L'Aparell Digestiu: Funcions i Malalties

L'Aparell Digestiu

Introducció

La majoria dels aliments contenen nutrients formats per grans molècules que no poden travessar les membranes cel·lulars. Durant el procés de la digestió, els aliments s’esmicolen i els enzims dels sucs digestius trenquen les molècules i les converteixen en d’altres de més petites, que entren a l’organisme i poden ser utilitzades per les cèl·lules. Tot aquest procés es fa dins de l’aparell digestiu.

Components de l'Aparell Digestiu

• Un conducte, o tub, d’entre 10 i 12 metres de longitud, a través del qual passen els aliments. S’estén des de la boca fins a l’anus.
• Unes glàndules que aboquen els seus sucs al tub. Les principals són les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.

Els aliments es transporten per mitjà d’unes ones de contracció i relaxació rítmiques dels músculs de la paret del tub digestiu, anomenades moviments peristàltics. En algunes zones, anomenades esfínters, el múscul de la paret del tub pot estar relaxat o contret. D’aquesta manera permet que els aliments avancin i impedeix que retrocedeixin.

Capes del Tub Digestiu

• La capa interna o mucosa: Secreta sucs digestius i moc que protegeix la superfície. A través d’aquesta capa s’absorbeixen els nutrients en el tram de l’intestí prim.
• La capa muscular: Té fibres de contracció involuntària disposades en sentit circular i longitudinal que produeixen els moviments peristàltics. La boca, la faringe, la part superior de l’esòfag i l’esfínter anal tenen musculatura de contracció voluntària.

Entre aquestes capes hi ha nombrosos nervis intercalats que controlen el moviment dels aliments al llarg del tub.

Parts de l'Aparell Digestiu

1. Cavitat Bucal

És la cavitat per on s'ingereix l'aliment. Està delimitada pels llavis, les galtes, el paladar dur, el paladar tou (l'anomenat "vel del paladar") i per la base de la boca. Interiorment està recoberta per un epiteli humit denominat mucosa bucal. En l'interior es troba la llengua i les dents, i en ella desemboquen les glàndules salivals. En els adults es distingeixen 32 dents. En cada mandíbula hi ha 4 incisius, 2 canins, 4 pre-molars i 6 molars (per a mastegar). Entre la cavitat bucal i la faringe es troben les amígdales amb funció de barrera defensiva immunològica.

2. Glàndules Salivals

Hi ha tres parells de glàndules que segreguen saliva. Aquesta està constituïda per aigua, enzims digestius (ptialina i amilasa) i mucina (una substància mucosa). Gràcies a la saliva, l'aliment s'humiteja, resulta més fàcil la seva deglució, s'eliminen alguns dels bacteris acompanyants i s'inicia la digestió dels glúcids.

3. Faringe

És un conducte molt curt (12 cm) que va des del final de la cavitat bucal fins al principi de l'esòfag. Es comunica també amb la laringe a través de la glotis, amb les fosses nasals a través de les coanes i amb l'oïda mitjana, a través de les trompes d'Eustaqui.

4. Esòfag

És el conducte comprès entre la faringe i l'estómac. Té una longitud d'uns 25 cm. A l'introduir-se en ell l'aliment s'originen contraccions i relaxacions musculars anulars (ones peristàltiques) que provoquen l'avanç del bol alimentari.

5. Estómac

És un òrgan en forma de sac d'uns 2,5 litres de capacitat i de parets molt gruixudes, ja que posseeix tres capes de cèl·lules musculars. En ell es poden distingir tres regions:

• Regió cardíaca: És la que comunica amb l'esòfag a través de l'esfínter càrdia.
• Regió del fundus: És la més gran i és la que correspon a la gran curvatura.
• Regió pilòrica: És la que comunica amb el duodè a través de l'esfínter pílor.

6. Fetge

És un òrgan voluminós, situat sota el pulmó dret que realitza diverses funcions. Una d'elles és segregar la bilis que s'emmagatzema en la vesícula biliar. La bilis és la responsable de l'emulsió dels greixos.

7. Pàncrees

És una glàndula doble, ja que té una funció exocrina (secreció a l'exterior i a l'interior del tub digestiu), la de segregar el suc pancreàtic, i una funció endocrina (secreció a l'interior del cos, és a dir a la sang), la de segregar les hormones insulina i glucagó.

8. Intestí Prim

És un tub d'uns 7 metres de longitud i uns 2,5 centímetres de diàmetre. En ell es poden diferenciar tres sectors:

• Duodè: És la primera part de l'intestí prim. Es comunica amb l'estómac a través d'una vàlvula denominada pílor. Té una longitud d'uns 30 cm. En ell s'aboquen la bilis, el suc pancreàtic i el suc intestinal procedent de les glàndules que hi ha englobades en les seves parets.
• Jejú: És la part intermèdia de l'intestí prim i també la de major grandària. Presenta moltes curvatures sobre si mateix, les anomenades nanses intestinals.
• Ili: És l'última part de l'intestí prim. Es comunica amb l'intestí gros a través de la vàlvula ileo-cecal.

9. Intestí Gros

És la part final del tub digestiu. És un conducte d'uns 1,7 metres de llargada i uns 8 centímetres de diàmetre. En el seu interior abunden els bacteris, la denominada flora bacteriana. En ell es poden diferenciar tres trams:

• Cec: És la primera part de l'intestí gros. El seu nom fa referència a que és un conducte sense sortida (cec). Al final presenta un apèndix vermiforme (amb forma de cuc), que si no es buida pot infectar-se i inflamar-se (apendicitis) i que si es perfora es produeix una infecció generalitzada (septicèmia) que pot provocar la mort.
• Colon: És la segona part de l'intestí gros. Va des del final de l'intestí prim, l'ili, amb el qual comunica a través de la vàlvula ileo-cecal, fins al recte. En l'intestí gros es poden diferenciar tres sectors: colon ascendent, colon transvers i colon descendent.
• Recte: És l'última part de l'intestí gros. Finalitza en l'anus.

Processos de la Digestió

1. Ingestió: És l'entrada de l'aliment.
2. Digestió dels aliments: És la degradació dels aliments en molècules molt petites capaces d'entrar en les cèl·lules. Pot ser mecànica, com la trituració que realitzen les dents, o química, com l'acció dels enzims digestius.
3. Absorció: És el pas dels nutrients des de l'intestí a la sang i a la limfa.
4. Defecació: És l'expulsió a l'exterior de les substàncies que no s'han pogut digerir.

Malalties de l'Aparell Digestiu

• Úlceres pèptiques no causades per bacteris: Erosions de la paret interna de l'estómac o del duodè a causa d'un excés de secreció d'àcid clorhídric. Poden derivar en perforacions.
• Hemorroides: Dilatació de les venes que envolten l'anus.
• Càlculs biliars: Dipòsits de colesterol precipitat en la vesícula biliar.
• Obesitat: Augment excessiu de la capa de teixit adipós que es troba sota la pell en determinades zones. Pot deure's a un excés d'aliments o a un trastorn del metabolisme.
• Anorèxia nerviosa: Alteració psíquica consistent en no voler menjar per veure's obès malgrat que en realitat s'estigui esquelètic. Pot provocar la mort per desnutrició.
• Bulímia: Alteració psíquica consistent en una sensació de fam intensa que comporta grans ingestes d'aliment seguides de vòmit a causa de la sensació de culpabilitat.