Aprenentatge, intel·ligència i motivació: factors clau

L'atenció i el suport psicosocial

El conjunt d'actuacions destinades a mantenir la capacitat funcional, psicològica i emocional de les persones, o retardar la seva pèrdua.

Àrees d'intervenció de suport psicosocial a persones en situació de dependència:

• Manteniment de les habilitats d'autonomia personal.
• Rehabilitació de les funcions cognitives i atenció als trastorns psíquics.
• Recolzo en les activitats d'animació.
• Promoció de les relacions socials.

Caràcter de la intervenció:

• Assistencial (prestació d'ajuda).
• Educatiu (intenció pedagògica).

L'aprenentatge

És el conjunt de processos mitjançant els quals adquirim coneixements, competències, valors i habilitats.

Tipus d'aprenentatge:

• Aprenentatge formal.
• Aprenentatge no formal.
• Aprenentatge informal.

Factors que intervenen en l'aprenentatge:

• Intel·ligència.
• Motivació.
• Maduració.
• Experiència.

La intel·ligència

És una capacitat mental que implica l'habilitat per raonar, planificar, resoldre problemes, pensar de forma abstracta, comprendre idees complexes, aprendre i crear.

Les persones intel·ligents:

• Aprenen millor i més ràpid.
• Tenen major capacitat per aplicar i extrapolar aprenentatges a situacions diferents.
• Reconeixen problemes i aporten propostes efectives.

Consideracions de la intel·ligència:

• El coeficient intel·lectual.
• Les intel·ligències múltiples.

El quocient intel·lectual (CI)

És un sistema de qualificació numèrica que serveix per indicar el grau d'intel·ligència d'una persona.

Intel·ligència normal:

EM = EC

Intel·ligència superior:

EM > EC

Intel·ligència inferior:

EM < EC

Les intel·ligències múltiples

• Intel·ligència lingüística.
• Intel·ligència logicomatemàtica.
• Intel·ligència espacial.
• Intel·ligència musical.
• Intel·ligència corporal i cinestèsica.
• Intel·ligència intrapersonal.
• Intel·ligència interpersonal.
• Intel·ligència naturalista.

Motivació

És una necessitat o desig que impulsa una actuació o condiciona un comportament.

Les motivacions poden ser:

• Primàries.
• Secundàries.
• Intrínseques.
• Extrínseques.

L'actitud està a la base de la motivació:

• Les actituds positives afavoreixen la motivació.
• Les actituds negatives l'entorpeixen.

Les motivació en l'aprenentatge augmentarà si:

• Els continguts de l'aprenentatge són significatius i útils.
• Les probabilitats d'aconseguir les metes són altes.
• La persona reconeix que el seu èxit o fracàs depenen del seu esforç.
• L'aprenentatge elimina l'avorriment i l'ansietat.

Maduració

Tots els canvis biològics que es donen en l'ésser humà i que li permetran adquirir noves capacitats.

• Solament s'aprèn allò pel que l'organisme està capacitat (madur).
• La maduració és una condició necessària perquè es doni l'aprenentatge.
• Qualsevol aprenentatge solament pot construir-se sobre una base biològica que ho faci possible.

L'experiència

És el conjunt d'ensenyaments que la persona posseeix i que li seran útils per afrontar nous coneixements.

• Tot aprenentatge es va construint sobre els sabers acumulats (experiència).
• L'edat i l'experiència afavoreixen l'aprenentatge.
• Els conceptes erronis o malament apresos obstaculitzen l'aprenentatge.
• La deterioració cognitiva alenteix l'aprenentatge.

L'aprenentatge per reforç o càstig

Es produeix com a conseqüència de la resposta, agradable o desagradable, que segueix a una determinada conducta.

Aprenem segons les conseqüències que segueixen a determinats comportaments:

• Reforç: generació de conseqüències plaents després d'una conducta.
• Càstig: generació de conseqüències aversives després d'una conducta.

Aplicació de respostes:

• Per adquirir o perfeccionar conductes: aplicació de mecanismes de reforç.
• Per reduir o eliminar conductes inadequades: aplicació de mecanismes de càstig.
• La generalització del procés reforç/càstig: modificació de les conductes.

L'aprenentatge per observació o vicari

Es produeix per l'observació del comportament d'altres persones (models), que generen la reproducció d'aquests comportaments per imitació.

• En la infància la majoria de comportaments s'aprenen mitjançant l'observació.
• Els models han de ser persones significatives.
• Les conductes apreses s'incorporen al repertori i es mantenen gràcies als reforços.
• L'aprenentatge per observació està a la base de la tècnica del modelatge.

L'aprenentatge per mediació

Incideix en l'ajuda que proporciona una tercera persona, en el moment oportú, perquè l'aprenentatge sigui eficaç.

