

L'aprenentatge cognitiu reconeix que aprenem de l'experiència, però que és el subjecte qui construeix el coneixement del món extern. En funció de la seva pròpia organització cognitiva interna, el subjecte interpreta la realitat i crea els seus propis significats.

David Ausubel i l'Aprenentatge Significatiu

Per a David Ausubel, l'aprenentatge cognitiu significa que el que aprenem és el producte de la informació nova interpretada des del que ja sabem (coneixements previs). No es tracta, per tant, de reproduir informació, sinó d'assimilar-la i integrar-la en els nostres coneixements anteriors.

Tipus d'Aprenentatge Cognitiu

• Aprenentatge Receptiu

  L'estudiant rep els continguts de forma definitiva, només necessita comprendre'ls per a poder-los reproduir, però no realitza cap descobriment.

• Aprenentatge Repetitiu

  Es produeix quan l'alumne memoritza continguts sense comprendre'ls o relacionar-los amb els seus coneixements previs, no trobant significat als coneixements que ha d'aprendre.

• Aprenentatge per Descobriment

  L'estudiant no rep els continguts de forma passiva, sinó que descobreix els conceptes i les seves relacions, i els reordena per a adaptar-los al seu esquema cognitiu previ.

• Aprenentatge Significatiu

  És l'aprenentatge en què l'alumne, des del que sap i gràcies a la funció mediadora del professor, reorganitza el seu coneixement del món i transfereix aquest coneixement a noves situacions.