L'Aparell Digestiu: Funcions, Anatomia i Malalties Comunes

El Procés de la Digestió: De l'Aliment al Nutrient

El viatge dels aliments comença amb la seva transformació de nutrients complexos i simples a nutrients simples absorbibles, gràcies al procés de la digestió.

Tipus de Digestió

La digestió es duu a terme mitjançant dos processos principals:

• Digestió mecànica: Inclou la masticació a la boca i el peristaltisme (moviments de contracció de la musculatura del tub digestiu que fan avançar l'aliment).
• Digestió química: Implica l'acció d'enzims digestius que trenquen els enllaços químics dels nutrients complexos, transformant-los en molècules més petites i simples.

El Tub Digestiu i les Glàndules Annexes

Components del Tub Digestiu

El tub digestiu està format per:

• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim: comprèn el duodè, el dejú i l'ili.
• Intestí gros: comprèn el cec (amb l'apèndix), el còlon i el recte.
• Anus

Glàndules Annexes

Les glàndules annexes col·laboren en la digestió:

• Glàndules salivals: produeixen saliva.
• Fetge: produeix bilis.
• Pàncrees: produeix suc pancreàtic.

Funcions de l'Aparell Digestiu

Les funcions principals de l'aparell digestiu són un procés seqüencial:

Ingerir els aliments → Digerir els aliments (mecànicament i químicament) → Absorbir els nutrients simples cap a la sang → Defecar (expulsió de la femta o residus no digerits).

Anatomia i Fisiologia de l'Aparell Digestiu

La Boca

A la boca tenen lloc la masticació (gràcies a les 32 dents) i la insalivació (barreja de l'aliment amb la saliva produïda per tres parells de glàndules salivals).

Les dents es fixen als maxil·lars superior i inferior (aquest últim és mòbil). Segons la seva funció, es classifiquen en:

• Incisives: tallen els aliments.
• Canines (ullals): esquincen els aliments.
• Premolars i Molars (queixals): trituren i molen els aliments.

Prevenció de la Càries Dental

• Mantenir una higiene dental adequada (raspallat després de cada àpat).
• Realitzar una neteja bucal professional (profilaxi) cada any per eliminar el carrall o tosca dental (realitzada pel dentista o higienista).
• Visitar el dentista per a una revisió anual.

A la boca, l'aliment mastegat i barrejat amb saliva forma el bol alimentari. Durant el procés de la deglució (empassar), el bol alimentari passa de la boca a l'estómac a través de la faringe i l'esòfag. La deglució és un reflex automàtic complex.

L'epiglotis, un cartílag situat a la laringe, tanca el pas cap a l'aparell respiratori durant la deglució per evitar l'ennuegament. La saliva conté un enzim anomenat amilasa salival o ptialina, que comença la digestió química del midó (un glúcid complex).

L'Estómac

Les parets musculars de l'estómac són molt gruixudes i les seves contraccions rítmiques constitueixen el peristaltisme gàstric, que barreja els aliments amb el suc gàstric. Aquest suc, segregat per les glàndules de la mucosa gàstrica, conté àcid clorhídric (que crea un medi àcid i activa enzims) i l'enzim pepsina (que comença la digestió de les proteïnes).

L'estómac emmagatzema l'aliment durant unes 2-4 hores i el transforma en una massa semilíquida anomenada quim. Aquest quim passa a petites dosis cap al duodè (la primera part de l'intestí prim) a través del pílor.

L'entrada de l'estómac des de l'esòfag s'anomena càrdies (o esfínter esofàgic inferior), i la sortida cap al duodè s'anomena pílor (o esfínter pilòric).

L'Intestí Prim

El duodè, la primera porció de l'intestí prim, fa uns 25 cm de llargària. És un lloc clau per a la digestió química, ja que aquí s'aboquen la bilis (produïda pel fetge i emmagatzemada a la vesícula biliar) i el suc pancreàtic (produït pel pàncrees). A més, les parets del mateix intestí prim segreguen el suc intestinal.

Sucs Digestius a l'Intestí Prim

• Bilis (del fetge): Emulsiona els greixos, és a dir, els dispersa en gotes molt petites per facilitar l'acció dels enzims lipases. La bilis no conté enzims digestius, però és essencial per a la digestió i absorció dels greixos.
• Suc pancreàtic i suc intestinal: Contenen una gran varietat d'enzims (amilases, lipases, proteases) que completen la digestió de tots els nutrients complexos (glúcids, lípids i proteïnes).

Després de l'emulsió dels greixos i l'acció completa dels enzims, el quim es transforma en quil, un líquid blanquinós i lletós que conté els nutrients simples preparats per a l'absorció.