Nivells en el procés d'aprenentatge:

• Zona de desenvolupament real o situació inicial abans de començar l'aprenentatge.
• Zona de desenvolupament potencial en què la persona és capaç de realitzar la conducta, però amb ajuda d'una altra persona.
• Zona de desenvolupament proper, en la qual la intervenció de la persona mediadora és clau per a l'adquisició de l'aprenentatge.
• Conclòs aquest aprenentatge, es torna a la zona de desenvolupament real, com a punt de partida per a un nou aprenentatge.

L'aprenentatge per descobriment

Postula que el subjecte, en lloc de rebre els continguts de forma passiva, descobreix els conceptes i les seves relacions i els incorpora als seus coneixements assimilant-los.

• Motivació i participació activa de la persona en els aprenentatges.
• Els aprenentatges descoberts són molt efectius i s'assimilen amb facilitat.
• L'aprenentatge per descobriment és molt important en les tècniques cognitives.

L'aprenentatge significatiu

Les persones associen la informació nova que reben amb la qual ja posseeixen.

• L'aprenentatge és efectiu quan el nou contingut es relaciona amb coneixements ja adquirits.
• Condicions per a l'aprenentatge:

• Que els nous continguts que s'aprendran siguin potencialment significatius.
• Que la persona vulgui aprendre.
• La tasca educativa consistirà a programar les activitats i situacions d'aprenentatge adequades.
• L'aprenentatge significatiu està vigent en l'àmbit escolar i, especialment, en l'ensenyament de persones amb discapacitat intel·lectual o dificultats d'aprenentatge.

Motivació i aprenentatge en persones grans

Experimenten canvis que afecten a la capacitat, disponibilitat i motivació per emprendre nous aprenentatges.

• Circumstàncies que condicionen la motivació:

• L'envelliment actiu afavoreix els aprenentatges.
• La inadaptació obstaculitza els aprenentatges.

• Factors que afavoreixen l'aprenentatge:

• Condicions emocionals, nivell cultural i grau de motivació.
• Les limitacions perceptives i la deterioració cognitiva entorpeixen els aprenentatges.
• Promoure aprenentatges basats en la intel·ligència cristal·litzada.
• Adequar els ritmes, els temps i la dificultat a les necessitats de la persona.
• Proposar aprenentatge d'activitats del seu interès i vinculats a la seva experiència.

Motivació i aprenentatge en persones amb discapacitat intel·lectual

• Aprenen de manera més lenta i tenen majors dificultats per generalitzar l'après.

• Despertar la capacitat de motivació:

• Identificar els estímuls que els motiven.
• Entorn estimulant.

• Dificultats per a l'aprenentatge:

• Limitacions: ritme d'aprenentatge, atenció, record i dificultats de generalització.
• Passivitat, protesta, resistència o fugida davant activitats que requereixin major esforç.

• Estratègies educatives:

• Prioritzar activitats manipulatives i assequibles a la seva capacitat.
• Ús de metodologies actives i adaptades als seus ritmes d'aprenentatge.
• Reforç continu.

Motivació i aprenentatge en persones amb trastorns de salut mental

• Poca iniciativa i motivació cap a qualsevol tipus d'aprenentatge.

• Dificultats per mantenir el seguiment del tractament:

• Programes de rehabilitació.
• Tractament farmacològic.
• Psicoterapia individual.

• Canalitzar els esforços cap a l'augment de la motivació (especialment la vinculada a l'adhesió al tractament).

Motivació i aprenentatge en persones amb demències

• Dificultats en la memòria: obstaculitzen nous aprenentatges, fins i tot per mantenir els apresos.

• Apatia en la realització d'activitats

• Intervenció:

• Tècniques d'estimulació i rehabilitació cognitiva.
• Tècniques i suports dirigits a mantenir les habilitats i hàbits d'autonomia personal.
• Manteniment d'un entorn estructurat, previsible, segur i intuïtiu.

• Objectiu:

• Mantenir les funcions cognitives que retenen i retardar la seva deterioració.

Motivació i aprenentatge en persones amb discapacitat física o sensorial

• Avaluar i identificar les dificultats que el seu dèficit provoca en cadascuna de les àrees.

• Dificultats:

• Limitació en el nombre i la qualitat d'experiències a les quals estan exposades.
• Dificultats en les relacions afectives i socials.
• Sobreprotecció de l'entorn familiar.

• Motivar a les persones perquè desenvolupin la seva autodeterminació i autonomia.
• Afavorir l'adquisició d'habilitats i la provisió de recursos i suports.

Motivació i aprenentatge en persones malaltes

• Afrontament que cada persona realitza de la seva malaltia.
• La malaltia causa una limitació a la capacitat d'aprenentatge (malestar, cansament...).
• La malaltia sol afectar a l'àrea psicosocial i emocional.

• Promoure la motivació:

• Promoure el seu benestar, minimitzant el dolor i les molèsties associades.
• Proporcionar estratègies d’afrontament.
• Prestar una atenció respectuosa i cordial amb un tracte personalitzat.

• Objectiu:

• Millorar la predisposició a l'aprenentatge de noves habilitats i hàbits.