L'Aparell Digestiu Humà: Òrgans, Funcions i Processos Clau

L’aparell digestiu és el conjunt d’òrgans que s’encarrega de la digestió i l’absorció de nutrients. Estructuralment, és un tub irregular d’uns 9 metres, obert de la boca a l’anus.

Definicions Clau del Procés Digestiu

• Digestió: Conjunt de processos mecànics i químics que transformen els aliments en substàncies més simples (nutrients) que el cos pot absorbir i utilitzar. També s’encarrega d’eliminar els residus no absorbits.
• Alimentació: Inclou tots els processos voluntaris i conscients mitjançant els quals ingerim substàncies.
• Nutrició: És el conjunt de processos de transformació i utilització dels nutrients dins del cos. És un procés involuntari i inconscient.

Òrgans de l'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu inclou òrgans com la boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i gros, i glàndules annexes com el fetge, vesícula biliar, pàncrees i glàndules salivals.

Cavitat Bucal

• Inclou llavis, galtes, paladar, llengua i dents.

Faringe

Cavitat al coll, darrere del nas i la boca, que connecta els sistemes respiratori i digestiu. Consta de 3 parts:

• Nasofaringe: Darrere de les fosses nasals. Conté les trompes d’Eustaqui (2), que comuniquen la nasofaringe amb cada oïda.
• Bucofaringe: Darrere de la cavitat bucal. Conté les amígdales palatines, que són teixit limfoide.
• Laringofaringe: Darrere de la laringe. Hi ha l’obertura de la laringe, separada de la faringe per la vàlvula epiglotis.

Esòfag

Tub muscular de 20-25 cm que connecta la faringe amb l’estómac. Està situat davant de la columna vertebral i darrere de la tràquea i el cor. Travessa el diafragma per l’orifici esofàgic i arriba al càrdies (inici de l’estómac). La paret té epiteli i músculs que fan moviments peristàltics per transportar l’aliment de la boca fins a l’estómac.

Estómac

És un òrgan en forma de J situat a la part superior esquerra de l’abdomen, sota el diafragma. Està situat entre l’esòfag i el duodè.

La mucosa de l’estómac té plecs i glàndules gàstriques que segreguen diferents substàncies:

• Gastrina: Hormona produïda per les glàndules del fundus que estimula la secreció d’HCl.
• Àcid clorhídric (HCl): Amb un pH de 2-3.
• Aigua
• Pepsina: Enzim que degrada proteïnes.

L'estómac es divideix en 5 regions:

• Càrdies: Esfínter que separa l’esòfag de l’estómac, regula l’entrada d’aliments i evita el reflux.
• Fundus: Part superior esquerra de l’estómac; conté la cambra de gasos.
• Cos: S’estén des del càrdies fins al final de la curvatura menor; és la zona més gran i activa.
• Antre: Part entre el final de la curvatura menor i el pílor.
• Pílor: Esfínter muscular que separa l’estómac del duodè.

Intestí

Òrgan que va del pílor fins a l’anus. Es divideix en:

Intestí Prim (3-4 cm de diàmetre)

Tub de 6 m de longitud, situat a la porció central de l’abdomen. Comença a l’esfínter pilòric i acaba a la vàlvula iliocecal. Té glàndules que produeixen el suc intestinal.

Té una estructura histològica que augmenta la superfície d'absorció:

• La mucosa de l'intestí prim té un aspecte vellutat, amb vellositats intestinals que sobresurten i varien en alçada, sent les més altes al duodè.
• Les cèl·lules de la mucosa tenen microvellositats que augmenten l’àrea de contacte entre l’intestí i els nutrients.

Està format per diverses porcions:

• Duodè: Primera porció, en forma de C (25-30 cm); rep secrecions del fetge, vesícula biliar i pàncrees.
• Jejú: Segona porció, amb 2,5 m de llargada.
• Ili: Tercera porció (3,5 m), acaba a la vàlvula iliocecal, que connecta amb el cec de l’intestí gros.

Intestí Gros (6 cm de diàmetre)

És l’última porció del tub digestiu i té un diàmetre més gran que el de l’intestí prim. Es divideix en tres parts:

• Cec: Té forma de bossa i conté l’apèndix, una petita prolongació sense funció digestiva, però possiblement relacionada amb la funció immunològica.
• Còlon: Es divideix en 4 parts: ascendent, transvers, descendent i sigmoidal.
• Recte: És l'última part de l'intestí gros, amb una porció terminal anomenada canal anal, que finalitza a l'anus. Està format per dos esfínters: un intern (involuntari) i un extern (voluntari).

