Aparells de mesura d'una estació meteorològica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,83 KB
G. ELS APARELLS DE MESURA D'UNA ESTACIÓ METEOROLÒGICA
G.1. ESTACIÓ METEOROLÒGICA
Apunts de Medi Natural (C1 de CAFEMN) fets per en Josep Terensi.
37
Una estació meteorològica consta d'un conjunt d'instal·lacions i d'aparells meteorològics per
mesurar in situ i a nivell de terra diverses variables meteorològiques. Les dades
meteorològiques es poden adquirir manualment o automàticament (mitjançant un
processador). Una part dels instruments han d'estar protegits de la incidència de la radiació
solar i per això s'instal·len dins de la gàbia meteorològica. D'altres són exteriors (com
l'anemòmetre, penell, mesuradors de precipitació, insolació i radiació solar, entre d'altres) i,
finalment, n'hi ha que s'acostumen a instal·lar en dependències annexes a la gàbia
meteorològica (baròmetre).
G.2. EL BARÒMETRE
Apunts de Medi Natural (C1 de CAFEMN) fets per en Josep Terensi.
38
Els baròmetres mesuren la pressió de l'aire. El que fan realment és mesurar el pes d'una
columna d'aire que s’estén des del baròmetre fins al cim de l'atmosfera. S'utilitzen tres tipus
de baròmetres: el de mercuri, l´aneroide i el barògraf. El baròmetre de mercuri té un disseny
tan senzill que s'ha utilitzat des de que va ser inventat per Torricelli l´any 1642. Avui és encara
el baròmetre més utilitzat. Els canvis en l'altura de la columna de mercuri es mesuren en
mil·límetres de mercuri, hectopascals o en mil·libars. Els baròmetres aneroides no són tan
precisos com els de mercuri, però són molt més petits i barats.
G.3. EL TERMÒMETRE
Apunts de Medi Natural (C1 de CAFEMN) fets per en Josep Terensi.
39
El termòmetre és el sensor tèrmic que mesura la temperatura. Necessitem un termòmetre de
màxima i mínima o, si volem filar més prim, un que mesuri la temperatura màxima i un altre
per la mínima. El funcionament és de tots conegut però cal recordar que és imprescindible
baixar els indexos (indexar: ordenar dades amb un criteri per facilitar-ne la comprensió)
després de prendre nota de les dades. Les mesures de temperatura màxima i mínima es fan
una vegada cada dia. Els sensors de temperatura s´han de situar a l´interior de la gàbia
meteorològica.
G.4. L’HIGRÒMETRE I EL PSICRÒMETRE:
La quantitat de vapor d´aigua que conté l´aire pot variar a nivell temporal i espaial. La humitat
es mesura emprant els psicròmetres i els higròmetres. El psicròmetre mesura la diferència
entre la temperatura de l´aire (proporcionada pel termòmetre sec) i la que indica un
termòmetre humit (que té humitejat el seu dipòsit). Una escala de conversió permet convertir
la diferència de temperatures a humitat relativa. El higròmetre consta de dos termòmetres: un
sec i un altre amb el dipòsit de mercuri recobert d'una roba que parteix d'un petit dipòsit amb
aigua i que té la funció de mullar contínuament el termòmetre. El higròmetre té l'avantatge de
que dóna directament les dades i de que és força més econòmic però no és gaire precís.
*Per calcular la humitat cal saber la diferència entre el termòmetre sec i l'humit (columna de
l'esquerra), i la temperatura de l'aire (= termòmetre sec). Exemple: Si la temperatura és de
18º, i el termòmetre humit marca 14º, la diferència serà de 4º i la humitat relativa serà del
65%. Veure a:
G.5. EL PLUVIÒMETRE
El pluviòmetre serveix per a mesurar la quantitat de pluja caiguda en un interval determinat de
temps. Per a determinar la quantitat de pluja es fa servir una proveta graduada on es fan les
lectures directament en mm o litres per metre quadrat. Consta d'un vas cilíndric, que recull
l'aigua que li aporta un embut prou fons, per que les gotes no surtin rebotades. D'aquesta
manera, tota l'aigua recollida es conserva en el vas interior, protegida de l'evaporació per
l'estretor de la boca de l'embut. Acostuma a anar pintat de blanc per minimitzar l'absorció de
radiació i reduir l'evaporació.
Utilitza com a unitat de mesura el mil·límetre (mm), que equival a un litre d'aigua recollida per
cada metre quadrat.
G.6. L’ANEMÒMETRE
Mesura la velocitat del vent. L'anemòmetre més usual és el de cassoletes. Consisteix en una
creu de tres o quatre braços amb una cassoleta semiesfèrica buida al final de cada un i que pot
girar al voltant d'un eix. Entre els inconvenients d'aquest aparell cal citar la dificultat per
mesurar vents intensos (o molt febles) i el seu temps de resposta, que no li permet apreciar
variacions ràpides de la velocitat. És força coneguda una taula (Beaufort) que, d'una forma
aproximada, ens indicar la velocitat del vent a partir dels seus efectes ( si es mouen les fulles
d'un arbre, si són les branques, etc.).
G.7. EL PENELL
Ens indicarà la direcció del vent. Tots coneixem altres mitjans que poden substituir aquest
aparell, des de mullar el dit i aixecar-lo per saber d'on bufar el vent fins llençar una mica de
terra a l'aire. Hem de tenir en tots els casos molt clara la situació dels punts cardinals. El nom
d'un vent fa referència a la direcció d'on procedeix: del nord, del sud-est, etc., encara que a
cada lloc els vents més típics reben noms populars, com a Catalunya la tramuntana, el llevant,