Aprenentatge d'habilitats esportives

L'APRENENTATGE D'HAB. FÍSIQUES I ESPORTIVES - CONTINGUTS-

• L'aprenentatge motor
• Fonaments de l'ap.motor
• Les fases de l'ap.motor
• Mecanismes de l'ap.motor • Estratègies de l'ap.motor

L'APRENENTATGE MOTOR

• Definició: Procés pel qual s'adquireixen o perfeccionen les habilitats o destreses motores i esportives mitjançant la pràctica.

• Cal saber que aquest aprenentatge s'emmagatzema a la memòria de llarg plaç, per tant, es pot recuperar quan sigui necessari.

L'APRENENTATGE MOTOR

• Exemple: aprendre a surfejar:

• Procés que va des de pujar a la taula fins a surfejar onades.
• Primer et mantens vertical amb dificultats i a base de pràctica i ajuda d'un entrenador pots lliscar per les onades.
• Un cop has après a surfejar, mai més s'oblida. Inclús si estàs molts anys sense surfejar.

L'APRENENTATGE MOTOR

• Aquest procés només serà possible si hi ha la maduresa necessària del sistema nerviós i del desenvolupament psicomotor.

• Però no només cal maduració i desenvolupament, sinó que també una certa pràctica i entrenament dirigit per aprendre la habilitat.

L'APRENENTATGE MOTOR

• Per què diem que l'aprenentatge d'habilitats esportives és una àrea multidisciplinar?

Perquè no només intervenen les facultats motores, sinó també l'area cognitiva, la sensorial i la socioafectiva.

L'APRENENTATGE MOTOR

• Per tant, podriem dir que mitjançant l'aprenentatge motor s'adquireixen i perfeccionen les habilitats motrius.

LA TRANSFERÈNCIA A L'AP.MOTOR

Procés d'aprenentatge d'una habilitat

1. Se li ofereixen exercicis per aprendre a colpejar una pilota

2. El jugador apren a fer-ho de totes les maneres: estàtic, dinàmic, amb oposició, sense,...

3. El jugador aprèn a aplicar-ho en situacions de joc real (partit)

4. El jugador automatitza el gest,

La transferència o aprenentatge veritable només s'aconsegueix si el pas 3 es realitza amb efectivitat. Si els jugadors saben fer l'1 i el 2 però a l'hora del joc real no s'atreveixen a colpejar, la transferència o aprenentatge verdader, no s'ha produït.

Per tant, quan parlem de transferència estem parlant d'aplicació de les habilitats aprèses a la realitat.

LA TRANSFERÈNCIA A L'AP.MOTOR

Transferència positiva: Els coneixements adquirits resulten útils per l'aprenentatge de noves habilitats motores. P.ex.: una gimnasta que domina les acrobàcies i passa a practicar salts de trampolí a natació.

Transferència negativa: Els coneixements adquirids interfereixen de manera negativa en l'aprenentatge de noves habilitats. P.ex.: un jugador de hambol que vol jugar a Bàsquet cometrà amb freqüència falta de passos

FASES DE L'AP.MOTOR (PER UNA DESTRESA MOTORA)

Fase I o cognitiva Fase II o associativa Fase III o automàtica

FASES DE L'AP.MOTOR (PER UNA DESTRESA MOTORA)

• Fase I o Cognitiva: és el principi de l'aprenentatge. Predomina l'aprenentatge cognitiu per l'ap. de els moviments de la nova tasca.

La qualitat de l'execució tindrà moltes errades

La feina de l'entrenadora és molt important a l'hora de transmetre correctament la informació i identificar els errors més generals per ajudar a corregir-los.

Per.ex. quan ensenyem com frenar en un descens: en aquesta fase l'aprenent mostra tensió i nervis, comet moltes errades, es fatiga ràpidament, només pot atendre a una acció en concret, està desorientat a les accions simultànies.

FASES DE L'AP.MOTOR (PER UNA DESTRESA MOTORA)

• Fase II o Asociativa: l'esportista pren consciència del moviment. Augmenta la concentració global i hi ha millor qualitat d'execusió.

Els errors son més específics de la tasca.

L'entrenador farà correccions més concretes.

Per.ex. quan ensenyem com frenar en un descens: l'aprenent baixa lentament però la seva col·locació corporal va sent millor, més relaxat, control kinestèssic, menys errades i concretes, accions més fluides, etc.

FASES DE L'AP.MOTOR (PER UNA DESTRESA MOTORA)

• Fase III o Automàtica: perfeccionament fins a l'automatització.

No li cal tanta concentració, pot centrar-se en altres estímuls de l'entorn.

L'entrenador detecta errors per perfeccionar.

