Aprenentatge i Conducta: Reflexos, PAF, Condicionament i Cognició

Aprenentatge i Conducta

Antigament, l'estudi de la conducta es dividia en la conducta voluntària i automàtica. Posteriorment, Pavlov va diferenciar les conductes innates i apreses. L’aprenentatge és el canvi relativament permanent en la conducta o potencial conductual com a resultat de la pràctica o l’experiència. La conducta innata és la que està determinada per la maduració i no la pràctica.

Reflexos i Conducta Innata

Reflex: consisteix en una resposta innata, automàtica i involuntària que es produeix com a reacció a estímuls específics, que proporcionen un ajust ràpid de la conducta i faciliten el benestar de l'organisme. La conducta reflexa està determinada per l’herència biològica i està sota el control del Sistema Nerviós Perifèric. La resposta és generalment de tipus motor, manifestant-se en un moviment reflex muscular (arc reflex). Es tracta d’una conducta molt simple, amb menor importància biològica que les PAF.

PAF (Patrons d'Acció Fixos): és una conducta innata, rígida, estereotipada i pròpia d’una espècie que es posa en marxa davant de determinats estímuls. És típica d’una espècie (filogenètica), complexa, clarament pautada (estereotipada), es posa en marxa davant d’estímuls interns i externs, resistent al canvi (no es modifica) i autoregulada (un cop iniciada sempre s’acaba). Està sota el control del Sistema Nerviós Central.

Condicionament Clàssic i Conductisme

Condicionament Clàssic (Pavlov): va diferenciar les conductes innates de les apreses científicament. Es basa en l'estímul-resposta. Exemple: gossos i salivació. Conceptes clau: EI-RI, EN-Rx, EI+EN, En-RC. També va estudiar la generalització (relacionar estímuls) i la discriminació (diferenciar estímuls).

Conductisme: la psicologia només pot tractar el que és observable. Watson va estudiar com aprenem les diferents conductes, convertint la psicologia en la ciència de la conducta.

Condicionament Instrumental

Condicionament Instrumental: comportament voluntari que serveix per assolir determinades conseqüències. Estímul – resposta – reforçament.

• Thorndike: (gat) Llei de l'efecte: un hàbit s’anirà refermant si va seguit d’un reforç. Resposta-reforç.
• Skinner: (ratolí) Hi ha una realimentació entre operant i medi. Va estudiar els programes de reforç:
  • Raó: Fixa (reforç després d’un nombre fix de respostes, taxa de respostes alta, i breu pausa), Variable (nombre variable de respostes, resistència a l’extinció).
  • Interval: Fix (es reforça després d’un temps determinat, taxa baixa després alta just abans), Variable (es reforça la primera resposta després d’un temps variable, taxa no molt alta, però estable).
• Reforç primari i secundari.

Aprenentatge Cognitiu

Cognitiu:

• Köhler (ximpanzé): va demostrar que els organismes més intel·ligents, a més d’actuar d’acord amb la psicologia conductista, tenen la capacitat de comprendre. Capacitat de combinar dues o més experiències d’aprenentatge separades en el temps, produint una resposta nova amb la qual s’aconsegueix el desitjat.
• Tolman (ratolins laberint): l’organisme construeix un mapa cognitiu que conserva en la memòria i així mateix realitza processos de percepció que li permeten assolir la seva meta a través d'una flexible variació de respostes. Aprenentatge latent important en animals en ambient natural.

Aprenentatge Observacional

Observacional: aprenem a partir de l'observació. A. Bandura (ninot babau):

• Adquisició: el subjecte observa un model i reconeix els trets característics de la seva conducta.
• Retenció: les conductes del model s’emmagatzemen a la memòria de l’observador.
• Execució: si el subjecte considera que la conducta és apropiada, l’executa.
• Conseqüències: si al reproduir la conducta té conseqüències positives, es tornarà a produir la conducta.