L'Aprenentatge Humà: Teories, Tipus i Processos

L'aprenentatge: capacitats bàsiques de l'ésser humà

L'aprenentatge és una de les capacitats bàsiques de l'ésser humà. Origina canvis en la nostra manera de percebre, actuar, sentir i pensar. És un canvi relativament permanent en el comportament, reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats per mitjà de l'experiència, i pot incloure l'estudi, la instrucció, l'observació o la pràctica.

Aquest procés es veu afectat per:

• Fatiga: produeix un canvi en la conducta durant poc temps (ex: esportista).
• Maduració: aparició de conductes que depenen del desenvolupament de l'organisme i del sistema nerviós; es presenta en algunes etapes evolutives.
• Estat fisiològic: la gana i la set indueixen respostes que no s'observen en altres moments.

Pels psicòlegs conductistes, l'aprenentatge és un canvi de conducta causat pels esdeveniments de l'ambient, mentre que pels psicòlegs cognitius és un canvi en els processos mentals i en el coneixement.

Patrons innats de conducta

La capacitat per aprendre de l'experiència i per respondre en les diverses situacions ambientals està programada en l'estructura genètica de les espècies, tot amb l'objectiu d'adaptar-se a l'ambient:

• Reflexos: resposta innata, automàtica i involuntària que es produeix com a reacció a estímuls específics. Ex: la irritació de les vies respiratòries produeix esternuts.
• Pautes fixes d'acció: estudiades per l'etologia (estudi científic del comportament animal), són comportaments que sempre es produeixen de la mateixa manera, no només en un individu, sinó en tota l'espècie.

Habituació i sensibilització

Som "bombardejats" per molts estímuls. Tenim conductes de supervivència presents en totes les espècies:

• L'habituació: ens acostumem a alguna cosa per la presència repetida d'un estímul. És un descens de la resposta a un estímul després de presentacions repetides.
• Sensibilització: és un augment en la reacció davant els esdeveniments ambientals.

Característiques dels processos

• Tot organisme es troba sense parar amb multitud d'estímuls. Els processos d'habituació i sensibilització ajuden a organitzar i dirigir la conducta perquè resulti eficaç.
• Ajuden a reduir la reacció davant els estímuls que són irrellevants.
• No són conductes innates ni aprenentatges associatius, perquè no hi ha una associació de successos; són fruit de l'experiència de l'individu en el seu entorn.

L'aprenentatge social

El psicòleg Albert Bandura afirma que aprenem per observació o imitant la conducta d'altres persones, sense que calgui l'experiència directa. Si tot depengués de les recompenses i càstigs, la nostra capacitat d'aprendre seria molt restringida. Bandura va exposar un model de determinació recíproca entre l'ambient, la conducta i els factors personals (cognitius i emocionals).

Processos de l'aprenentatge observacional

L'aprenentatge per imitació consta dels processos següents:

• Atenció: el subjecte observa un model i reconeix els trets característics de la seva conducta.
• Retenció: les conductes del model s'emmagatzemen a la memòria de l'observador.
• Execució: si el subjecte considera que la conducta del model és apropiada i té conseqüències positives per a ell, reprodueix aquesta conducta.
• Conseqüències: imitant el model, l'individu pot ser reforçat per l'aprovació d'altres persones.

Els mitjans audiovisuals transmeten patrons de pensament, actituds i comportaments nous. Aprenem fent i veient el que fan els altres. Mitjançant l'observació s'aprenen estils de vida positius (com l'altruisme) o negatius (com la violència).

L'aprenentatge cognitiu

Dins de l'aprenentatge associatiu, s'associen estímuls i respostes mitjançant mecanismes com la contigüitat, la repetició i la contingència. S'estableixen dos models principals:

• Condicionament clàssic: implica l'aprenentatge d'una relació entre dos estímuls (fòbies, hàbits addictius).
• Condicionament operant: aprenentatge d'una relació entre un estímul i la conducta de l'organisme.

