Aprendre a Escriure a Primària: Etapes i Importància

BLOC 3: Escriure i Aprendre a Escriure a Primària (CM i CS)

Etapes d’escriptura:

• Presil·làbica no diferenciada → Comença a parvulari

• Presil·làbica diferenciada

• Sil·làbica

• Sil·làbica alfabètica

• Alfabètica → so = grafia (deia Ferreiro). Comença a cicle inicial

• Ortogràfica →

L’aprenentatge del codi escrit no és innat, no és intuïtiu. És un aprenentatge.

Quan surten de P5, ens trobem a una etapa sil·làbica alfabètica i quan passen a cicle inicial estan a l’alfabètica.

Escriure, per a què?

“L’escriptura és important a l’escola perquè és important fora de l’escola, i no a l’inrevés”.

Vivim en una societat alfabetitzada i tot passa per la llengua escrita. Hem d’ensenyar a escriure perquè permet:

• Desenvolupar el potencial personal

• Participar en la societat

• Desenvolupar coneixement

Per tant, escrivim perquè com a persones volem assolir objectius. Aprendre a escriure en cap cas és un luxe, sinó que és un dret. Quan acaben sisè de primària, els nens han de tenir un nivell prou sòlid per tenir èxit durant l’educació secundària. No dominar la llengua escrita pot portar al fracàs escolar perquè les activitats li seran més difícils d’assolir, no complirà els requisits mínims i s’anirà quedant enrere.

Què implica aprendre a escriure en una societat alfabetitzada?

Quins usos de la llengua escrita necessita desenvolupar i aplicar un ciutadà?

Funcions bàsiques de l’escriptura:

Com a ciutadans, hem d’aprendre els usos de l’escriptura. No s’aprèn a escriure, s’aprenen maneres d’escriure.

Escric per...

• Recordar i arxivar

• Regular la conducta (lleis, normes…)

• Comunicar a distància (espai i temps)

• Reflexionar i aprendre

• Crear i gaudir

Ana Teberosky i Emilia Ferreiro són referents en l’àmbit de l’escriptura.

Aprendre a escriure és aprendre a usar la llengua escrita en una gran diversitat de situacions. Aprendre a escriure no és aprendre morfologia ni gramàtica.

Ensenyar a escriure serà, doncs, ajudar els nens i nenes a participar en una societat alfabetitzada, és a dir, en una societat en què la llengua escrita és present en gairebé totes les activitats que s’hi duen a terme. Aprendre a participar en entorns en què s’usa la llengua escrita.

L’aprenentatge de l’escriptura és un aprenentatge en espiral. La idea és que aprendre a escriure no s’aprèn sumant coneixements sinó que s’aprèn començant des dels gargots del què vull dir (invitació, carta, instància…), i ho vaig ampliant. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura no es desenvolupa de manera additiva, sinó per reorganització de coneixements de diferent contingut, tipus i nivell. Parlem de reorganització i no de sumar coneixements perquè tot allò que aprens et va canviant el que ja sabies i es va recol·locant.