Peritoneu

Membrana que cobreix els òrgans de la cavitat abdominal:

• Parietal: Recobreix la cavitat abdominal.
• Visceral: Recobreix i protegeix els òrgans.

Glàndules Annexes de l'Aparell Digestiu

Els òrgans annexos de l’aparell digestiu són aquells que contribueixen a la funció digestiva.

Glàndules Salivals

Les glàndules salivals produeixen i secreten saliva (aproximadament 1 L/dia) a la cavitat bucal. Es classifiquen en:

• Glàndules majors:
  • Paròtides: Envolten la mandíbula i desemboquen al conducte de Stenon, a l'alçada del primer i segon molars superiors.
  • Submandibulars: Desemboquen al sòl de la boca a través del conducte de Wharton.
  • Sublinguals: Situades sota la llengua, desemboquen pel conducte de Bartholin, una mica davant de les submandibulars.
• Glàndules menors: Són les més abundants i petites, situades al paladar, la punta de la llengua i la part posterior dels llavis.

Fetge

És la glàndula més voluminosa de l’organisme, amb un pes d'uns 1,5 kg i de color vermell fosc. Està situat a la part superior dreta de la cavitat abdominal, sota el diafragma, i està dividit en dos lòbuls asimètrics: dret i esquerre.

• L'hili hepàtic és l'orifici per on entren l’artèria hepàtica, la vena porta i el conducte hepàtic, que transporta la bilis cap a la vesícula i el duodè.

Funcions principals del fetge:

• Produeix bilis (aproximadament 0,5 L/dia), que emulsiona els greixos.
• Emmagatzema glucogen, ferro, coure, vitamina B12 i àcid fòlic.
• Sintetitza proteïnes de la sang (per exemple, albúmina).
• Participa en el metabolisme de nutrients (proteïnes, greixos i hidrats de carboni).
• Desintoxica medicaments, alcohol, drogues i bilirubina.

Vesícula Biliar

Emmagatzema la bilis produïda pel fetge.

• Conducte hepàtic: Del fetge a la vesícula.
• Conducte colèdoc: De la vesícula al duodè.

La bilirubina és una substància tòxica derivada de la degradació de l’hemoglobina.

Pàncrees

Glàndula situada darrere de l’estómac, dividida en cap, cos i cua.

• Funció exocrina: Produeix enzims digestius i bicarbonat (suc pancreàtic).
• Funció endocrina: Els Illots de Langerhans secreten insulina i glucagó.

El suc pancreàtic arriba al duodè pel conducte de Wirsung.

Processos de la Digestió

Ingestió

Entrada voluntària d’aliments. Està influïda per factors biològics, socials i emocionals.

• L’hipotàlem regula la gana (grelina augmenta, leptina disminueix).
• Receptors en estómac, intestí i fetge detecten nutrients.
• La gana també és estimulada per olors, records o emocions.

Masticació

Les dents trituren l’aliment (digestió física) i la llengua el barreja amb saliva. La saliva (99,5% aigua) conté enzims que inicien la digestió dels glúcids. Es forma el bol alimentari. El gust i l’olfacte activen la producció de saliva i sucs gàstrics.

Deglució

La llengua empeny el bol cap a la faringe. L’epiglotis tanca les vies respiratòries. Té 3 fases:

• Fase oral: Voluntària.
• Fase faríngia: Involuntària.
• Fase esofàgica: Involuntària.

L’esòfag condueix el bol a l’estómac amb moviments peristàltics. L’esfínter esofàgic regula l’entrada al càrdies (estómac).

Secreció, Digestió i Absorció

• Estómac: Emmagatzema i barreja l’aliment amb sucs gàstrics; inicia la digestió de proteïnes i forma el quim.
• Intestí prim:
  • Duodè: Digestió química de glúcids (amb suc pancreàtic) i lípids (amb bilis).
  • Jejú: Absorció de glúcids, lípids, aminoàcids, calci i ferro.
  • Ili: Absorció de vitamina B12, sals biliars, aigua i minerals.

El contingut arriba a l’intestí gros amb molts líquids (7–9 L/dia).

Intestí Gros

Absorbeix aigua, electròlits i vitamines. Forma la femta, que s’emmagatzema al recte. La microflora intestinal (per exemple, E. coli) produeix vitamina K i àcid fòlic, i protegeix contra infeccions.

Emmagatzematge i Eliminació

L’acumulació de femta al recte activa la necessitat de defecar. Si s’evita, pot causar restrenyiment o fecalomes. Durant la defecació, es contrauen els músculs rectals i s’obren els esfínters per expulsar la femta.