A partir del 1960, la psicologia cognitiva reconeix que aprenem de l'experiència, però és el subjecte qui construeix el coneixement del món extern. Aquesta disciplina s'ocupa de descriure, explicar i comprendre els processos cognoscitius pels quals les persones adquireixen, emmagatzemen, recuperen i usen el coneixement.

Tipus d'aprenentatge segons Ausubel

Segons Ausubel, el que aprenem és el producte de la informació nova interpretada des del que ja sabem. Hi ha quatre maneres d'aprendre:

• Aprenentatge receptiu: processos de recepció de la informació.
• Aprenentatge per descobriment: el subjecte descobreix els conceptes.
• Aprenentatge repetitiu: es repeteix molts cops fins que es memoritza.
• Aprenentatge significatiu: s'incorporen coses noves a partir dels coneixements previs.

Condicionament clàssic: predir esdeveniments

Permet als animals i als éssers humans aprendre la seqüència ordenada dels successos ambientals. Encara que el subjecte no tingui una intenció deliberada de canviar la conducta, hi ha implícit el principi d'associació: els esdeveniments que es produeixen junts o de manera seqüencial queden associats en la nostra ment. Ex: si tens un accident de cotxe, tornar a conduir pot produir terror. Són les respostes biològiques naturals a estímuls com l'aliment, l'aigua o el dolor.

Els experiments d'Ivan Pavlov

En la seva recerca sobre les reaccions glandulars en la digestió, Pavlov va comprovar que els gossos segregaven saliva només per la percepció visual de l'aliment. Va demostrar que els animals no només responien a una necessitat biològica (gana), sinó també com a resultat d'un condicionament.

Elements del condicionament clàssic:

• Estímul Incondicionat (EI): el menjar, que provoca salivació sense entrenament.
• Estímul Neutre (EN): el so de la campana abans del condicionament.
• Estímul Condicionat (EC): el so de la campana un cop associat al menjar.
• Resposta Incondicionada (RI): la salivació produïda pel menjar.
• Resposta Condicionada (RC): la salivació produïda pel so o la llum.

Factors d'influència

• La novetat: els estímuls nous provoquen reaccions més intenses.
• La intensitat: com més intens sigui un estímul, l'associació EC-EI es produeix més ràpidament.
• La rellevància: s'aprèn millor l'associació quan els estímuls són rellevants entre ells (ex: aversió a certs menjars).

Discriminació, generalització i extinció

• Discriminació: distinció entre estímuls (ex: distingir bolets comestibles dels verinosos).
• Generalització: respondre de la mateixa manera davant estímuls semblants.
• Extinció: si es repeteix l'EC sense l'EI, la resposta desapareix gradualment. Si reapareix més tard, s'anomena recuperació espontània.

Condicionament operant o instrumental

És un comportament voluntari que explica com s'aprenen comportaments nous segons les seves conseqüències. L'organisme opera per obtenir un reforç; és instrumental perquè la resposta és un mitjà per assolir una meta.

Primeres recerques

• Edward L. Thorndike: va postular que qualsevol conducta amb un resultat satisfactori es farà més probable en el futur.
• B. F. Skinner: va afirmar que cal identificar els factors ambientals que influeixen en la conducta i administrar recompenses per promoure conductes desitjables.

Elements i tipus de reforços

Un reforç és l'estímul que augmenta la probabilitat d'una conducta:

• Reforços primaris: estímuls importants biològicament i innats (menjar, aigua).
• Reforços secundaris: estímuls que obtenen valor per associació (diners, notes, medalles).

Tipus de condicionament instrumental:

• Reforç positiu: premi que incrementa la conducta. Depèn de la quantitat de recompensa, la immediatesa i la motivació.
• Reforç negatiu: l'execució d'una conducta elimina un estímul desagradable (fugida o evitació).
• Entrenament per omissió: la retirada d'un estímul positiu per descendir la resposta.
• Càstig: estímul aversiu que segueix una conducta per disminuir-la. Informa del que no cal fer, però no ensenya la conducta correcta.