Aparell Locomotor: Ossos, Músculs, Funcions i Prevenció

L'Aparell Locomotor: Components i Funcions

L'aparell locomotor és el conjunt d’òrgans encarregat del moviment del cos i de mantenir la postura. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos components principals:

• Component passiu: Els ossos (no produeix moviment per si mateix).
• Component actiu: Els músculs (produeix el moviment).

Els Ossos: El Sistema Esquelètic

El cos s’aguanta dret perquè un conjunt de cèl·lules vives li serveixen de suport. Aquestes cèl·lules formen unes estructures molt dures i rígides: els ossos.

Funcions Essencials dels Ossos

Els ossos tenen tres funcions principals:

1. Donar forma al cos.
2. Protegir òrgans delicats, com l'encèfal i el cor.
3. Fer possible el moviment.

El cos humà té 206 ossos, que formen l’esquelet. Hi ha ossos grans i petits, plans i allargats, curts i llargs. Tots els ossos estan recoberts per músculs i aquests per la pell; és a dir, l’esquelet és intern, i per això l’anomenem endosquelet. Els ossos s’uneixen entre ells per mitjà de les articulacions, que permeten el moviment.

Estructura i Composició dels Ossos

Els ossos són òrgans vius que creixen durant la infància i l’adolescència i que poden regenerar-se si es trenquen. Estan formats per tres tipus de teixit:

1. En la capa externa hi ha un teixit més compacte i dur.
2. En l’interior el teixit és més esponjós.
3. En el centre hi ha la medul·la òssia.

La medul·la òssia roja s’encarrega de formar les cèl·lules de la sang. Els ossos presenten uns canals anomenats canals de Havers, per on passen les artèries, venes i nervis, i que mantenen vives les cèl·lules òssies.

Tipus d’Ossos Segons la Forma

Segons la forma, dividim els ossos en tres tipus:

1. Ossos llargs.
2. Ossos curts.
3. Ossos plans.

Divisió de l'Esquelet

El nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.

Ossos del Cap (Crani i Cara)

El cap es divideix en cara i crani. Els ossos del crani protegeixen l'encèfal. A la cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars, on hi ha les dents. Tots els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior.

Ossos del Tronc: Columna Vertebral i Caixa Toràcica

En el tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica.

1. La columna vertebral: Està formada per 33 ossos que s’anomenen vèrtebres, i allotja al seu interior la medul·la espinal. És l'eix central de l'esquelet: subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats. Té forma sinuosa i està dotada d'una mica de mobilitat. Gràcies a la columna pots sostenir el cap, flexionar i girar el tronc i mantenir la postura erecta.

Divisió de les Vèrtebres

• 7 cervicals.
• 12 dorsals.
• 5 lumbars.
• 5 sacres (soldades).
• 4 coccígies (soldades).

2. La caixa toràcica: Està formada per 12 parells de costelles, que s'uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor, els pulmons i els principals vasos sanguinis.

Ossos de les Extremitats (Superiors i Inferiors)

Les extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors s'uneixen al tronc mitjançant l'omòplat i la clavícula, i les inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos soldats.

Les extremitats superiors estan formades per tres parts: el braç, l'avantbraç i la mà. El braç està unit a la clavícula i l'omòplat, i l'avantbraç uneix el braç amb la mà. Cada una d'aquestes unions o articulacions permet fer uns moviments determinats.

Els ossos de les extremitats inferiors han de ser molt forts per aguantar el pes del cos quan s’està dret. Les cames estan unides al cos per l’articulació coxofemoral (que uneix el fèmur amb el còccix). El fèmur per la part inferior s’uneix als ossos inferiors (tíbia i peroné) per l’articulació del genoll, i aquests ossos acaben en l’articulació del turmell, que els uneix als ossos del peu. Els moviments de les extremitats inferiors permeten el desplaçament del cos.

Les Articulacions: Punts d'Unió i Mobilitat

Les articulacions són els punts on s'uneixen els ossos, i és per aquí per on fem els moviments. Poden ser de tres tipus:

1. Mòbils: Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll.
2. Semimòbils: Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral.
3. Fixes: Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.

La mobilitat dels ossos depèn del tipus d’articulació que tenen. En les articulacions mòbils, els ossos estan units mitjançant lligaments, unes estructures resistents en forma de cordó, que les reforcen i estabilitzen, i possibiliten els diferents tipus de moviment.

Així mateix, en les articulacions mòbils, per evitar el fregament i desgast dels ossos, hi ha una càpsula (càpsula sinovial) plena d’un líquid (líquid sinovial).

Desviacions i Malalties de l'Aparell Locomotor

Desviacions de la Columna Vertebral

La columna vertebral no és rectilínia, sinó que, com a conseqüència de l’adaptació a l'estació bípeda, s’han produït unes inflexions en els diferents plans.

• Lordosi: És una curvatura anterior exagerada en la regió lumbar, que també s’anomena “llom enfonsat”.
• Cifosi dorsal: És una curvatura posterior exagerada en la regió toràcica, que produeix l’anomenada “gepa”.
• Escoliosi: Quan alguna d’aquestes curvatures frontals s’exagera, estem davant d’una alteració patològica.