Per.ex. quan ensenyem com frenar en un descens: l'aprenent baixa automàticament i ràpid, sense mirar el material i mira avall per anticipar moviments. Excelent soltura de moviments, to muscular adequat gràcies al control propioceptiu, autodetecció d'errors, major economia de l'esforç...

FONAMENTS DE L'AP.MOTOR

• L'Ap. motor es produeix a través de l'ensenyament de tasques motores que es van organitzan en destreses motrius fins a configurar la competència motora de la persona, que és determinant per la seva aplicació a la pràctica esportiva (tècnica i tàctica).

Competència motora

Tasques motrius

Destresa motriu

Pràctica esportiva

Destresa esportiva

Tàctiques

FONAMENTS DE L'AP.MOTOR DE LES TASQUES A LES DESTRESES

• Definició tasca motora: son els actes més senzills a través dels quals executem una habilitat o destresa.

• O sigui, quan plantegem l'objectiu d'adquir una habilitat motora, les tasques son el mitjà per aconseguir-lo. Les plantegem els entrenadors.
• Per tant, l'encadenament de vàries tasques motrius donarà les destreses o habilitats motores.

FONAMENTS DE L'AP.MOTOR DE LES TASQUES A LES DESTRESES

• Les destreses motores son més completes que les tasques. Les seves característiques son:

• activitat organitzada i coordinada que implica molts mecanismes (sensorials, motors i cognitius).
• S'adquireixen, es sumen gradualment a experiències anteriors.
• Procés seqüenciat i ordenat en el temps
• Es configuren a partir dels moviments bàsics (saltar, córrer, girar, desplaçar-se, conduir, rebre, colpejar, caure, equilibrar-se, llançar, transportar, etc.

FONAMENTS DE L'AP.MOTOR DE LES TASQUES A LES DESTRESES

Si aconseguim que els jugador tinguin experiències motrius variades, enriquiran l'esquema motor i s'adaptaran millor als moviments específics coordinats.

Per això, s'aconsella no especialitzar massa haviat als joves esportistes, si no ho fem, creem persones amb automatismes concrets, però amb poca coordinació i adaptació al medi.

LES DESTRESES ESPORTIVES (TÈCNICA)

• Les destreses de motricitat més complexes i específiques es converteixen en destreses esportives o fonaments tècnics de cada esport.

• Definició de destresa esportiva o fonament tècnic bàsic (tècnica) son habilitats que es necessiten, a nivell individual, per practicar un esport en concret.

• Per exemple, els fonaments tècnics de la natació són: la patada, la braçada, el viratge, la sortida, la respiració, etc. I els del futbol son: conducció, regat, passe, colpeig, etc.

• S'adquireixen amb entrenament.

LES DESTRESES ESPORTIVES (TÈCNICA)

• Passos per ensenyar una destresa esportives:

1. Anàlisi de la destresa: s'analitza la seqüència dels moviments.

2. Valoració de les capacitats de l'esportista: per coneixer el nivell de partida respecte a les CCFFBB de l'esportista. I nivell d'experiència
3. Preparació de les unitats de destreses a ensenyar: preparem els exercicis de les tasques motrius que la composen: pel remat de tenis taula (desplaçament, armament del braç, càlcul de la distància, moviment de canell i colpeig)

LES DESTRESES ESPORTIVES (TÈCNICA)

• Passos per ensenyar una destresa esportives:

• 4. Descripció i demostració de la destresa: Instruccions verbals,demostració amb model, guiatge físic.
• 5. Pràctica i assimilació de l'aprenentatge: continuitat de correcció, pràctica, feedback, control de la conducta, reforç positiu.

DE LA TÈCNICA A LA TÀCTICA

• Definició de tàctica: acció conscient i orientada a la solució de problemes surgits de les situacions de joc. Son situacions on els esportistes han de decidir entre diverses alternatives o estratègies per adaptar-se a una oposició.

• És l'adaptació de les destreses esportives a cada situació canviant de l'AF.

• Esports individuals: amb oponent enfront o sense 

• Esports col·lectius: els jugadors hauran d’adaptar les seves accions a la dinàmica de grup tenint en compte la oposició i la col·laboració. 

MECANISMES DE L’AP MOTOR 

Segons el model d’aprenentatge motriu de Marteniuk (1976) En l’execusió d'un moviment seqüenciat intervenen 3 tipus de mecanisme: 

• Mecanisme perceptiu (Quina és la situació) • Mecanisme de decisió (Què farem)
• Mecanisme d’execusió (Com ho farem). 

MECANISME PERCEPTIU 

• Definició: procés que recull informació sobre l’entorn i sobre un mateix per donar sentit a la situació a la que es trobarà. 

