L'Aportació Energètica de l'Organisme: Vies i Nutrients Clau

L'Aportació Energètica de l'Organisme

Objectiu: Moviment i funcionament del cos.

La contracció muscular requereix energia.

El moviment (contracció muscular) és la causa principal de les necessitats energètiques del cos humà.

La contracció muscular és el resultat del moviment dels components interns del múscul (miofibril·les musculars), formades per actina i miosina (proteïnes), que es contrauen o relaxen quan reben l’ordre nerviosa corresponent i l’energia necessària.

Per obtenir l’energia s’utilitzen nutrients o principis immediats (prové de la digestió).

Nutrients

Energètics:

• Glúcids o hidrats de carboni: Es transformen en glucosa i glucogen (hepàtic i muscular).
• Lípids (greixos): Es transformen en àcids grassos.
• Proteïnes: Es transformen en aminoàcids.

No energètics:

• Minerals
• Vitamines
• Aigua

L'ATP: Trifosfat d'Adenosina

És la principal via d’obtenció d’energia.

És resintetitzable.

Els nutrients que arriben a la cèl·lula muscular reaccionen químicament per formar l’ATP.

S’allibera energia quan l’ATP trenca un dels seus enllaços (i es converteix en ADP).

Quan s’allibera l’energia:

• L’ADP es resintetitza en ATP.
• La molècula de fòsfor+energia (PC; fosfocreatina) s’emmagatzema.
• Es resintetitza en ATP+C o ADP-CP.

Vies d'Obtenció d'Energia

Via Aeròbica (O₂) - Via Oxidativa

Intensitats moderades (fins 70%).

Freqüència cardíaca: 170 ppm.

Es tarden 3’ a començar a produir ATP (exercicis de mitja i llarga durada).

Consisteix en l’oxidació (amb l’oxigen) de glucosa i àcids grassos per sintetitzar ATP.

Mentre el múscul gasta energia, la reposa contínuament i es va reposant.

També s’anomena de síntesi mitocondrial, perquè es produeix a l’interior del mitocondri pel cicle de Krebs.

Via Anaeròbica

Intensitats molt altes (submàximes i màximes).

Freqüència cardíaca màxima (220-edat).

El múscul obté energia de substàncies que no necessiten l’oxigen per alliberar-ne.

Les substàncies es troben emmagatzemades al múscul (duren fins a 3’).

Durant aquest temps, el múscul crea oxigen que no reposa: Deute d’oxigen (un atleta en una cursa de velocitat no li arriba l’oxigen fins passada la meta).

Sistema anaeròbic alàctic o ATP-CP

Intensitat màxima (95-100%).

Total 30’’:

• 6’’ ATP reserva
• 20-25’’ ATP+C

En un primer moment s’obté l’energia de les molècules d’ATP que queden al múscul.

Immediatament després es posa en marxa el procés per crear fosfocreatina i fins que s’esgoti.

Sistema anaeròbic làctic o glucòlisi anaeròbica

Intensitat submàxima (85-95%).

Durada dels 20’’ a 2-3’.

Quan no queden reserves de fosfocreatina ni d’ATP, s’utilitza el glucogen muscular que es degrada en (glucòlisi) per sintetitzar ATP.

Aquest procés produeix àcid làctic, que amb la seva acumulació al múscul genera fatiga muscular.

Resistència

Capacitat física que aporta l’obtenció d’energia.

Es mesura amb:

• Ritme cardíac
• Freqüència respiratòria
  • En repòs: 60-85 ppm
  • Màxima: 220-edat
• Obtenció d’oxigen
• Via anaeròbica: Resistència anaeròbica
• Via aeròbica: Resistència aeròbica