Aparells reproductors i gametogènesi: estructura, fecundació i fases
Característiques generals dels aparells reproductors
La reproducció sexual necessita un aparell reproductor. Cada espècie té una morfologia determinada.
Els animals que tenen dos aparells reproductors en el mateix individu (hermafrodites) s'anomenen monoics.
Si els aparells reproductors masculí i femení es troben en individus diferents (mascles i femelles), són organismes dioics.
Els òrgans que produeixen els gàmetes s'anomenen gònades. En animals superiors també produeixen hormones sexuals.
Les gònades femenines s'anomenen ovaris i les masculines testicles, i produeixen òvuls i espermatozoides respectivament.
Els hermafrodites poden tenir els dos tipus de gònades o bé una que produeix els dos gàmetes, anomenada ovotestis.
Els conductes que comuniquen les gònades amb l'exterior s'anomenen gonoductes: oviductes els femenins i espermiductes els masculins.
En animals superiors, l'espermiducte continua en un òrgan copulador anomenat penis.
Estructura dels gàmetes
L'òvul
•Nucli. És haploide (n). Hi trobem un o diversos nucleols.
•Citoplasma. És la zona que acumula substàncies de reserva, el vitel.
•Envolupa primària. Formada per la membrana plasmàtica.
•Envolupa secundària. Formada per dues capes: la zona pel·lúcida, més interna i de tipus proteic, i la corona radiada, formada per cèl·lules foliculars.
L'espermatozoide
•Cap. Conté el nucli haploide (n). A la part anterior hi ha l'acrosoma, una estructura que conté enzims digestius per destruir les envolupes de l'òvul.
•Coll. Té gran nombre de mitocondris que aporten l'energia necessària per al moviment de la cua.
•Cua. Es mou com un fuet per desplaçar tota la cèl·lula.
Gametogènesi
La gametogènesi consisteix en la formació de gàmetes (n) a partir de cèl·lules germinals (2n).
Ovogènesi
És la formació de l'òvul a partir de cèl·lules germinals. Succeeix en diferents fases de la vida de la femella:
1. Proliferació. Augmenta el nombre de cèl·lules germinals (2n) multiplicant-se per mitosi i convertint-se en ovogònies (2n). Això succeeix abans de néixer les femelles, i quan neixen posseeixen un nombre determinat d'ovogònies per a tota la vida.
2. Creixement. Les ovogònies (2n) augmenten de mida acumulant vitel per convertir-se en ovòcits primaris (2n). Aquests sofreixen una meiosi, però no passen de la meiosi I fins a la pubertat, quedant format un ovòcit secundari (n) i un 1r cos polar (n).
3. Maduració. A la pubertat es completa la meiosi (meiosi II) i de l'ovòcit secundari es formen periòdicament (cicle menstrual) un òvul (n) i un 2n cos polar, i de l'1r cos polar se'n formen dos 2ns cossos polars (n). En total, 1 òvul i 3 cossos polars. Aquests cossos polars degeneren (es destrueixen) i són expulsats.
Fecundació
La unió del gàmeta masculí i el femení s'anomena fecundació.
Tipus de fecundació
Externa: els mascles i les femelles alliberen els seus gàmetes al medi extern, que serà un medi aquàtic. La fecundació es produeix fora de la mare.
Interna: els espermatozoides es dipositen en els conductes genitals de la femella. Els òvuls són expulsats pels ovaris. Necessita còpula: unió sexual del mascle i la femella amb fecundació interna. La fecundació es produeix a l'interior del cos de la femella. En hermafrodites la fecundació pot ser:
•Autofecundació: gàmetes masculins i femenins del mateix individu.
•Fecundació creuada: entre espermatozoides d'un individu i òvul d'un altre, encara que ambdós portin els dos sexes.
Fases de la fecundació en mamífers
1. Fixació. Els espermatozoides que arriben a la corona radiada hi queden fixats.
2. Reacció acrosomal. Els enzims de l'acrosoma permeten travessar la corona radiada.
3. Penetració a la zona pel·lúcida fins arribar a la membrana plasmàtica.
4. Fusió de membranes. S'uneixen les membranes plasmàtiques de l'òvul i d'un únic espermatozoide.
5. Entrada. En aquest moment, els grànuls corticals alliberen els seus enzims que impedeixen que cap altre espermatozoide quedi unit a la zona pel·lúcida, i per tant no poden fecundar.
6. Descondensació de l'ADN de l'espermatozoide que es troba en el pronucli (nom dels nuclis dels gàmetes abans de la fecundació) i activació de l'òvul.
7. Cariogàmia. Unió dels dos pronuclis que queden envoltats per una membrana constituint un cigot diploide (2n).