Absorció o Assimilació dels Nutrients

La major part de l'absorció dels nutrients simples (productes finals de la digestió) té lloc a les porcions restants de l'intestí prim (dejú i ili). Aquests nutrients passen des del quil, a través de les vellositats i microvellositats de la paret intestinal, cap a la sang i la limfa.

• Midó o sucres (glúcids) es transformen en → Glucosa (i altres monosacàrids).
• Greixos (lípids) es transformen en → Glicerina i àcids grassos.
• Proteïnes es transformen en → Aminoàcids.

L'Intestí Gros

A l'intestí gros s'absorbeix principalment aigua, sals minerals i algunes vitamines (com la vitamina K i algunes del complex B, sintetitzades per la flora intestinal).

També hi resideixen bilions de microorganismes que formen la flora intestinal (microbiota intestinal). Aquesta flora és beneficiosa, ja que ens protegeix d'infeccions per bacteris patògens, participa en la síntesi de certes vitamines i ajuda a fermentar residus no digeribles.

Els residus no digerits i no absorbits, juntament amb aigua i bacteris, formen la femta, que s'acumula al recte (la part final del còlon) fins a la seva expulsió del cos (defecació) a través de l'anus.

Malalties de l'Aparell Digestiu

Reflux Gastroesofàgic

Es produeix quan el càrdies (esfínter esofàgic inferior) no tanca correctament i permet que el contingut àcid de l'estómac pugi cap a l'esòfag, o fins i tot, a la boca. És una afecció molt freqüent que pot causar cremor (pirosi) i, si és crònic, lesionar la mucosa de l'esòfag i afectar les dents.

Gastritis

És la inflamació de la mucosa de l'estómac. Pot ser aguda o crònica i les seves causes són variades, incloent infeccions (com la causada pel bacteri Helicobacter pylori), l'ús perllongat d'antiinflamatoris no esteroidals (AINE), l'estrès o l'abús d'alcohol.

Úlcera Gastroduodenal (o Úlcera Pèptica)

És una lesió o ferida oberta a la paret de l'estómac (úlcera gàstrica) o del duodè (úlcera duodenal). La causa més comuna és la infecció per Helicobacter pylori, seguida de l'ús d'AINE. Es tracta amb antibiòtics (si hi ha infecció) i medicaments que redueixen o neutralitzen l'àcid gàstric.

Càries Dental

És la destrucció progressiva dels teixits durs de les dents (esmalt i dentina) causada pels àcids produïts pels bacteris presents a la placa dental. Aquests bacteris metabolitzen els sucres de la dieta i alliberen àcids com a subproducte.

Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)

L'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i la vigorèxia són trastorns mentals greus que afecten la conducta alimentària i la percepció corporal, amb conseqüències severes per a la salut física i psicològica. No són malalties directes de l'aparell digestiu, però hi estan íntimament relacionades per l'alteració de la ingesta i, en alguns casos, per les complicacions digestives que provoquen.

Anorèxia Nerviosa

Es caracteritza per una restricció extrema de la ingesta d'aliments que condueix a un pes corporal significativament baix, una por intensa a guanyar pes o a engreixar-se, i una alteració persistent de la percepció del propi pes o de la constitució corporal. És més freqüent en noies adolescents i dones joves, tot i que pot afectar persones de qualsevol edat i gènere. Pot ser mortal (fins a un 20% dels casos no tractats o amb evolució crònica) i sovint s'associa a depressió, ansietat i altres problemes de salut mental.

Bulímia Nerviosa

Implica episodis recurrents d'ingesta compulsiva d'aliments (afartaments), durant els quals la persona sent una pèrdua de control sobre el que menja. Aquests episodis van seguits de conductes compensatòries inadequades i recurrents per evitar l'augment de pes, com ara provocar-se el vòmit, l'ús indegut de laxants, diürètics o altres medicaments, el dejuni o l'exercici físic excessiu. Les persones que la pateixen solen tenir una autoestima molt influïda pel pes i la figura corporal, i poden experimentar sentiments intensos de culpabilitat i vergonya, així com depressió.

Vigorèxia (Dismòrfia Muscular)

És un trastorn caracteritzat per una obsessió patològica per tenir un cos musculat i una preocupació excessiva per semblar poc musculat o prim, malgrat tenir una musculatura normal o fins i tot molt desenvolupada. Això porta a una addicció a l'exercici físic intens, dietes extremadament riques en proteïnes i, sovint, al consum de suplements i substàncies perilloses com esteroides anabolitzants. Afecta predominantment els homes, tot i que també pot donar-se en dones.