L'aparició de l'Islam i el sistema feudal a l'Edat Mitjana

L'aparició de l'Islam

Al segle VII, el naixement d'una nova religió, l'Islam, va fer que les dues cultures, la cristiana i la musulmana, entressin en contacte.

El bressol de l'Islam: Aràbia

Aràbia, una península a l'Orient Mitjà, va ser el bressol d'una nova religió. Els habitants vivien als oasis i els politeistes tenien la Meca com a centre, on es conserva la Pedra Negra.

La vida del profeta Mahoma

Mahoma va nàixer a la Meca cap a l'any 570 i va quedar orfe ben aviat. Educat pel seu oncle, va treballar conduint caravanes. L'any 622, Mahoma va abandonar la Meca i es va refugiar a Medina; aquest fet es coneix com l'Hègira (fugida) i marca l'inici de l'era musulmana.

Mahoma va marxar perquè deia que un àngel li havia comunicat que ell havia de ser el nou profeta d'Al·là. Ho va anunciar al poble, però ningú el va creure i el van perseguir. Quan va morir l'any 632, ja dominava tota Aràbia i la majoria d'àrabs eren musulmans.

Pilars i organització de l'Islam

L'Islam significa "submissió" i engloba tots els qui creuen en la doctrina predicada pel profeta Mahoma. El seu llibre sagrat és l'Alcorà, que conté les veritats que Al·là va revelar a Mahoma. Déu va enviar Mahoma per recordar als homes la llei que han de complir.

• Imams: Directors d'oracions.
• Ulemes: Doctors o intèrprets dels textos sagrats.
• Mesquites: Lloc de culte, d'ensenyament i de reunió dels creients.

Branques de l'Islam

• El Sunnisme: Grup majoritari (90%). Defensa que la direcció de l'Islam ha d'estar en mans dels califes, sense tenir en compte els llaços de sang amb Mahoma.
• El Xiisme: Representa el 10%. Creu que la successió de Mahoma correspon als descendents d'Alí, cosí i gendre del profeta.

L'expansió de l'Islam

Després de la mort de Mahoma, els musulmans van formar part d'un gran imperi a través de tres etapes principals:

1. Califat Ortodox (632-661): Els successors de Mahoma van ser triats entre els seus amics i familiars. Residien a Medina, van adoptar el títol de califes i van concentrar el poder polític i religiós.
2. Califat Omeia (661-750): La família dels Omeia va implantar la successió hereditària i va traslladar la capital a Damasc.
3. Califat Abbàssida (750-1055): S'inicià amb el destronament dels Omeia per la dinastia abbàssida. La capital es va traslladar a Bagdad.

El feudalisme a l'Europa occidental

A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, es va implantar a l'Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.

Orígens del sistema feudal

El sistema feudal té l'origen en el desmembrament de l'Imperi de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de normands, musulmans i hongaresos. Els monarques, incapaços de defensar el territori, lliuraven les terres a senyors feudals (nobles o eclesiàstics) perquè les governessin en nom seu.

A canvi, aquests s'havien de convertir en els seus vassalls, jurar-los fidelitat i ajudar-los en les empreses militars. La població, formada majoritàriament per pagesos, vivia atemorida per la guerra i les invasions. La seva màxima preocupació era sobreviure i molts es van convertir en serfs dels senyors feudals.

L'Església i l'art romànic

A l'Europa feudal es va desenvolupar l'estil romànic. El pes enorme de la religió cristiana va originar manifestacions artístiques essencialment religioses: esglésies, monestirs, imatges i pintures.

Organització de l'Església:

• Papa: Cap suprem de l'Església.
• Clero secular: Bisbes i sacerdots.
• Clero regular: Abats i monjos.

Un monestir era un conjunt d'edificis i dependències on el centre era l'església. L'oració era l'activitat principal i l'ordre religiós més important era el dels benedictins.

Societat i economia feudal

Els pagesos podien ser lliures o serfs. La societat s'organitzava en estaments:

• La noblesa: Dedicada a la defensa militar i a la guerra.
• El clero: Capellans i monjos, dedicats a l'oració.

El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. El senyor es reservava les millors terres per a ell, la reserva senyorial, que era treballada pels seus serfs.