Antropologia Social: Subsistència, Distribució i Poder

Modes de Subsistència

La subsistència es refereix a les maneres en què les societats obtenen els seus recursos per viure. A continuació, es detallen els principals modes:

1. Caçadors-Recol·lectors

• La caça sempre es complementa amb la recol·lecció.
• La recol·lecció és determinant en el desenvolupament de la cultura, aportant calories i proteïnes.
• Nomadisme: Conseqüència directa d'aquest mode de vida. Implica el transport d'infants i utillatge, la qual cosa limita l'intercanvi material i la natalitat a causa dels recursos.

2. Ramaders

• Agricultura alternada amb pastura: Combinació de cultiu i cria de bestiar.
• Transhumància: Una part del grup segueix el ramat en els seus desplaçaments estacionals.
• Pastors nòmades: Tot el grup es mou amb el ramat.
  • Pastoralisme nòmada horitzontal: Grans moviments per buscar aigua i pastura.
  • Pastoralisme nòmada vertical: Itinerari de pastura i ramat heterogeni d'animals, sovint entre diferents altituds.

3. Horticultura

• Utilització d'eines simples.
• Camps sense propietat permanent.
• Variació estacional en els cultius.

4. Agricultura

• Animals com a mitjà de producció.
• Control de l'aigua (regadiu).
• Camps permanents.
• Sedentarisme.

Sistemes de Distribució

La distribució és la transferència dels béns producte del treball que es realitzen entre persones o conjunts de persones prèviament unides per vincles econòmics i no econòmics, diferents dels de la pròpia transferència.

1. Reciprocitat

Cada família, quan en té, en dona a cadascuna de les altres i, quan no en té, en rep.

• Reciprocitat generalitzada: Intercanvi amb persones molt relacionades, sense esperar res a canvi ni agraïments.
• Reciprocitat equilibrada: La distància social augmenta i es necessita alguna cosa a canvi.
• Reciprocitat negativa: Més distància social i devolució urgent.

Exemple: Intercanvi o circuit Kula (els Trobriand).

• Intercanvi de determinats ornaments de petxina realitzats entre socis barons al Pacífic Occidental, que segueix una única direcció.
• Aquests intercanvis s'acompanyen de comerç de béns (intercanvi entre socis = equivalents).
• El Kula implica una construcció de xarxes socials, és a dir, "capital social".
• Karayata: companys per a tota la vida.

2. Redistribució

Fons comú, repartiment equitatiu, sense tenir en compte el valor de les aportacions.

• Redistribució igualitària: La fanfarroneria i el regal excessiu són mal vistos; no hi ha agraïment ni lloança de la generositat, ja que es castiga.
• Redistribució estratificada: El "Big Man" melanesi és un líder polític.

Exemple: Potlatch (Kwakiutl: caçadors-recol·lectors de la costa nord-oest americana amb organització de llinatges màxims (numaym)).

• Cerimònia de repartiment de béns i aliments que proporciona prestigi a l'amfitrió (no rebutjar regals, amb devolució).
• Tradicional: Mitjà d'equilibri de la distribució irregular dels productes.
• Tardana: Descens de la població (xarampió) que va portar a més abundància i a la incorporació de productes manufacturats occidentals. Donar potlatchers servia per atreure els recursos escassos (persones).

Organització Política i Poder

El poder és la capacitat d'imposar la pròpia voluntat a un altre. L'autoritat és l'exercici socialment aprovat del poder.

Quatre nivells d'organització social i política:

1. Banda

• Grups petits basats en el parentiu, propis dels caçadors-recol·lectors.
• 25-150 persones.
• Poder temporal i fragmentari.
• Organització econòmica de caça-recol·lecció (recíproca).
• Sense sentit de la propietat.
• Control social informal.
• Religió: xamanisme.

Exemple: !Kung, pigmeus, esquimals, shoshone.

Segons Fried, la banda és un grup igualitari en termes d'economia, organització social i estructura política. Es caracteritza per la no especialització i el reconeixement de l'habilitat.

Control social (Pigmeus): Quatre formes de càstig:

• Delictes estranys i terribles: càstig sobrenatural.
• Robatori: fuetades cooperatives (nens sí, pares no).
• Delictes no greus: resolts per acords.
• Incest (hig): expulsió de 3 dies a la selva amb menjar.

2. Tribu

• Agricultura extensiva i pasturatge.
• Sense successió política.
• Intercanvi econòmic: reciprocitat i comerç.
• Igualitària.
• Propietat comunal del llinatge o clan.
• Ús de la força: grup de parentiu.
• Religió: xamanisme, ritual d'iniciació.
• Importància del parentiu unilineal.

Exemple: Nuer, Cheyenne, Yanomami.

3. Prefectures

• Forma intermèdia d'organització política entre la tribu i l'estat.
• Es basa en el parentiu, però té un accés diferent als recursos i una estructura política permanent.
• Agricultura intensiva i comercial.
• Es caracteritza per una regulació política permanent del territori que administra.
• Estatus del cap: home de major antiguitat en la filiació.

4. Estats

(Arcaics, no estats moderns)

Són unitats polítiques autònomes amb classes socials i un govern formalment establert, basat en el dret. Els estats uneixen les persones no emparentant-les, sinó que les obliguen a jurar fidelitat a un govern.

• Control de la població: Fronteres, categories de ciutadans i censos.
• Magistratura: Lleis, procediments legals i jutges.
• Coerció: Forces militars i policia permanents.
• Fiscalitat: Impostos.