L'Aparell Locomotor: Sistema Esquelètic, Articular i Muscular

L'aparell locomotor: sistema esquelètic, sistema articular i sistema muscular.

El sistema ossi o esquelètic és l'estructura del cos humà, i està conformat per teixit ossi i teixit cartilaginós.

Conté 206 òrgans (ossos) i teixits associats (cartílags i lligaments).

Funcions:

• Dona rigidesa, suport i protecció d'estructures vitals.
• Permet el moviment (gràcies a les articulacions entre ossos).
• Emmagatzema minerals (Ca, P).
• Forma cèl·lules sanguínies (medul·la roja d'alguns ossos).

Estructura: Cèl·lules + Matriu extracel·lular (fibres en dissolució aquosa).

Funcions: Unió, suport i reforç d'altres teixits. Protecció i aïllament. Nutrició. Reserva d'energia. Regeneració. Defensa.

Teixit ossi / ossos:

• Matriu sòlida i calcificada (sals de calci).
• Molt poques cèl·lules.
• Moltes fibres de col·lagen (ossos blancs).
• Fibres de col·lagen: blanques, dures i fortes (os, cartílag, tendons, lligaments).

Tipus de teixit:

• Teixit ossi compacte: Capa externa i dura de l'os (80% de massa òssia). Conté nombroses unitats estructurals: Osteones o sistemes de Havers, que són circulars, amb forma de tub. Presenten:
  • Moltes capes de matriu calcificada (lamel·les concèntriques) amb un canal central per on passa un vas sanguini.
  • Espais entremig de la matriu que contenen osteòcits.
  • Uns petits canals connecten els osteòcits i permeten l'arribada de nutrients des del vas sanguini.

Teixit esponjós o trabecular:

• Es troba als extrems (epífisi) dels ossos llargs i a l'interior d'altres ossos (ex. ossos curts com les vèrtebres).
• Porós, amb nombrosos espais que poden estar plens de medul·la roja.
• No presenta osteones però sí trabècules (xarxa de fragments d'os esponjós) que contenen cèl·lules (osteòcits) i vasos sanguinis.

Procés os-cartílag:

• Durant tot el procés de creixement iniciat en el fetus, el sistema esquelètic transforma el model cartilaginós en os.
• Per aquest procés, es necessiten les cèl·lules formadores d'os o osteoblasts i les destructores d'os o osteoclasts. Els osteoblasts van depositant sals de calci a la matriu, de forma continuada.
• Quan un osteoblast queda atrapat en la matriu òssia dura, deixa de formar os i s'anomena osteòcit.
• Els osteòcits formaran os en cas de lesió o quan els osteoclasts dissolguin l'os del voltant.

Esquelet axial (80 ossos):

• Crani: 8 ossos.
• Cara: 14 ossos.
• 1 os hioides.
• 3 parells (6) ossos de l'oïda.
• Columna vertebral: 26 ossos.
• Tòrax: (25 ossos) 1 esternó, 24 costelles.

Esquelet apendicular (126 ossos):

• Cintura escapular:
  • Clavícula: 2 ossos.
  • Escàpula (omòplat): 2 ossos.
• Braç:
  • Húmer: 2 ossos.
• Avantbraç:
  • Radis: 2 ossos.
  • Cúbits: 2 ossos.
• Mano:
  • Carp: 16 ossos.
  • Metacarp: 10 ossos.
  • Falanges: 28 ossos.
• Cintura pelviana:
  • Os coxal: 2 ossos.
• Cuixa:
  • Fémur: 2 ossos.
• Cama:
  • Rótula: 2 ossos.
  • Peroné: 2 ossos.
  • Tíbia: 2 ossos.
• Peu:
  • Tarso: 14 ossos.
  • Metatarso: 10 ossos.
  • Falanges: 28 ossos.

Parts de l'os: medul·la roja i groga:

• Diàfisis.
• Cavitat medul·lar.
• Epífisi.
• Cartílag articular.
• Periosti.

Articulacions: les articulacions són les unions de 2 o més parts rígides de l'esquelet entre si:

• Os-Os.
• Os-Cartílag.
• Os-Dent.

Es classifiquen segons el material que les uneix:

• Articulacions sinovials (diartrosis): són articulacions mòbils (articulació del genoll). El grup més nombrós. Articulacions esferoidals o enartrosis: una articulació pot fer la circumducció.
• Articulacions biaxials en 2 eixos (4 moviments).
• Articulacions uniaxials en 1 eix (2 moviments).

-Articulacions cartilaginoses o anfiartrosis: cossos vertebrals, articulacions costals i cartílags costals. Semimovils.

-Primàries (de cartílag hialí o sincondrosis):

• Al néixer són cartílags i amb el temps s'ossifiquen.
• Exemple: apèndix xifoides i articulacions costals.

-Secundàries (de cartílag fibros o sinfisis):

• Articulació del pubis.
• Articulació dels discos de cossos vertebrals.

-Articulacions fibroses o sinartrosis: sutures cranials. No mòbils.

-Sutures: articulacions entre ossos de la bóveda cranial.

