Aparell Cardiovascular: Anatomia, Funció i Circulació

Introducció a l'Aparell Cardiovascular

L’aparell cardiovascular s’encarrega d’obtenir l’O₂ de l’aire que entra als pulmons i transportar-lo a la sang. La sang i, en especial l’hemoglobina dels eritròcits, constitueix el segon sistema que permet el transport de l’O₂, encara que és l’aparell cardiovascular l’encarregat de repartir aquesta sang per tot l’organisme.

Funció de l'Aparell Cardiovascular

Les funcions principals de l'aparell cardiovascular són:

• Moviment del fluid sanguini per transportar O₂ fins a les cèl·lules, d’acord amb les necessitats de cada teixit.
• Transport de nutrients als teixits i eliminació del CO₂ i altres residus metabòlics.
• Control de la temperatura corporal mitjançant la regulació del flux sanguini cap al teixit cutani.

Components Essencials

Per desenvolupar aquestes funcions, es necessita:

• Un circuit per on la sang pugui fluir: vasos (artèries, capil·lars i venes).
• Una bomba que aporti l’energia per moure la sang: el cor.
• Unes vàlvules que asseguren el sentit unidireccional del flux sanguini.

També inclou el subsistema limfàtic, que permet el retorn de l’excés de líquid intercel·lular o limfa a la circulació sanguínia.

Anatomia del Cor

El cor és un òrgan imparell, situat a la cavitat toràcica, darrere de l’estèrnum. Internament, el cor es divideix en quatre cavitats mitjançant envans de teixit fibrós:

• Envà interauricular: separa les aurícules.
• Envà interventricular: separa els ventricles.
• Envà auriculoventricular: separa les aurícules dels ventricles.

El cor està dividit en cambres esquerres i dretes, que no es comuniquen entre si, separant el territori pulmonar (costat dret) del territori sistèmic (costat esquerre).

Aurícula Dreta

Entren les venes cava superior i inferior (duen la sang procedent de tot l’organisme), ja sigui soles o en un tronc comú, i el si coronari. La part posterior té parets primes i llises, mentre que la part anterior conté bandes de teixit muscular. A la part superior es troba l’orella dreta.

Aurícula Esquerra

Entren les quatre venes pulmonars (dues dretes i dues esquerres), que duen la sang que ha estat oxigenada als pulmons. A la part superior es troba l’orella esquerra. A la part inferior es localitza la vàlvula mitral, que comunica l’aurícula esquerra amb el ventricle esquerre.

Ventricle Dret

Es compon d’una cambra d’entrada i una de sortida. En surt l’artèria pulmonar.

Ventricle Esquerre

En surt l’artèria aorta.

Les Vàlvules Cardíaques

La finalitat de les vàlvules cardíaques és garantir el pas de la sang en un sol sentit i impedir-ne el reflux.

Aparell Auriculoventricular

Controla el flux de sang entre les aurícules i els ventricles. Està format per les vàlvules tricúspide (dreta) i mitral (esquerra), les cordes tendinoses i els músculs papil·lars.

Les vàlvules aòrtica i pulmonar estan situades entre els ventricles i les grans artèries (aorta i artèria pulmonar, respectivament).

Les quatre vàlvules principals són:

• Vàlvula tricúspide
• Vàlvula mitral
• Vàlvula pulmonar
• Vàlvula aòrtica

Estructura i Capes Cardíaques

El cor té tres capes principals i un esquelet fibrós:

• Esquelet Fibrós: Teixit que envolta els orificis aurículoventriculars i les vàlvules, proporcionant suport estructural.
• Endocardi: Capa prima de teixit epitelial que recobreix l'interior de les cambres i les vàlvules.
• Miocardi: Capa mitjana, la més gruixuda, formada per fibres musculars cardíaques responsables de la contracció del cor.
• Pericardi: Capa externa que envolta el cor. Es divideix en:
  • Pericardi Fibrós: Capa externa duradora que protegeix el cor.
  • Pericardi Serós: Capa interna, que envolta el miocardi (també anomenada epicardi).

Vascularització Cardíaca

El cor necessita oxigen i nutrients per funcionar correctament. Aquestes substàncies arriben a través de les artèries coronàries, que són dues:

• Artèria coronària esquerra: Irriga principalment el ventricle esquerre i l'aurícula esquerra.
• Artèria coronària dreta: Irriga principalment el ventricle dret i l'aurícula dreta.

Aquestes artèries es divideixen en ramificacions més petites que arriben a tot el múscul cardíac.

Innervació del Cor

El cor es contrau de manera automàtica, però el seu funcionament està controlat pel sistema nerviós autònom. Aquest sistema regula la freqüència cardíaca, la força de contracció i el diàmetre de les artèries coronàries, segons les necessitats del cos en cada moment.

Els nervis que controlen el cor provenen dels sistemes nerviosos simpàtic i parasimpàtic. Aquests nervis es connecten al cor a través del plexe cardíac.