Principals Malalties de l'Aparell Locomotor

Les principals malalties són:

• Artritis: Dolor en les articulacions mòbils a causa d'una inflamació de la membrana sinovial.
• Artrosi: Dolor en les articulacions a causa d'una degeneració dels cartílags articulars provocada per l'edat.
• Osteoporosi: Disminució de massa òssia, freqüent en l’envelliment i que afecta principalment les dones.
• Esquinç o distensió de lligaments: Estirament excessiu d'un tendó o lligament a causa d'un mal moviment.
• Raquitisme infantil: Escàs creixement dels ossos a causa de la falta de calcificació donada per una mala alimentació.
• Cruiximent: Dolor muscular a causa de l’àcid làctic acumulat en les fibres musculars en veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual no estan acostumades.

Normes per Prevenir Trastorns de l'Aparell Locomotor

És important cuidar el nostre aparell locomotor, ja que és el suport del nostre cos i l’encarregat de donar-nos la capacitat de moure’ns. Cal mantenir una bona higiene postural a l’hora de fer alguns moviments o tasques, ja que la principal font de problemes de l'aparell locomotor és la nostra columna vertebral. Pensa que el cap pesa molt i es recolza tot el dia sobre la columna vertebral, i que quan aixequem pes, qui finalment l'està aguantant també és la columna vertebral.

Per evitar el dolor d'esquena hem de procurar fer aquestes quatre coses:

1. Seure bé i, si utilitzes ordinador, tenir la part superior de la pantalla a l'alçada dels ulls.
2. Aixecar bé els objectes pesats i procurar no portar molt pes de forma habitual.
3. Dormir en un matalàs molt consistent, és a dir, que no es deformi fàcilment.
4. Realitzar exercici suau de forma habitual, com ara anar caminant o en bicicleta en lloc d'agafar un transport públic, pujar i baixar escales en lloc d'agafar l'ascensor, nedar, etc.

Tot això augmenta el nostre to muscular i ens permet una bona postura, la qual cosa ens pot evitar dolors ara i quan siguem més grans.

Els Músculs: El Sistema Muscular Actiu

Qualsevol moviment que fem, tant els moviments interns com els externs, és realitzat per l’acció dels músculs.

Funcions dels Músculs

1. Produir moviments de desplaçament del cos humà, movent els ossos i mantenint la postura.
2. Realitzar gestos que serveixen per a l'expressió del cos o dels sentiments.
3. Adoptar posicions del cos en repòs.

El sistema muscular és el que realitza els moviments gràcies a la capacitat de contraure’s i estirar-se que tenen les seves cèl·lules, anomenades fibres musculars, i que permeten que el múscul variï la seva longitud. Les fibres musculars han d’acumular una gran quantitat d’energia, que és consumida durant el procés de contracció muscular.

Tipus de Fibres Musculars

La majoria dels músculs esquelètics estan formats per dos tipus de fibres:

1. Fibres de contracció ràpida: De color fosc, es contreuen més ràpid i generen molta potència.
2. Fibres de contracció lenta: Són més pàl·lides i tenen molta resistència.

Els extrems dels músculs esquelètics estan recoberts pels tendons, que són els elements que els uneixen als ossos. Gràcies als tendons, els músculs esquelètics fan possible el moviment dels ossos. El moviment dels músculs el controla el sistema nerviós, que és el que envia l’ordre de contracció. En el cos tenim prop de 696 músculs.

Classificació dels Músculs

1. Múscul esquelètic o estriat: És de contracció *voluntària*. Són els músculs que actuen en la locomoció i formen la major part de la massa corporal.
2. Múscul llis: És de contracció *involuntària*. Són els músculs que mouen les vísceres, com l’estómac o l’intestí.
3. Múscul cardíac: Presenta estructura estriada i contracció *involuntària*. És un múscul especialment fort i només es troba al cor.

Formes dels Músculs Esquelètics

Els músculs estriats o esquelètics presenten formes diferents segons la funció i la forma que tinguin:

• Amples, llargs, curts, circulars.
• Flexors, extensors, adductors, abductors.
• Constrictors i tensors.

Exemple de Moviment: Flexió i Extensió de l'Avantbraç

Un exemple del moviment que efectua la contracció d'un múscul esquelètic és el moviment del braç. Els músculs es contreuen i s'estenen. Quan es contreuen, es fan més curts i més gruixuts. Per recuperar la mida i la forma original, es relaxen i s'estenen. Els músculs només fan força quan es contreuen.

Així, per moure l'avantbraç caldran dos músculs: un que en contreure's el flexioni i un altre que en contreure's l'estengui.

• Flexió de l'avantbraç: Quan el bíceps es contreu i s'escurça, flexiona l'avantbraç cap al braç.
• Extensió de l'avantbraç: Quan el tríceps es contreu i s'escurça, estén l'avantbraç.

El bíceps i el tríceps funcionen coordinadament. Quan un es contreu, l'altre es relaxa i s'estén. Així, mai no poden estar tots dos músculs contrets.

Terminologia del Moviment Muscular

• Músculs agonistes o sinèrgics: Actuen a favor del moviment desitjat (ex: el bíceps en la flexió del braç).
• Músculs antagonistes: S’oposen al moviment (fan el moviment contrari) (ex: el tríceps en la flexió del braç).
• Músculs fixadors: Asseguren l'estabilitat (ex: el deltoides en la flexió del braç).