Aprenentatge: condicionament clàssic, operant i observació

Què és l'aprenentatge?

Què és l’aprenentatge? Distinció entre espècies animals (diferents graus) i humans. Aprenentatges simples/complexos. Aprenentatge: canvi de comportament per adaptar-se al medi. La vida és un aprenentatge continu que varia en forma i intensitat.

Definició i adaptabilitat

Definició: el medi i l’entorn influeixen en l’aprenentatge → diferència d’aprenentatge entre individus. Adaptabilitat: (qualitat important) aprendre comportaments per afrontar circumstàncies. El que aprenem es pot ensenyar i modificar per altres aprenentatges.

Associació i formes d'aprenentatge

Associació: relacionar naturalment els fets succeïts (majoria d’aprenentatges). Com es fan els aprenentatges? Per experiència directa amb els fets o a través dels mitjans audiovisuals. Animals simples aprenen conductes per rebre menjar. Animals complexes aprenen imitant comportaments.

Mecanismes per aprendre un comportament

Conductisme (s. XX) pretén fer de la psicologia una ciència objectiva de la conducta. A continuació es presenten mecanismes i exemples clau.

Condicionament clàssic

Condicionament clàssic (Ivan Pavlov, 1849–1936). Resposta incondicionada (RI) (innata) = salivació. Estímul incondicionat (EI) = aliment. Estímul neutre (EN) = estímul que no provoca resposta fins a ser associat amb l’EI. Resposta condicionada (RC) = salivació del gos davant d’un EN prèviament associat. Estímul condicionat (EC) = estímul prèviament neutre que ara causa salivació. (Condicionat = après; Incondicionat = no après).

Adquisició

Adquisició: el condicionament clàssic té un caràcter adaptatiu → preparació a fets imminents. L’aprenentatge es produeix si l’EN es presenta abans de l’EI.

Extinció i recuperació espontània

Extinció: disminució de la RC en absència de l’EI després de l’EC. Recuperació espontània: aparició de la RC davant de l’EC després d’un lapse de temps sense la presència de l’EI.

Generalització i discriminació

Generalització: respondre a estímuls semblants a l’EC. Pot ser adaptativa. La generalització explica, en certa mesura, els prejudicis socials. Discriminació: resposta davant d’estímuls determinats (no respondre a estímuls que s’assemblen). La discriminació afavoreix l’adaptació (reconèixer diferències entre estímuls). Discriminació ≠ generalització.

Utilitat del condicionament clàssic

Utilitat del condicionament clàssic: les conductes d’organismes humans i no humans es poden condicionar. El condicionament clàssic s’utilitza en el tractament de trastorns psicològics (fòbies, addicció a l’alcohol) i en l’ensinistrament d’animals.

Aprenentatge per observació

Aprenentatge per observació: imitar i observar la conducta dels altres. Albert Bandura. L’aprenentatge per observació és més eficaç com més importància social té la persona que s’imita.

Condicionament operant

Condicionament operant: la conducta serà repetida si és recompensada i té menys probabilitats si és castigada. És conducta voluntària, que opera sobre l’ambient per tenir conseqüències (ser reforçada o castigada). L’estímul que controla la conducta es presenta després d’aquesta.

B. F. Skinner i la llei de l'efecte

B. F. Skinner es basà en la llei de l’efecte (Thorndike): «conducta recompensada es repetirà». Gàbia de Skinner: caixa amb barra; quan la presa prem la barra obté recompensa. Lleis de la conducta → enginyeria de la conducta. Modelament: reforçar conductes properes a l’objectiu final desitjat. Les persones modelen les conductes dels altres, sovint involuntàriament.

El reforç

El reforç: Reforçador = conseqüència de la conducta que augmenta la probabilitat de repetició. No són les característiques del estímul sinó les conseqüències les que el defineixen. Característiques ≠ efectes.

• Reforçadors positius i negatius: augmenten la conducta. Positiu = presentar un estímul agradable; negatiu = eliminar un estímul desagradable.
• Reforçadors primaris i secundaris: primaris → innats, no requereixen aprenentatge (satisfer la gana amb el menjar). Secundaris → apresos i associats a l’efecte dels primaris.
• Immediatesa dels reforçadors: actuen més eficaçment si són immediats.

Programes de reforç

Programes de reforç: el reforç constant és molt eficaç però poc freqüent en la vida real. No es reforcen totes les respostes (això és més eficaç per mantenir conductes).

• Reforçament continu: totes les conductes reforçades (més eficaç per aprendre la conducta).
• Programes de raó fixa: reforçament després d’un nombre determinat de respostes.
• Programes de raó variable: reforçament després d’un nombre variable de respostes (imprevisible).
• Programes d’interval fix: reforçar la primera resposta després d’un interval de temps determinat.
• Programes d’interval variable: reforçar la primera resposta després d’un interval de temps variable.

El càstig

El càstig: conseqüència d’una conducta que la disminueix (≠ reforçador). Reprimeix la conducta no desitjada, però no ensenya la conducta desitjada. Per major eficàcia s’utilitza el càstig conjuntament amb altres tècniques. És definit pels efectes i no per les característiques (si un fet no disminueix la conducta no és càstig). No ensenyar bona conducta, pot desencadenar agressivitat, por i generar ansietat.

Utilitat del condicionament operant

Utilitat del condicionament operant: inclou processos mentals; les condicions biològiques juguen un gran paper. El reforçament excessiu pot tenir efectes contraproduents. Skinner defensà que la conducta humana està controlada per influències externes; és més eficaç reforçar. Ensenyament programat: dividir l’aprenentatge en petits fragments separats i reforçar-los.

Nota final: totes les tècniques i principis es basen en la definició de resultats pel seu efecte sobre la conducta i no només per les característiques dels estímuls.