• El sistema parasimpàtic (a través del nervi vague) disminueix la freqüència cardíaca i la força de les contraccions, i pot causar vasoconstricció coronària.
• El sistema simpàtic (a través de les cadenes simpàtiques cardíaques) accelera la freqüència cardíaca, augmenta la força de les contraccions i dilata les artèries coronàries.

Tot i que el cor no té terminals nerviosos per percebre el tacte o la temperatura, sí que té receptors per al dolor. Quan hi ha falta de sang al cor (com en una angina de pit o un infart), aquests receptors es poden activar, enviant senyals de dolor.

Circulació Sanguínia

Circulació Pulmonar (Petita Circulació)

La sang desoxigenada, carregada de diòxid de carboni, segueix aquest camí:

1. Entra al cor per l’aurícula dreta a través de les venes cava superior i inferior i el si coronari.
2. L’aurícula dreta es contrau i envia la sang al ventricle dret a través de la vàlvula tricúspide.
3. Quan el ventricle dret es contrau, la sang surt cap als pulmons a través de la vàlvula pulmonar i el tronc pulmonar, que es divideix en les artèries pulmonars dreta i esquerra.
4. Als capil·lars dels pulmons, es produeix l’intercanvi gasós: la sang deixa el diòxid de carboni i agafa oxigen.

Circulació Sistèmica (Gran Circulació)

La sang oxigenada torna al cor i es distribueix per tot el cos:

1. La sang oxigenada torna al cor per les quatre venes pulmonars, que desemboquen a l’aurícula esquerra.
2. L’aurícula esquerra es contrau, enviant la sang al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral.
3. El ventricle esquerre, que té les parets més gruixudes per generar més força, es contrau i bombeja la sang al cos a través de la vàlvula aòrtica i l’aorta.
4. La sang oxigenada es distribueix per tot l’organisme mitjançant les artèries, que es divideixen en arterioles i capil·lars.
5. Als capil·lars, es produeix un nou intercanvi: la sang entrega oxigen i nutrients a les cèl·lules i recull diòxid de carboni i residus metabòlics.

Retorn de la Sang al Cor

La sang desoxigenada viatja de nou cap al cor a través de les venes. Les venes menors desemboquen en venes més grans. Finalment, la sang arriba a les venes cava (superior i inferior), completant el cicle.

Anatomia dels Vasos Sanguinis

Els vasos sanguinis són tubs que transporten la sang des del cor fins als teixits i al revés. Hi ha tres tipus principals:

• Artèries: Porten la sang del cor als teixits.
• Venes: Tornen la sang dels teixits cap al cor.
• Capil·lars: Són els vasos més petits, on es produeixen els intercanvis de nutrients i oxigen entre la sang i els teixits.

Cada tipus de vas sanguini té una estructura en tres capes:

• Túnica adventícia: Capa externa, principalment teixit conjuntiu.
• Túnica mitjana: Capa intermèdia, amb fibres musculars i elàstiques.
• Túnica íntima: Capa interna, formada per endoteli vascular.

Artèries

Les artèries tenen una túnica mitjana gruixuda i elàstica. Tipus d'artèries:

• Artèries elàstiques: Grans, amb moltes fibres elàstiques, permeten que el flux sanguini sigui uniforme (ex. aorta).
• Artèries musculars: Diàmetre mitjà, amb fibres musculars per controlar el diàmetre i regular el flux (ex. durant l'exercici).
• Arterioles: Petits vasos abans dels capil·lars, controlen la pressió arterial.

Funcions de les artèries:

• Transport de sang oxigenada (excepte artèria pulmonar).
• Manteniment de la pressió arterial.
• Regulació del flux sanguini cap als teixits.

Capil·lars

Són els vasos més petits, amb parets molt fines compostes només d’endoteli i una fina capa de teixit conjuntiu. Connecten arterioles amb vènules.

Funció principal: Permeten l’intercanvi de substàncies (oxigen, nutrients, CO₂, productes de rebuig) entre la sang i les cèl·lules dels teixits. El flux sanguini als capil·lars s’adapta a les necessitats metabòliques de cada teixit.

Venes

Les venes tenen parets més primes que les artèries, amb una túnica mitjana menys desenvolupada i una túnica adventícia més gruixuda. Moltes venes, especialment a les extremitats, tenen vàlvules per evitar el reflux de sang cap avall per efecte de la gravetat.

Tipus de venes:

• Vènules: Recullen la sang dels capil·lars.
• Venes mitjanes: Recullen sang de les vènules i dels teixits.
• Grans venes: Porten la sang cap al cor (ex. venes cava).

Funcions de les venes:

• Transport de sang desoxigenada (excepte venes pulmonars) cap al cor.
• Actuar com a reservori de sang, regulant el volum sanguini circulant.

Els Grans Vasos

Els principals vasos sanguinis connectats directament al cor són:

• Aorta: L'artèria més gran del cos. Surt del ventricle esquerre i es ramifica per irrigar el cap, els membres superiors i tota la part inferior del cos.
• Vena cava inferior: Recull la sang desoxigenada de la part inferior del cos i arriba a l'aurícula dreta.
• Vena cava superior: Recull la sang desoxigenada de la part superior del cos (cap, coll, braços) i arriba a l'aurícula dreta.