Aprenentatge de L2 en Infantil: El Cuc i el Caragol i la Contextualització Lingüística

El Cuc i el Caragol: Aprenentatge de L2 en Educació Infantil

Adequació per a l'aprenentatge de L1 o L2?

Aquesta proposta és totalment adequada per a l'aprenentatge de la L2, en aquest cas, el valencià. És un conjunt d'activitats tant escrites com orals en les quals la llengua utilitzada és el valencià. Aquestes activitats són molt variades, però el que fan, principalment, és fomentar l'escolta i la utilització de la L2 als alumnes d'educació infantil, fent així que millorin les seves capacitats en la llengua minoritzada. Suposem que aquest tipus de programes s'inclouen en centres on hi ha un bilingüisme total, almenys en l'etapa d'infantil.

Grau de contextualització de les cinc propostes

El terme contextualització es refereix als recursos utilitzats en l'aprenentatge d'una llengua sense la necessitat de traduir les paraules de la llengua ensenyada. Aquest mètode afavoreix la comprensió i l'aprenentatge del significat d'aquestes paraules, el seu ús i el control de la nova llengua.

Proposta 1: Vocabulari i Pronunciació

Ens pareix escassa. No és suficient amb els dibuixos i les onomatopeies per aprendre un vocabulari sòlid i estable en l'ús quotidià. És una bona proposta per al començament de l'aprenentatge, de la pronunciació i la vocalització, però al mateix temps, és una activitat que necessita un complement.

Proposta 2: Participació Activa amb Contes

El grau de contextualització d'aquesta proposta és major. Els xiquets prenen part en el treball, actuant i elaborant la llengua i tots els seus elements mitjançant un conte i fomentant la repetició, una acció fonamental i característica de l'aprenentatge en educació infantil.

Proposta: Després d'explicar tota la història, proposem recuperar les coses que s'ha menjat el cuc. El cuc no ens les tornarà si prèviament cada nen no li diu: «Cuc, em dones el meu llapis?»

Proposta 3: Joc Interactiu i Motivació

Aquesta proposta té un grau de contextualització altíssim. Li resta importància al conte, però promou la participació dels nens d'una manera molt divertida. Això els motiva, i amb motivació l'aprenentatge és major.

Proposta: En lloc de donar-li coses al cuc perquè se les mengi, aquell dia té tanta gana que comença a menjar-se les parts del cos dels nens: dits, nassos... El cuc no torna les coses fins que els nens li diuen: «Cuc, torna'm el dit.» Les primeres vegades que ho treballem, el cuc sempre es menjarà la mateixa cosa, de tal manera que l'estructura que han de dir els nens és tancada. Per exemple: «Cuc, torna'm el dit.» Més endavant, el cuc menjarà allò que vulgui. Cada nen li haurà de demanar el que se li ha menjat.

Proposta 4: Creació i Expressió amb Mitjons

La més contextualitzada, en la nostra opinió. Aprenen moltes paraules i expressions sense deixar el tema principal, el conte del cuc. A més, no és necessària una traducció a la llengua dominant; amb aquesta proposta els nens i nenes aprenen d'una forma efectiva i constant.

Proposta: Cada nen porta un mitjó de casa i en fem un cuc. Això permetrà tornar a treballar totes les expressions del conte.

Proposta 5: Creativitat vs. Aprenentatge Lingüístic

És la menys contextualitzada. Dibuixant no desenvolupen l'aprenentatge d'una llengua, sinó la creativitat, però no estem parlant d'això. També apareixen les onomatopeies, però com hem dit abans, aquestes activitats sempre hauran d'anar acompanyades d'altres més contextualitzades.

Relació amb l'aprenentatge de la L1

La manera d'ensenyar aquest llenguatge és el mateix, segueix els mateixos models i mètodes que a l'hora d'ensenyar el castellà. S'utilitza la mateixa metodologia perquè funciona; eixa és la relació més destacable. El problema actual és que no està utilitzada d'una forma equivalent. La relació, a més, és que la L2 s'utilitza, o es pot utilitzar, en tots els aspectes de la vida quotidiana, i la gent de la regió d'aquesta llengua et comprendrà i obtindràs una resposta coherent.

Conclusió: Metodologia i Immersió Lingüística

La conclusió que extraiem d'aquesta pràctica és la importància de la metodologia que s'ha d'utilitzar per a fer immersió lingüística a l'aula. Primerament, s'ha de conèixer el sistema educatiu per poder ser un bon model de llengua, ja que, com a futurs docents, som la referència dels alumnes. Per altra banda, hem de crear la necessitat que els xiquets parlin en un ambient de confiança i afecte.

Una de les millors formes de posar-ho en pràctica i que, segons Piaget, contribueix a l'establiment de noves estructures mentals és el joc, sempre en contextos significatius per a ells i abordant els seus temes d'interès. Amb el joc lúdic es poden realitzar diferents activitats que fan referència al folklore popular, com són les endevinalles, els poemes, les dites, els refranys, els contes, les llegendes i les cançons. Aquestes són molt importants i divertides perquè es basen en el domini del joc verbal, connecten amb l'imaginari col·lectiu i, per tant, tenen un potencial educatiu extraordinari.