Aprenentatge i desenvolupament personal: teories i pràctiques

Les intel·ligències múltiples

• Intel·ligència lingüística

  (lectura, parla)

• Intel·ligència logicomatemàtica

  (càlcul)

• Intel·ligència espacial

  (imatges, espais)

• Intel·ligència musical

  (ritme, entonació)

• Intel·ligència corporal i cinestèsica

  (equilibri)

• Intel·ligència intrapersonal

  (emocions, pensaments)

• Intel·ligència interpersonal

  (empatia)

• Intel·ligència naturalista

  (observació)

Aprenentatge per reforç/càstig. Es produeix com a conseqüència de la resposta, agradable o desagradable, que segueix a una determinada conducta.

• Aprenem segons les conseqüències

  que segueixen a determinats comportaments:
  • Reforç: generació de conseqüències plaents després d'una conducta.
  • Càstig: generació de conseqüències aversives després d'una conducta.
• Aplicació de respostes:
  • Per adquirir o perfeccionar conductes: aplicació de mecanismes de reforç.
  • Per reduir o eliminar conductes inadequades: aplicació de mecanismes de càstig.
  • La generalització del procés reforç/càstig: modificació de les conductes.

Aprenentatge per observació. Es produeix per l'observació del comportament d'altres persones (models), que generen la reproducció d'aquests comportaments per imitació.

• En la infància la majoria de comportaments s'aprenen mitjançant l'observació.
• Els models han de ser persones significatives.
• Les conductes apreses s'incorporen al repertori i es mantenen gràcies als reforços.
• L'aprenentatge per observació està a la base de la tècnica del modelatge.

L'aprenentatge per mediació. Incideix en l'ajuda que proporciona una tercera persona, en el moment oportú, perquè l'aprenentatge sigui eficaç.

• Nivells en el procés d'aprenentatge:
  • Zona de desenvolupament real o situació inicial abans de començar l'aprenentatge.
  • Zona de desenvolupament potencial en què la persona és capaç de realitzar la conducta, però amb ajuda d'una altra persona.
  • Zona de desenvolupament proper, en la qual la intervenció de la persona mediadora és clau per a l'adquisició de l'aprenentatge.

Aprenentatge per descobriment. Postula que el subjecte, en lloc de rebre els continguts de forma passiva, descobreix els conceptes i les seves relacions i els incorpora als seus coneixements assimilant-los.

• Motivació i participació activa de la persona en els aprenentatges.
• Els aprenentatges descoberts són molt efectius i s'assimilen amb facilitat.
• L'aprenentatge per descobriment és molt important en les tècniques cognitives.

Aprenentatge significatiu. Les persones associen la informació nova que reben amb la qual ja posseeixen.

• L'aprenentatge és efectiu quan el nou contingut es relaciona amb coneixements ja adquirits.
• Condicions per a l'aprenentatge:
  • Que els nous continguts que s'aprendran siguin potencialment significatius.
  • Que la persona vulgui aprendre.

El reforç positiu.

• Consideracions per a l'aplicació de reforços positius:
  • Criteris previs en l'aplicació de reforços positius:
    • Triar els reforços adequats segons la persona i les seves circumstàncies.
    • Aplicar el reforç al més aviat possible després de la conducta desitjada.
  • Fases en les quals és convenient aplicar el programa de reforç:
    • Una fase inicial de reforç continu, l'aplicació perllongada del qual pugui implicar saciació, dificultar la generalització i provocar la desaparició de la resposta desitjada sense el reforç.
    • Una fase de reforç intermitent.
    • Una tercera fase, d'esvaïment o retirada progressiva dels reforços.

El reforç negatiu. Retirar una situació molesta o desagradable per a la persona usuària quan executi una determinada conducta.

• En aquest cas, la conducta no ve seguida d'una recompensa, sinó de la desaparició d'un estímul desagradable.
• Serà més eficaç si s'ofereix al més aviat possible després de la conducta desitjada.

Autonomia personal i dependència. Capacitat que té una persona per actuar amb llibertat, ja sigui per prendre les seves decisions sobre com viure o per dur a terme les activitats que ho facin possible.

• S'exerceix en un doble sentit:
  • Des de l'àmbit de l'execució de les activitats de la vida diària o actes quotidians (independència de la persona).
  • Des de l'àmbit de la presa de decisions (autodeterminació).

Independència i autodeterminació són dues aspiracions de les persones en situació de dependència que s'han de promoure des de l'atenció psicosocial.

• La independència. Capacitat de la persona per realitzar les activitats de la vida diària per ella mateixa i sense l'ajuda de les altres.
• Les AVD. Engloben tots aquells actes quotidians que la persona duu a terme per viure integrada en el seu mitjà i complir amb el seu rol social.
• Categories de les AVD en funció de la complexitat que requereixen:
  • Bàsiques.
  • Instrumentals.
  • Avançades.

L'autodeterminació. L'autodeterminació es refereix a la capacitat i el dret d'una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos derivats d'aquestes.

• El seu exercici:
  • Es duu a terme mitjançant les habilitats per triar, prendre decisions i responsabilitzar-se d'elles.
  • S'ha de promoure i garantir, d'acord a la facultat de cada individu per al seu acompliment.

No totes les persones tenen la plena capacitat d'exercir-la.

Acompanyament en la realització de les AVD. Actuacions destinades a proporcionar petites ajudes personals per a la realització de determinades tasques o activitats.

• El recolzament en l'acompanyament pot realitzar-se amb una doble finalitat:
  • Com a fase final de l'aprenentatge, en els processos d'automatització i consolidació de les habilitats apreses en rutines i hàbits.
  • Com a activitat permanent de suport de baixa intensitat.

Disseny de programes d'entrenament en HAP. Consisteix en la planificació de les actuacions que es duran a terme per aconseguir uns objectius.

• La planificació és indispensable per:
  • Que el procés estigui ben orientat i tingui consistència.
  • Evitar que les actuacions es realitzin de manera desordenada o arbitrària.

La reestructuració ambiental. Intervencions efectuades sobre l’entorn físic habitual de la persona usuària, per afavorir la seva capacitat funcional.

• Estan destinades a adaptar l’ambient a les necessitats de la persona.
• La intervenció sobre l’entorn es durà a terme en diverses adreces.
• El seu objectiu és procurar crear un ambient estructurat i intuïtiu.

Productes de suport i altres materials. Els productes de suport són aquells dispositius, equips o instruments destinats a pal·liar les limitacions funcionals de les persones amb algun dèficit i afavorir la seva autonomia personal.

• Permet al professional d’atenció directa prestar el suport amb menys esforç i major qualitat.
• Tipus de producte de suport:
  • Eines per facilitar la higiene personal.
  • Utensilis per ajudar a vestir-se.
  • Instruments per assistir en l’eliminació.
  • Productes per afavorir la deambulació.
  • Aparells per realitzar transferències.
  • Articles per preparar aliments i menjar-los.
  • Productes per a la cura de la llar.