Apol·lo i Dafne (Bernini) — anàlisi, estil i iconografia

A) Context cronològic

L'obra Apol·lo i Dafne té com a autor Gian Lorenzo Bernini i va ser creada entre 1622 i 1625 (s. XVII).

B) Estil

L'obra Apol·lo i Dafne pertany a l'estil del Barroc italià. Barroc: clàssic.

C) Característiques formals, estructurals, tècniques i materials

Formals:

• Tipologia: grup.
• Cromatisme: monocroma.
• Escultura: exempta.
• Composició: oberta o centrífuga, tectònica.
• Línies: corbes i diagonals. Hi ha un cànon esvelt (membres allargats).
• Visió o perspectiva: multifacial, perquè les línies van cap a fora.
• Volum: massís, però els valors visuals (llum i ombra) l'anul·len. Les robes donen volum.
• Llum: clarobscur. Valor plàstic (elimina el volum), simbòlic i expressiu (a les cares).
• Color: policroma, elements pastissos, efectes tonals de la llum.
• Forma d'expressió: realisme, naturalisme, efectista. Es plasma un moment fugaç.
• Anatomia ben tractada — idealisme. Gestos emfàtics per expressar emocions i passions, mitjançant expressions tenses i exagerades.
• Textura de les superfícies: efectes de qualitats textuals i expressivitat, amb modelatge.
• Tractament dels plecs: ondulats.
• Hi ha ritme: diagonals, formes obertes, serpentinades. Dinamisme en l'actitud i la roba.

Estructurals i tècniques:

• Tècnica: la talla.
• Materials: marbre, fusta, bronze, estuc.
• Color: el del marbre o el bronze.
• No mostra cap figura geomètrica.
• Dramatisme, espiritualitat, delicadesa, virtuosisme, moviment. Presenta un instant.
• Apol·lo: cànon de bellesa masculina. Cànon: esvelt (membres allargats).
• Tractament de la nuesa (proporció de les formes).

D) Iconografia, significat i funció

Model literari: explicació del tema. Ovidi: Les Metamorfosis. Eros dispara dues sagetes:

1. La de l'amor, contra Apol·lo.
2. La de plom — rebuig — contra la nimfa Dafne (consagrada a Artemisa, no volia casar-se).

Dafne és ajudada pel seu pare, el riu Peneu (Peneo). Rebutjat, Apol·lo teixeix una corona amb les fulles de l'arbre que es converteix en Dafne (Dafne = llorer) i la porta per coronar els poetes triomfants al concurs Pític i els militars victoriosos.

Hi ha ritme: amb les diagonals, formes obertes, serpentinades. Dinamisme en l'actitud i la roba. Tècnica: la talla. Material: marbre, fusta, bronze, estuc. Color: el del marbre o el bronze. No mostra cap figura geomètrica. Dramatisme. Espiritualitat. Delicadesa. Virtuosisme. Moviment. Presenta un instant. Apol·lo: cànon de bellesa masculina. Cànon: esvelt (membres allargats). Tractament de la nuesa (proporció de les formes).

D) Explica el tema representat. Iconografia. Significat i funció

Model literari: explicació del tema. Ovidi: Les Metamorfosis. Eros dispara dues sagetes:

1. La de l'amor, contra Apol·lo.
2. La de plom — rebuig — contra la nimfa Dafne (consagrada a Artemisa, no volia casar-se).

Dafne és ajudada pel seu pare, el riu Peneu (Peneo). Rebutjat, Apol·lo teixeix una corona amb les fulles de l'arbre que es converteix en Dafne (Dafne = llorer) i la porta per coronar els poetes triomfants al concurs Pític i els militars victoriosos.