• Detecció d’estímuls (receptors interns i externs)
• Atenció selectiva (concentrar-se en els bons i ignorar els 

poc importants) 

• Comparació (amb situacions similars guardades a la memòria de llarg plaç) 

• Anticipació (capacitat d’interpretar abans de que passi) 

*És convenient desenvolupar aquest mecanisme de forma àmplia perquè quanta més informació capti, més serà el coneixament per preparar la resposta 

MECANISME PERCEPTIU I LES DIFERENTS HABILITATS 

• Tasques tancades: entorn no variable. Una resposta única. Prioritza la percepció interna. 

• Tasques obertes: entorn variable. Opcions multiples de resposta. Percepció externa, sobretot la visual 

MECANISME PERCEPTIU I
EL GRAU DE DIFICULTAT SEGONS L’ESTÍMUL 

Les variables que dificulten o faciliten una acció: 

• Objectes dinàmics o estàtics
  
• Número d’estimuls tan significatius com no sifgnificatius
  
• Durada de l’estímul
  
• Intensitat
  
• Confusió (p.ex.: fintes o moviments d’engany)
  

MECANISME DE DECISIÓ 

• Definició: consisteix en escollir entre les possibles respostes la que serà la més adequada amb la que s’executarà. Caldrà gestionar-lo: 

• Número de decisions
  
• Número d’alternatives que
  tinc
  
• Temps de decisió
  
• Elements que cal recordar (situació d’avantatge o superioritat)
  
• Risc de la decisió
  

MECANISME D’EXECUCIÓ 

• Definició: és el procés que duu a terme la resposta motora, per tant, l’últim responsable de la realització de la tasca. 

• Les variables a atendre seran: 

• CCFFBB: resistència, força, flexibilitat i velocitat 

• Capacitats coordinatives: orientació, equilibri, ritme, reacció, anticipació 

• La correcció tècnica (de fora i de dins valorant eficiència i eficàcia motora) 

RELACIÓ ENTRE MECANISMES 

Capacitat perceptiva Condicions de l’entorn Numero i qualitat estímul 

Complexitat de decisió Alternatives decisió Temps de decisió Risc de decisió 

Qualitats físiques Capacitats Coordinatives Correcció tècnica 

Depen de 

Mecanisme de percepció 

Depen de 

Mecanisme de decisió 

Depen de 

Mecanisme d’execusió 

Recullir informació 

Analitza la informació i pren la decisió 

Duu a terme la resposta 

PRÀCTICA 19/11 

• Seleccioneu una activitat per realitzar aquest anàlisis
  
• Feu un llistat Dels moviments que caracteritzen i formin part de l’activitat. Per cada un, desenvolupeu exercicis d’entrenament relacionats amb cada un dels mecanismes:
  • - perceptiu • - decisiu
  • - executiu
  
• La setmana vinent els durem a la pràctica.
  

ESTRATÈGIES PER L’APRENENTATGE DE LA PRÀCTICA 

• La pràctica Global: es treballa una activitat completa. 

• Global pura: primera presa de contacte amb l’activitat. Jocs o exercicis d’assimilació, com el mocador, saltar a corda, jugar un partit, etc. 

• Global polaritzant atenció: Igualment completa però posant atenció en algun aspecte del moviment concret. Quan ja hi ha domini tècnic bàsic. Per fer progressions, joc amb variants.
  
• Global modificant situació: varies el gest real per facilitat o augmentar la complexitat. P.ex.: tenis sense xarxa, rols, etc.
  Quadre annex
  

ESTRATÈGIES PER L’APRENENTATGE DE LA PRÀCTICA 

• La pràctica Analítica: es duu a terme dividint l’activitat en parts o tasques independents. Ideal per tasques complexes que es poden dividir en més simples. Més bona per esports individuals perquè s’allunya de la realitat. 

• Analítica pura: practicar les tasques d’una activitat per separat per assimilar millor la complexitat. 

• Analítica seqüencial: es practiquen les tasques per separat però seguint l’ordre de la tasca complexa final. Al acabar, es farà tot el moviment seguit. A/ B/C/D A+B+C+D
  
• Analítica progressiva: es practica cada tasca simple per ordre, fins que no em surt una, no faig l’altre. A/ A+B/ A+B+C/ A+B+C+D.
  Quadre annex
  

ESTRATÈGIES PER L’APRENENTATGE DE LA PRÀCTICA 

• La pràctica Mixta: es combinen les dues estratègies anteriors (global i analítica). 

• Es comença sempre per una pràctica global, després analítica i s’acaba amb la global unint les tasques simples. G + A + G
  
• Per exemple: en una carrera de 400m. En ella es fa una sortida de velocitat llisa amb dos oponents, individualment es salten 3 valles i, a partir dels 200m, es corre contra els dos oponents fins a finalitzar la carrera.