Què és l'aprenentatge i el condicionament clàssic?

1. Què és aprendre?

Definició: L’aprenentatge és el procés que permet als éssers humans i als animals adaptar-se a l’ambient per poder sobreviure a través d’un canvi en la seva conducta; és, per tant, un mecanisme de supervivència. En els éssers humans, aquest és un procés molt més important i complex, ja que respon també a factors socials i de preferències personals o racionals.

Característiques de l'aprenentatge

• Implica un canvi de comportament donat per l’adquisició de coneixements mitjançant l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica.
• És un procés continu que varia la seva intensitat i formes al llarg de la vida, segons les exigències de l’entorn, però que gairebé mai s’interromp.
• Aquests canvis de comportament poden ser mesurats.
• Associem l’aprenentatge a l’adquisició d’una conducta nova (tocar el piano, ballar, parlar un altre idioma, etc.), però també pot significar la disminució o pèrdua d’una conducta (no fer soroll quan anem a un museu).
• Els canvis en la conducta produïts per l’aprenentatge no són sempre permanents.

Concepte associat: L'adaptabilitat

Adaptabilitat: capacitat per aprendre noves formes de comportament que ens permeten afrontar les circumstàncies sempre canviants. El que s’aprèn també es pot ensenyar i es pot modificar.

2. Patrons innats de conducta

No tots els comportaments s’aprenen. Els animals i els éssers humans tenim conductes programades genèticament.

A. Els reflexos

És una resposta innata (automàtica) o involuntària (RI), que es produeix com a reacció a un estímul específic i incondicionat (EI). És a dir, donat un estímul, no cal un aprenentatge (condicionament) per donar una resposta.

Exemple:

• EI (Estímul incondicionat) → RI (Resposta incondicionada)
• Tros de pastís a la boca → Salivació
• Raig de llum → Contracció de la pupil·la
• Cop al genoll → Flexió de la cama

B. Pautes fixes d'acció

Són comportaments complexos i innats que tenen les següents característiques:

• Són específics de cada espècie.
• Generalment no són apresos.
• Es desencadenen per un estímul específic.

Exemple: L’empremta en els ànecs, la construcció de nius dels ocells o el comportament de les abelles quan descobreixen pol·len. Els psicòlegs pensen que els humans no tenen pautes fixes d’acció, sinó que neixen amb certs reflexos i una gran capacitat d’aprenentatge.

C. L'habituació i la sensibilització

Són resultat de l’adaptació a l’entorn, però no són conductes adquirides.

• L’habituació: és el fenomen pel qual ens acostumem a un estímul de forma repetitiva i això produeix una disminució de la resposta (exemple: davant un soroll ens sobresaltem menys quan es va repetint).
• La sensibilització: és el procés contrari, és l’augment de la resposta davant d’un estímul (exemple: resposta de les persones cegues davant d’estímuls sonors).

3. El condicionament clàssic

El condicionament clàssic implica un aprenentatge en la relació entre els estímuls i la conducta de l’individu. Gran part de la conducta humana respon a aquesta llei.

3.1 Característiques

• És un aprenentatge associatiu.
• Es produeix un aprenentatge involuntari en la relació entre els estímuls i la seva resposta.
• Es produeix tant en animals com en éssers humans.

3.2 Elements del condicionament clàssic

• EI (Estímul incondicionat): Provoca una resposta reflexa, sense condicionament (RI).
• EN (Estímul neutre): No provoca cap resposta abans de l’aprenentatge.
• EC (Estímul condicionat): Estímul inicialment neutre després del condicionament.
• RI (Resposta incondicionada): Resposta reflexa, sense aprenentatge, provocada per un EI.
• RC (Resposta condicionada): Resposta apresa provocada per un EC.

L'experiment de Pavlov

Pavlov va idear experiments amb gossos que són la base del condicionament clàssic. Va observar que, en posar el menjar al gos, aquest salivava. En fer sonar una campana cada cop que li donava menjar, el gos va associar el so amb l'aliment i va començar a salivar només amb el so.

3.3 Seqüència del condicionament clàssic

Esquema de l'experiment:

1. Abans del condicionament: EI (Menjar) → RI (Salivació); EN (So campana) → No hi ha resposta.
2. Condicionament: EI (Menjar) + EN (So campana) → RI (Salivació).
3. Conducta apresa: EC (So campana) → RC (Salivació).
4. Extinció: EC (So campana) → No hi ha resposta.

3.4 Factors que influeixen

1. La novetat: Nous estímuls provoquen reaccions més intenses.
2. La intensitat: Com més intens sigui un estímul, més ràpida és l'associació.
3. La rellevància: S’aprèn millor l’associació si té relació amb aspectes com l’aliment, la malaltia o el dolor.

3.5 Fenòmens relacionats

• L’adquisició: L’EN ha de precedir l’EI per convertir-se en EC.
• Extinció i recuperació espontània: L’extinció es produeix si l’EC apareix repetidament sense l’EI. Si després d'un temps es torna a presentar l'EC, pot aparèixer una certa RC (recuperació espontània).
• Discriminació: Distinció entre estímuls; la resposta es produeix davant un estímul concret i no un altre.
• Generalització: L’animal o la persona confon els estímuls i respon de la mateixa manera davant estímuls similars.