Aprenentatge, memòria i intel·ligència: conceptes clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,33 KB
Aprenentatge
És el procés d'adquisició d'una informació nova o de patrons nous de conducta. La memòria és la persistència d'aquest aprenentatge de manera que es pugui emprar posteriorment, és a dir, és producte de l'aprenentatge.
Reflexos
Són comportaments o respostes davant els estímuls ambientals que proporcionen un ajust ràpid de la conducta i faciliten el benestar de l'organisme.
Pautes fixes d'acció
Són les accions vitals complexes, que van aparèixer al llarg del curs de la filogènesi, durant la formació o gènesi de les espècies.
Habituació
Significa que ens acostumem a alguna cosa per la presència repetida d'un estímul. És un descens de la resposta a un estímul després de les presentacions repetides.
Sensibilització
És un augment en la reacció davant els esdeveniments ambientals.
Condicionament clàssic
Són mecanismes mitjançant els quals els estímuls posen en funcionament les respostes.
Condicionament operant o instrumental
Es refereix al comportament voluntari i ens permet explicar com s'aprenen comportaments nous i per què. Molts fets depenen de la nostra conducta.
Aprenentatge social
És l'aprenentatge que desenvolupa habilitats socials, actituds i representacions socials.
Aprenentatge cognitiu
S'ocupa de descriure, explicar i comprendre els processos cognitius pels quals les persones adquireixen, emmagatzemen, recuperen i usen el coneixement.
Memòria
És la capacitat mental a la qual recorrem més i a la qual exigim més esforç.
Memòria sensorial
Enregistra la informació que prové de l'ambient extern (imatges, sons, olors, gustos i tacte de les coses) durant un temps molt breu, però prou llarg per a què aquesta informació sigui transmesa a la memòria a C/T.
Memòria a curt termini
La funció de la MCT és organitzar i analitzar la informació (reconèixer cares, recordar noms, contestar en un examen...) i interpretar les nostres experiències.
Memòria a llarg termini
És la que conté els nostres coneixements del món físic, de la realitat social i cultural, els nostres records autobiogràfics i també el llenguatge i els significats dels conceptes. Aquí la informació està ben organitzada, i això facilita que s'hi pugui accedir quan és oportú.
Memòria explícita
És intencional, inclou aprenentatges sobre persones, llocs i esdeveniments que podem relatar verbalment i suposen un coneixement conscient.
Memòria implícita
És incidental, ens permet aprendre coses sense adonar-nos-en i sense gaire esforç: anar en bici, conduir un cotxe...
Memòria col·lectiva
És un dels signes de la identitat grupal. És el conjunt dels records d'un grup o comunitat que es transmeten de generació en generació. És una font d'ensenyaments i origina canvis substancials en la memòria individual; gràcies a aquesta memòria cada persona consolida els seus records col·lectius.
Amnèsia
És la pèrdua total o parcial de la memòria, originada per un problema neurològic (una caiguda o accident) o per causes psicològiques. N'hi ha de diferents tipus: de fixació, retrògrada, psicògenes, senil i funcionals.
Intel·ligència
És una capacitat mental que ens permet raonar, comprendre idees complexes, adaptar-nos a l'entorn, resoldre problemes de la vida quotidiana i aprendre de l'experiència.
Test d'intel·ligència
Consisteix en una sèrie de proves seleccionades per ordre de dificultat creixent i agrupades per diferents nivells d'edat. Les proves han de tenir fiabilitat i validesa.
Intel·ligència segons Sternberg
És l'activitat mental que ens serveix per adaptar o conformar entorns del món real rellevants per a la nostra vida. La funció de la intel·ligència no és només conèixer, sinó també dirigir el comportament per resoldre problemes de la vida diària.
Intel·ligència emocional (Goleman)
És la manera d'interaccionar amb el món, i engloba habilitats com el control dels impulsos, la motivació, la perseverança o l'empatia. Aquestes habilitats configuren trets de personalitat com l'autodisciplina, la compassió o l'altruisme, indispensables per l'adaptació social.
Intel·ligències múltiples (Gardner)
És una teoria composta per vuit tipus d'intel·ligències independents entre elles, encara que actuïn contínuament. Aquestes intel·ligències no es desenvolupen de manera simultània, sinó que cadascuna tindria el seu desenvolupament específic.
Desenvolupament de la intel·ligència segons Piaget
Intenta explicar els mecanismes del seu funcionament. Aquesta teoria constructivista concep els processos cognitius com a resultat de la interacció activa i innovadora de l'individu amb el seu entorn físic i social.
Intel·ligència artificial
És una manera de programar ordinadors, utilitzar-los com a eines per dur a terme tasques i resoldre problemes. És una branca de la informàtica que ha creat programes de càlcul científic i industrial, les eines informàtiques (bases de dades, programes de tractament de text, fulls de càlcul), les aplicacions de gestió (nòmines, comptabilitat) i les aplicacions de tractament d'informació digitalitzada (disseny gràfic).