L'aprenentatge escolar: factors i processos clau

L'aprenentatge escolar

L'aprenentatge escolar és el procés de construcció de significats i d'atribució de sentits on l'última responsabilitat correspon a l'alumne. La influència del professor només es pot entendre com una ajuda a l'activitat constructiva de l'alumne i com un ajust constant al seu procés de construcció del coneixement. Aquest aprenentatge és tant significatiu com memorístic.

Tipus d'aprenentatge

L'aprenentatge memorístic es basa en pures associacions arbitràries.

L'aprenentatge significatiu es dóna quan el que s'aprèn es relaciona de forma no arbitrària i substancial amb el que l'alumne ja sap. Per a això, l'alumne ha de tenir coneixements previs i estar disposat a aprendre. Aquest aprenentatge pot ser més o menys significatiu en funció de la quantitat i la pertinència de les relacions que s'estableixen entre el nou contingut i els coneixements previs. Implica el canvi de representacions o coneixements inicials, fent avançar la representació del món cap a graus de significats més propers a la definició cultural, i també una dinàmica de construcció dirigida a modificar i enriquir els coneixements inicials.

Conseqüències i condicions de l'aprenentatge significatiu

Conseqüències:

• Funcionalitat de l'aprenentatge: poder utilitzar el que s'aprèn per continuar aprenent o en contextos diferents.
• Memòria comprensiva: aprendre comprenent el que s'aprèn, recuperació del que s'ha après i inclusió obliterativa (l'oblit).

Condicions:

• Disponibilitat d'aprenentatge: l'alumne ha d'estar disposat a aprendre i fer un esforç.
• Significativitat psicològica: l'alumne ha de connectar els seus coneixements previs amb els nous adquirits.
• Significativitat lògica: l'alumne ha d'estar d'acord amb la lògica interna de les disciplines (coneixements lògics, ordenats, no confusos i adients).

Construcció de significats i atribució de sentits

L'atribució de sentits implica relacionar el que aprenem amb les metes, motius, interessos i expectatives personals. Està relacionada amb la motivació per aprendre.

La construcció de significats implica la modificació i l'enriquiment dels esquemes de coneixement. El punt de partida de l'alumne per aprendre depèn de quatre factors cognitius.

Factors intrapsicològics de caràcter cognitiu

Els quatre factors intrapsicològics de caràcter cognitiu que intervenen en l'aprenentatge escolar són:

1. Capacitats intel·lectuals bàsiques

Són els canvis fonamentals en la concepció de la intel·ligència. Aquests canvis són tres:

1. De la capacitat general unitària a la capacitat diversificada.
2. De la capacitat prefixada, estàtica i no modificable a la capacitat que es pot desenvolupar per l'aprenentatge i és modificable.
3. De la capacitat individual, definida amb independència de la cultura i del context, a la capacitat distribuïda, contextualment situada i mitjançada per instruments.

Aquestes capacitats estan formades per l'atenció, la memòria i la intel·ligència.

Autors que treballen la intel·ligència:

• Gardner: Va redefinir el concepte d'intel·ligència com una capacitat i va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Hi ha vuit tipus d'intel·ligències i cada persona pot destacar més en unes o altres.
• Stenberg: Va plantejar la intel·ligència exitosa, que és l'habilitat per adaptar-se a diferents ambients, modelar-los i seleccionar-los, així com per aconseguir propòsits propis i de la nostra societat i cultura. Implica tres aspectes: intel·ligència analítica, intel·ligència creativa i intel·ligència pràctica.

2. Esquemes del coneixement

Són la representació que posseeix una persona en un moment determinat sobre una part de la realitat. També són unitats d'organització del coneixement en la memòria i inclouen una àmplia varietat de coneixements sobre la realitat. Tenen origen en el medi familiar, experiències amb companys, a l'escola, amb internet...

En el procés d'aprenentatge, aquests esquemes es caracteritzen per la qualitat i l'organització interna dels coneixements, la coherència i validesa o adequació d'aquests coneixements en relació amb la realitat a la qual es refereixen i perquè sovint són inconscients.

Estan relacionats amb els continguts curriculars, que aprenem de manera significativa, i poden ser de tres tipus:

• Declaratius (saber): comprenen fets, conceptes i principis.
• Procedimentals (saber fer): comprenen procediments, estratègies, tècniques i habilitats.
• Actitudinals (saber estar): comprenen valors, normes i actituds.

3. Capacitats metacognitives

• Metacognició declarativa: és la capacitat de pensar sobre el mateix pensament i ser conscient que un mateix pot controlar els seus propis processos mentals i resoldre problemes.
• Metacognició procedora: és la capacitat de planificar, supervisar i reorientar el procés d'aprenentatge.

Aquestes capacitats permeten la regulació de l'aprenentatge.

4. Capacitats estratègiques

Són un procés de presa de decisions conscient i intencional sobre els coneixements i els recursos que caldrà posar en funcionament per aconseguir un objectiu en un context determinat. Els usos són:

• Reproductiu (repetició)
• Elaboratiu (resum)
• Organitzatiu (mapa conceptual)
• Epistemològic (modelització)

L'autoregulació

Tots aquests factors cognitius engloben l'autoregulació, que és una finalitat important de l'educació i una condició necessària per fer de l'alumne un participant actiu del procés d'ensenyament i aprenentatge. L'autoregulació afavoreix la implicació dels alumnes i la del professor, ja que permet observar i conèixer les necessitats educatives. Tot això contribueix a evitar el fracàs escolar i a desenvolupar les habilitats necessàries per seguir aprenent.

Els objectius de l'autoregulació són:

• Caracteritzar-la des d'una perspectiva que tingui en compte el context interactiu de l'aula.
• Aprofundir en alguns elements i concretar algunes de les característiques de la relació entre professor-alumne.