-Sindesmosis: membrana interòssia entre el cúbit i el radi, membrana tibio-perone.

-Gonfosis: entre dents i maxilars. Alveol dental.

Grups d'articulacions segons l'eix en què es mou l'articulació:

• Eix laterolateral: flexió-extensió.
• Eix anteroposterior: abducció/adducció.
• Eix longitudinal: rotació externa/rotació interna.
• 3 eixos: circumducció (els sis moviments).

Sistema Muscular: Els músculs esquelètics són els òrgans d'aquest sistema.

Funcions:

• Generen moviment al fer la contracció.
• Mantenen la posició corporal.
• Generen la calor necessària per mantenir la temperatura corporal constant.
• Protegeixen l'organisme.

Propietats:

• Excitabilitat: rebre estímuls del sistema nerviós i respondre amb moviment.
• Contractilitat: capacitat d'escurçar fibres i de contreure's.
• Extensibilitat: capacitat de distendre's.
• Elasticitat: capacitat de retornar a la seva forma original un cop cessa la contractilitat.

Característiques generals: Constitueix la musculatura. La seva estructura és d'un sol tipus de cèl·lules: miòcits. La seva funció és la responsabilitat dels moviments dels ossos, aliment pel tracte digestiu, sang i orina.

Tipus: Esquelètic, Cardíac, Llis.

TEIXIT MUSCULAR Característiques dels miòcits:

• Capacitat de contraure's (s'escurcen i tornen a la posició inicial).
• Capacitat de despolaritzar la membrana cel·lular.

Tenen diferents noms:

• Fibres musculars esquelètiques.
• Fibres musculars llises.
• Cèl·lules cardíaques o miocardíaques.

CLASSIFICACIÓ DELS MÚSCULS:

Múscul estriat: vermellós amb estries.

• Esquelètic: innervat per sistema nerviós perifèric, voluntari, predomini en el cos, extremitats.
• Cardíac: cor, involuntari, sistema nerviós autònom.

Múscul llis: sistema gastrointestinal, arteries, glàndules sudorípares, en conductes tubulars, control involuntari, fibres més blanques, sense estries.

TEIXIT MUSCULAR ESQUELETIC: Múscul esquelètic: òrgan format per centenars o milers de cèl·lules.

Cèl·lules anomenades fibres musculars. Rodejades de teixit connectiu, reben molts vasos sanguinis i nervis. Fixats als ossos pels tendons.

Característiques de les fibres musculars: forma cilíndrica, llargues i primes, paral·leles, organitzades en feixos. Es contrauen per estimulació nerviosa voluntària.

Classificació dels músculs: La reunió de diverses cèl·lules musculars està envoltada per endomisio i formen el fascicle o feix muscular. Cada fascicle està envoltat per perimisio. El conjunt de diversos feixos musculars constitueix el múscul i s'envolta d'epimisio. Per formar el múscul es troba l'aponeurosi.

Anomenar músculs: morfologia o forma, origen i inserció, localització, número de ventres, acció.

TEIXIT MUSCULAR LLIS: Associació de les cèl·lules formant capes. Es troba formant part de la paret de les vísceres, tubs i vasos.

Característiques: Cèl·lules fusiformes, formen capes amb vincles puntuals entre elles, punts de contacte entre membranes. L'estímul es transmet de manera més lenta que en el cardíac. Les cèl·lules es contrauen per diversos estímuls:

• Estímuls nerviosos involuntaris.
• Pressió física (Bolo fecal gran que pressiona la paret del budell despolaritza la membrana).
• Hormonal.

El múscul estriat llis està format per cèl·lules allargades amb un sol nucli. La contracció d'aquest teixit és involuntària.

TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC: Associació de cèl·lules que formen la paret del cor.

Característiques: forma irregular, es contrauen per autoestimulació i mantenen vincles puntuals entre elles. (Es transmet l'estimulació). Són cèl·lules del nòdul sinoauricular: marquen el ritme de contracció del cor, es despolaritzen amb més freqüència que les altres i marquen el ritme en què es despolaritzen i contrauen les altres. El cor és autònom a nivell de contracció. També arriben terminacions nervioses que fan variar la contracció del cor. Són cèl·lules amb aspecte estriat, d'un sol nucli i unides entre si, formant una xarxa. La contracció és involuntària.

Diferències i semblances:

Estímuls:

El teixit muscular esquelètic es contrau només quan rep acetilcolina alliberada per un impuls nerviós en una motoneurona del sistema nerviós somàtic.

El cor batega perquè algunes de les fibres musculars cardíaques actuen com a marcapassos i inicien cada contracció.

Les fibres musculars llises es contrauen o es relaxen responent a impulsos nerviosos que provenen del sistema nerviós autònom; també en resposta a l'estirament, l'acció d'hormones, temperatura, pH, concentracions d'ions.

Acció voluntària: teixit muscular llis i teixit muscular cardíac.

Mida de les fibres: el teixit muscular esquelètic és més gran que les del teixit muscular llis.

Contracció: la de la fibra muscular llisa és més lenta però dura més que la muscular esquelètica.